Menús escolars sense carn: l'última polèmica de l'alcalde de Lió
En vuit mesos de mandat, l'ecologista Grégory Doucet ha irritat en diverses ocasions els sectors més conservadors de França
SabadellEls menús escolars de la ciutat de Lió s'han convertit en un dels grans temes de debat polític aquesta setmana a França. El govern municipal, liderat per l'alcalde, Grégory Doucet, dels Verds, va decidir que, des d'aquest dilluns i com a mínim fins a Setmana Santa, a totes les escoles de la ciutat s'hi servirien únicament menús sense carn. L'argument és que això permetrà ser més eficients en la lluita contra el covid-19: "El nou protocol sanitari imposa una distància de dos metres a la restauració escolar. El menú únic ens permetrà accelerar el servei i així podrem acollir tots els infants", argumenta la regidora d'Educació, Stéphanie Léger, en declaracions a l'agència France Presse. I el menú sense carn, diu, és el que s'adapta millor als requisits específics de tots els alumnes, ja que alguns no en consumeixen (per exemple els musulmans, per motius religiosos).
La decisió, però, ha encès els ànims dels ramaders, que dilluns van arribar a manifestar-se a la plaça de l'Ajuntament de Lió, i els seus efectes s'han deixat sentir fins a París, on ha provocat una esquerda important dins del govern d'Emmanuel Macron. Gérald Darmanin, ministre de l'Interior i representant de l'ala més conservadora de l'executiu, hi ha vist un "insult inacceptable als ramaders i carnissers francesos", fruit d'una "ideologia escandalosa" i d'una "política elitista i moralista" que "deixa de banda les classes populars", ja que, segons ell, molts fills de famílies amb pocs recursos "només mengen carn als menjadors escolars". En canvi, la responsable de la cartera de Transició Ecològica, Barbara Pompili (exmembre dels Verds), ha lamentat que es reobrís un "debat prehistòric" basat en "clixés gastats" com ara que "l'alimentació vegetariana és desequilibrada".
Doucet subratlla que, de fet, ni tan sols es tracta d'un menú vegetarià, ja que sí que hi haurà peix i ous, i recorda que el seu predecessor a l'alcaldia, Gérard Collomb, que milita a La República en Marxa (el partit de Macron) i que va arribar a ser ministre de l'Interior entre el 2017 i el 2018, va aplicar exactament la mateixa mesura la primavera passada, just després del primer confinament.
De la llengua al Tour
En qualsevol cas, aquesta no és la primera vegada que l'alcalde de Lió se situa a l'ull de l'huracà. Amb 47 anys i un passat d'activista que l'havia portat a col·laborar amb diverses ONG en països com el Nepal, les Filipines, el Níger o el Senegal, Grégory Doucet es va convertir en una de les grans sorpreses de les eleccions municipals del juny passat a França, al conquerir per als Verds l'alcaldia de la tercera ciutat més poblada del país (i a la qual ell s'havia instal·lat feia només 11 anys, ja que és originari de la rodalia de París).
Va accedir al càrrec el 4 de juliol, i sis dies més tard arribava la primera polèmica a causa de l'ús generalitzat del llenguatge inclusiu per part dels membres de l'equip de govern, fins i tot en les seves comunicacions oficials, malgrat que fa uns anys el govern francès el va proscriure per a usos administratius. Probablement aquesta polèmica no hauria tingut gaire recorregut si aquella mateixa setmana Doucet no hagués impedit que una patrulla acrobàtica de l'exèrcit francès creués el cel de la ciutat la vigília del 14 de juliol, festa nacional francesa. Novament, va justificar la decisió com una mesura anticovid per evitar aglomeracions als carrers.
Però va ser al setembre quan el nom de Doucet va omplir més titulars, per dos motius. Primer, per haver rebutjat assistir a una missa que se celebra anualment a la ciutat des del segle XVII i a la qual tradicionalment (tot i que ja hi havia hagut excepcions) hi va l'alcalde. Va dir que no aniria a la celebració pel seu compromís amb el laïcisme, un valor fonamental de la República Francesa, però el fet que just l'endemà participés en la col·locació de la primera pedra d'una mesquita no va ajudar a asserenar els seus detractors.
I quan aquesta polèmica encara era viva, l'alcalde va afegir més llenya al foc criticant el Tour de França per masclista i contaminant. "Fa molt temps que hi hauria d'haver un Tour de França femení", va dir Doucet, i va afegir: "Quants vehicles de motor circulen perquè aquest ciclistes puguin córrer? Quantes deixalles es generen?" Des de La República en Marxa, el delegat general, Stanislas Guerini, li va respondre: "Em fan una mica de por les visions de la societat que troben que res no és mai prou pur". I Damien Abad, líder del partit conservador Els Republicans a l'Assemblea Nacional, va afegir: "El Tour de França és l'últim gran esdeveniment esportiu gratuït, popular i accessible a tothom. Encarna la França dels territoris. Alcaldes dels Verds, deixin d'estigmatitzar burgesament el que és una passió francesa".
