Internacional 10/03/2019

Els dos grans partits britànics, acusats de racisme

Denúncies d’inacció davant l’antisemitisme i la islamofòbia qüestionen l’actitud de laboristes i ‘tories’

Quim Aranda
4 min
Theresa May intervenint en una sessió del Parlament

LondresLes acusacions de discriminació i racisme a què s’enfronten els dos grans pilars de la Cambra dels Comuns -el Partit Laborista per la seva deixadesa a l’hora de combatre l’antisemitisme i el Partit Conservador per fer sistemàticament la vista grossa davant els comportaments islamòfobs- evidencien problemes estructurals i culturals profunds a Westminster. La setmana passada va ser paradigmàtica a l’hora de posar aquestes mancances sota el focus.

Dijous la comissió que vetlla pel compliment de la igualtat i els drets humans al Regne Unit (EHRC, per les sigles en anglès) va emetre un dictamen assegurant que el Partit Laborista “ha discriminat il·legalment persones [militants] per la seva ètnia o creences religioses”. I va anunciar una investigació sobre les denúncies d’antisemitisme i com s’ha abordat el tema dins de la formació que lidera Jeremy Corbyn.

No és la primera vegada que el partit ha d’entomar un judici tan sever. Un informe del comitè d’afers interns del Parlament de l’octubre indicava que la direcció corbynista havia mostrat una “veritable incompetència” a l’hora d’actuar contra qui, internament, havia estat acusat d’antisemitisme. Amb tot, segons fonts del mateix partit, en els últims deu mesos s’han investigat 453 casos de presumpta discriminació i racisme per aquesta causa.

De fet, últimament tant el vicepresident del partit, Tom Watson, com el ministre d’Economia a l’ombra, John McDonnell, han demanat esforços a la direcció per combatre el problema amb més determinació.

Segons els aliats de Corbyn, les crítiques estan relacionades amb el seu inesperat triomf a les primàries del 2015, molt mal paït pels sectors més moderats del laborisme. La llarga trajectòria política de Corbyn com a defensor de la causa palestina davant de les agressions de l’estat d’Israel hauria sigut l’excusa perfecta per soscavar la seva autoritat en un partit que tradicionalment ha integrat tots els sectors socials.

Corbyn saludant un grup de fidels musulmanes que el reben amb roses vermelles a l'entrada d'una mesquita de Londres

Per atacar Corbyn -un socialista confés al davant d’una formació que encara està amarada de la socialdemocràcia de Blair-, el presumpte antisionisme que implicaria la defensa dels palestins s’ha associat amb la xacra racista de l’antisemitisme. La premsa britànica més reaccionària hi ha sucat pa, amb el Daily Mail al capdavant, que té el “camarada Corbyn”, com l’anomenen, sempre al centre de la diana.

Sigui com sigui, també és cert que algunes de les veus més rellevants de l’escissió laborista de fa tres setmanes que va donar origen al Grup Independent -també amb alguns tories -, com ara les diputades Luciana Berger o Joan Ryan, van emetre comunicats molt durs en el moment de l’adeu: “He arribat a la malaltissa conclusió que el partit havia passat a ser institucionalment antisemita, i em fa vergonya continuar-hi”, va dir Berger. “El partit s’ha infectat de la plaga del racisme antijueu”, va etzibar Ryan.

Als líders dels dos grans partits, Corbyn (laboristes) i Theresa May (conservadors), se’ls acusa del mateix des de les pròpies files i des de fora: amagar el cap sota l’ala per no voler veure el problema.

Amb tot, la cultura conservadora fa que la protesta interna sigui molt més difícil de detectar. Però fa tres anys, l’aleshores presidenta del partit, Sayeeda Warsi, la primera dona musulmana que va arribar al consell de ministres, en els governs de David Cameron (2010), va advertir l’actual premier Theresa May de la islamofòbia estructural que travessa la formació conservadora.

També la setmana passada catorze militants tories van ser suspesos per haver compartit en un grup de Facebook que dona suport al diputat ultracatòlic i brexiter Jacob Rees-Mogg comentaris islamòfobs. En alguns dels missatges es demanava la decapitació de l’alcalde de Londres, el musulmà Sadiq Khan.

Minuts abans que es fes pública la suspensió dels 14 membres, Sayeeda Warsi va llançar un duríssim atac contra May en termes molt semblants als que Berger i Ryan havien fet contra Corbyn: “El partit ha tancat els ulls davant els prejudicis i s’ha convertit en institucionalment islamòfob.” I va recordar: “Fa tres anys que vaig advertir la primera ministra, però ha preferit amagar el cap sota l’ala. Ni escolta ni reconeix els problemes, probablement un símptoma del seu lideratge a l’hora de tractar altres qüestions”.

Warsi es referia al Brexit. I no és casual que el país estigui paralitzat, i que els dos partits siguin incapaços d’arribar a un consens, amb líders que s’amaguen.

Amb tot, la islamofòbia tory té unes arrels culturals difícils d’erradicar i contrasten amb el possible o real antisemitisme laborista, d’origen potser més polític. La prova és que, també dijous, la cap de files dels conservadors al Parlament, Andrea Leadsom, va fer un comentari molt revelador. La diputada laborista Naz Shah, musulmana, havia demanat la celebració d’un debat sobre la creixent islamofòbia que ha detectat al país. I Leadsom va indicar que era un afer per “avaluar per part del ministeri d’Exteriors”. La resposta de Shah, per escrit i com a carta de protesta adreçada a Theresa May, va ser contundent: “Al·ludir als musulmans britànics com a estrangers no és un tema trivial. El comentari exposa una profunda ignorància sobre els temes de raça al màxim nivell del govern”. Shah també esmentava els comentaris de Warsi per destacar que no era només una queixa de l’oposició.

“La política britànica està trencada”, afirma sovint el diputat Chuka Umunna, un dels laboristes que ha protagonitzat l’escissió cap al centre. Umunna es refereix al Brexit, que aquesta setmana entra en un període clau. Però aquest no és l’únic element que mostra la profunda crisi del sistema. És ben bé la punta de l’iceberg.

stats