Medi Ambient
Internacional 10/01/2023

El forat a la capa d'ozó va camí de tancar-se del tot, segons científics de l'ONU

El mantell que ens protegeix dels raigs ultravioleta recuperarà els nivells del 1980 l'any 2040, i el forat de l'Antàrtida es tancarà el 2066

Henry Fountain / The New York Times
4 min
Imatge del forat de la capa d'ozó sobre l'Antàrtida l'any 1979 (esquerra) i l'any 2009 (dreta).

La capa d'ozó de l'atmosfera superior podria estar restaurada d'aquí poques dècades, segons un informe científic publicat aquest dilluns. Això serà possible perquè les emissions de substàncies químiques nocives que en els últims anys provenien de la Xina s'han eliminat en gran part. En un informe liderat per l'ONU, els científics diuen que les emissions globals de CFC-11, un producte químic prohibit pel protocol de Mont-real i que s'ha utilitzat com a refrigerant i en escumes aïllants, han disminuït des del 2018 després d'haver augmentat durant diversos anys abans. El CFC-11 i productes químics similars, anomenats col·lectivament clorofluorocarburs, destrueixen l'ozó, que bloqueja la radiació ultraviolada del sol, que pot causar càncer de pell i afectar les persones i altres éssers vius.

Segons l'informe, si es mantenen les polítiques actuals, els nivells d'ozó a les regions polars haurien d'assolir els nivells anteriors al 1980 cap a l'any 2040. Els forats de la capa d'ozó –o regions de més esgotament que apareixen regularment prop del pol Sud i, amb menys freqüència, a prop del pol Nord– també s'haurien de tancar: el 2045 el de l'Àrtic i cap al 2066 el de l'Antàrtida.

"S'està avançant en la direcció correcta", diu Stephen A. Montzka, químic investigador de la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) i un dels autors de l'informe. Montzka va dirigir un estudi del 2018 que va alertar el món que les emissions de CFC-11 havien tornat a augmentar des del 2012 i que semblava que provenien de l'Àsia oriental.

Investigacions del New York Times i d'altres mitjans apuntaven que l'origen eren petites fàbriques de l'est de la Xina, que ignoraven la prohibició global de clorofluorocarburs i que probablement utilitzaven en la producció d'espuma. Aquestes noves emissions amenaçaven de soscavar el Protocol de Mont-real, el tractat internacional negociat en la dècada de 1980 per eliminar gradualment l'ús de clorofluorocarburs a favor de productes químics més benignes, després que es descobrís que els clorofluorocarburs estaven esgotant l'ozó atmosfèric. El de Mont-real és considerat generalment com el tractat global de medi ambient més eficaç mai promulgat.

En aquell moment, el cap del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, que supervisa el protocol, va qualificar la producció il·legal de CFC-11 com "un delicte mediambiental que exigeix una acció decisiva". Però estudis de seguiment han constatat que les emissions han estat disminuint en els últims anys, un senyal que el govern xinès ha aconseguit reprimir amb èxit la nova producció de CFC-11. L'informe diu que aquestes emissions il·legals han retardat molt probablement la recuperació de la capa d'ozó un any.

Els clorofluorocarburs que es produïen a tot el món abans que la prohibició entrés en vigor es produïen també en la producció d'escumes, equips de refrigeració i sistemes d'extinció d'incendis. Durwood Zaelke, president de l'Institut per a la Governació i el Desenvolupament Sostenible, una organització de recerca i defensa amb seu a Washington, assegura que l'eliminació d'aquestes emissions xineses és un altre exemple de l'èxit del protocol de Mont-real. El monitoratge atmosfèric que exigeix el protocol va detectar el problema, explica Zaelke, i ho va posar en coneixement de la direcció del tractat. "Sense reconèixer la culpa, les parts infractores van actuar conjuntament. I les xifres han tornat als nivells on havien d'estar", explica.

La capa d’ozó comença a guarir les seves ferides

El protocol exigeix també que cada quatre anys s'elabori una avaluació com la que s'ha publicat aquest dilluns. L'estudi l'han dut a terme científics del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), la NOAA, la NASA i la Comissió Europea.

Tecnologia per refredar el clima?

La nova avaluació ha estat la primera a estudiar els efectes sobre l'ozó d'una possible intervenció climàtica de l'anomenada geoenginyeria, és a dir, tecnologia destinada a refredar l'atmosfera. El mètode, anomenat injecció d'aerosols estratosfèrics, utilitzaria avions o altres mitjans per distribuir aerosols de sofre en l'alta atmosfera, on reflectirien alguns dels raigs solars abans que arribessin a la superfície de la Terra.

Aquesta idea ha generat una forta oposició. Entre altres objeccions, els opositors diuen que intervenir en el clima d'aquesta manera podria tenir greus conseqüències no desitjades, ja que podria alterar els patrons meteorològics arreu del món. Però molts científics diuen que, com a mínim, cal investigar-ho, perquè l'escalfament global pot arribar a un punt en què el món es trobi en una situació desesperada i necessiti una intervenció així, encara que sigui per comprar temps abans que les reduccions de les emissions de gasos d'efecte hivernacle tinguin un impacte significatiu.

Segons David W. Fahey, director del Laboratori de Ciències Químiques de la NOAA i copresident del grup d'avaluació científica del protocol, tot i l'alt grau d'incertesa en aquesta recerca, el missatge bàsic és que intentar refredar el planeta 0,5 ºC, per exemple, mitjançant l'ús d'aerosols de sofre, tindria algun efecte sobre ozó però "no destruiria la capa d'ozó ni crearia conseqüències catastròfiques".

"De fet, ja ho sabíem, perquè el mont Pinatubo va fer l'experiment per nosaltres", ha dit, referint-se a la gran explosió volcànica a les Filipines de l'any 1991 que va enviar enormes quantitats de gas sulfurós a l'estratosfera. L'erupció va refredar temporalment el planeta uns 0,5 ºC, ha dit Fahey. Però la capa d'ozó no va col·lapsar. "Té resistència", diu.

stats