Més vacil·lacions de Putin
El 15 d’octubre el dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko declarava a la cadena NBC que el conflicte Rússia-Ucraïna es podria solucionar en una setmana. Lukaixenko ho va deixar anar amb el cinisme que el caracteritza, quan havien passat quatre dies comptats de l’onada de míssils i drons llançats per Rússia contra Kíiv i altres ciutats per venjar el forat fet pels ucraïnesos al pont de Kertx, detonant d’una onada de mort i destrucció aquesta setmana, amb llei marcial inclosa imposada a les regions annexionades amb una operació simultània a l’evacuació de la ciutat de Kherson per unitats russes en retirada.
Tornem a Lukaixenko: de la seva entrevista cal retenir sobretot això: “Si demà els EUA i Gran Bretanya s’adonen que necessiten seure a negociar i buscar una solució, creieu-me, trobarem la solució en una setmana”. ¿Plantejava el dictador bielorús el que en el fons necessita, desitja o està intentant el dictador del Kremlin? Difícil resposta, tot i que no passa per alt que les declaracions fossin difoses immediatament per Tass, l’agència oficial russa.
¿Som davant d’un impàs previ a un alto el foc, situació que Putin estaria aprofitant per trinxar les infaestructures ucraïneses destruïdes gairebé en un 30%? Això a les portes de l’hivern vol dir fred, malviure i malalties. Si de debò estem vivint un impàs, els rampells de violència que el travessen serien una projecció de la debilitat del Putin, que estaria vacil·lant entre diferents modalitats de derrota disfressada d’èxit de cara a un armistici. Amb tot, la realitat és tossuda, i enmig de la tempesta de míssils i drons, al dictador rus no li ha estat possible ocultar les xifres de pèrdues de material bèl·lic amb una que en sobresurt: al voltant de 260 avions de combat russos han estat abatuts pels ucraïnesos. Del fracàs de la mobilització i de la fugida del país de centenars de milers de joves no vol parlar-ne: s’ha limitat a dir que la mobilització es pot donar per acabada. Ves quin remei. I més tenint en compte que el fangueig de la tardor, si bé perjudica força els moviments militars dels ucraïnesos, posa en primer pla la pantalla els soldats russos que davant les càmeres dels mòbils ja no s’estan de dir que els han portat a una guerra mancats de recursos i preparació. Prou que ho saben els que han sortit de Kherson. No és gens estrany que Putin s’hagi hagut d’abastir de drons iranians perquè, segons l’historiador i especialista militar britànic Lawrence Freedman, Rússia s’està quedant sense proveïment de míssils.
Fugida endavant
Cal no perdre de vista les xifres que diuen que l’agressió russa està provocant la contracció del 45% en l’economia d’Ucraïna, que necessitarà un Pla Marshall del segle XXI al qual tots haurem de contribuir. ¿On serà llavors Putin mentre la UE i els EUA estiguin aplegant milers de milions d’euros i de dòlars per fer arribar a Kíiv? No em trec del cap el que ha dit de Putin Hélène Carrère d’Encausse, la historiadora que va predir l’esclat de l’URSS deu anys abans que passés: “No se’n sortirà. La fugida endavant sol precipitar la catàstrofe”. I penso també en Francis Fukuyama –sí, ja sé el que representa esmentar Fukuyama, però de tant en tant l’escolto– que el 3 d’octubre escrivia aquest tuit: “El més gran dels col·lapses es desplegarà a Rússia en els pròxims dies”.
