Macron promet governar buscant més consensos per “tornar a unir i pacificar” França

ParísEn una cerimònia solemne amb aires i pompositat de monarquia al Palau de l'Elisi -tot i que més sòbria que en altres ocasions-, Emmanuel Macron ha estat de nou investit president de la República Francesa aquest dissabte, gairebé dues setmanes després d'haver-se imposat a les urnes a l'altra candidata de les presidencials, la líder d'extrema dreta Marine Le Pen. Macron ja va llançar alguns senyals la nit electoral i avui ho ha tornat a remarcar: el seu segon i últim mandat serà diferent. L’impulsor de La República en Marxa, que ara canvia de nom i passa a dir-se Renaixement, està disposat a governar amb un altre estil i abraçant més consensos per "tornar a unir i pacificar" el país. "Per això hem d'inventar entre tots un nou mètode, lluny dels ritmes i les coreografies gastades”, ha subratllat.

En el discurs d'investidura, de menys de deu minuts de durada, Macron ha volgut marcar distàncies amb el seu primer mandat. Al president francès se li ha retret una manera de governar molt personalista i elitista, a cop de decret i sense buscar consensos gràcies a la seva majoria parlamentària. De les seves paraules es desprèn que ara, amb l’auge de l’extrema dreta al país, les coses seran diferents. Cal tancar la fractura. "Estic en deute per la confiança concedida pel poble francès. Només tindré una brúixola: servir", ha promès. 

A l'acte d'investidura hi han assistit 450 convidats de la política i la societat civil, entre els quals la seva família, el govern sencer i els expresidents Nicolas Sarkozy i François Hollande, amb qui el cap de l’Estat francès ha intercanviat algunes paraules. Macron, el primer president de França reelegit en els últims 20 anys, també ha deixat clar que enmig de la guerra d’Ucraïna i d’una pandèmia que el món vol deixar enrere, ”el temps que ara comença serà el d'una acció decidida per a França i per a Europa". La primera visita fora de França que farà Macron serà precisament a Berlín aquest mateix dilluns per reunir-se amb el canceller alemany, Olaf Scholz, en un gest simbòlic que reforça l’eix franco-alemany davant d'una Unió Europea que l'extrema dreta i l'esquerra radical francesa -ara també amb els socialistes- volen debilitar.

Aliança de centredreta

El discurs d’investidura ha estat breu però Macron ha escollit amb precisió els missatges ja amb la vista posada a les eleccions legislatives que se celebren el 12 i el 19 de juny. El partit de l’inquilí de l’Elisi concorrerà als comicis amb una aliança, coneguda amb el nom de Junts, amb altres formacions més petites de centredreta com MoDEM, el partit demòcrata de l’exministre d’Educació François Bayrou, o Horitzons, el partit de l’ex primer ministre Édouard Philippe.

Coincidint amb la investidura de Macron, la Nova Unió Popular Ecològica i Social -l’aliança d’esquerres que concorrerà a les legislatives- ha fet aquest dissabte el seu primer acte públic amb l’impulsor del projecte, el líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, i membres de les altres formacions, el Partit Socialista, el dels Verds i el Partit Comunista. Mélenchon ha dit que l’esquerra “vol escriure una pàgina de la història de França” i ha promès no ser el líder únic de l’aliança, si bé és el candidat a primer ministre si l’esquerra aconsegueix una majoria a l’Assemblea Nacional. El líder insubmís va quedar tercer a la primera volta de l’elecció presidencial amb un 22% dels vots, molt a prop de la candidata d’extrema dreta Marine Le Pen. 

Construir una nova identitat

La Nova Unió "no és l'esquerra plural, ni l'esquerra unida. És una pàgina nova. Haurem d'inventar, haurem de treballar per construir aquesta identitat”, ha destacat Mélenchon. Al mateix acte, el primer secretari dels socialistes, Olivier Faure, ha estat fortament aplaudit durant un minut mentre pujava a l’escenari. L'adscripció del PS a l’aliança de Mélenchon ha creat una fractura interna al partit, fins al punt que alguns dels seus membres han criticat durament la decisió i han amenaçat amb abandonar la formació. “Junts podem fer grans coses”, ha resumit aquest dissabte Faure per justificar la unió.