Els Estats Units i l'OTAN donen un 'no' oficial a l'exigència russa d'aturar l'expansió de l'OTAN
Ofereixen diàleg a Moscou encara que continuï el desplegament de tropes a Ucraïna i Bielorússia
Barcelona / Brussel·lesLa pilota torna a ser al camp rus, si és que no hi ha sigut sempre des que Putin va començar a acumular tropes a les fronteres d'Ucraïna. Els Estats Units i l'OTAN han posat per escrit el seu 'no' a una de les principals exigències de Rússia: impedir l'entrada a l'Aliança de països com Ucraïna, Geòrgia o Moldàvia. La política de portes obertes és un principi irrenunciable per a Occident, que, tot i això, ha recalcat també negre sobre blanc que la porta del diàleg i la diplomàcia està més que oberta per discutir altres qüestions com el control d'armes, tant de míssils com d'armament nuclear, transparència en les activitats militars i un calendari de reunions. "És possible arribar a acords amb Rússia", ha dit el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg.
La Casa Blanca i la seu de l'Aliança a Brussel·les s'han coordinat per fer arribar totes aquestes qüestions per escrit a Putin i també per comunicar-les, deixant clara així la seva unitat davant el desafiament rus. Pocs minuts abans que Stoltenberg, el secretari d'Estat dels EUA, Anthony Blinken, ha deixat la pilota a la teulada de Putin: "Ara depèn de Rússia decidir com respon, nosaltres estem preparats per a un cas o un altre".
Les opcions del diàleg
L'ambaixador dels EUA, John Sullivan, ha entregat personalment al Kremlin els papers que, de fet, són una resposta oficial a les demandes que el Kremlin va enviar a Washington i Brussel·les a finals de l'any passat. Aquestes exigències impliquen sobretot garantir que Ucraïna no formarà mai part de l'OTAN, i que es vetarà qualsevol altra ampliació de l'Aliança cap a l'espai exsoviètic, unes demandes que han estat rebutjades un cop i un altre. Blinken, a preguntes dels periodistes, ha deixat clar que la resposta continua sent no: "No puc ser més clar: la porta de l'OTAN es manté oberta".
Per als aliats hi ha diverses qüestions de les quals es pot (i cal) parlar amb Rússia: major transparència i control d'armes a través de reunions regulars informatives en el marc del Consell OTAN-Rússia; reduir les amenaces cibernètiques i espacials; prevenir els incidents aeris i complir amb els acords sobre armes químiques i biològiques. Per tot plegat, l'OTAN ha ofert establir un calendari de trobades amb els representants del Kremlin d'ara endavant i, fins i tot, restablir els ponts de representació diplomàtica torpedinats el 2014 amb l'annexió de Crimea. "Hi ha àrees en les quals podem dialogar si Rússia està disposada a fer-ho d'una manera seriosa", ha insistit el secretari Blinken. El cap de la diplomàcia nord-americana deia tenir constància que el govern rus "està obert al diàleg i prefereix la diplomàcia", de forma que l'emplaçava a fer el proper moviment i donar una resposta al document que ha rebut aquest dimecres.
Ara bé, la tensió està lluny de rebaixar-se. Durant la matinada catalana, Biden havia advertit que no descartava imposar sancions que afectin Putin personalment i Blinken ha assegurat després que en cas que el Kremlin opti per una invasió o per accions militars agressives dins d'Ucraïna, les sancions que estan preparades, en coordinació amb els aliats europeus, "aniran directes cap a sectors que preocupen especialment el president rus, inclosa la capacitat financera de Rússia i la seva habilitat de desenvolupar tecnologia per a sectors com Defensa". I en resposta, Putin ja ha avisat que això trencaria tots els ponts. Segons el seu portaveu, seria "destructiu" per a les relacions entre Rússia i Occident.
"Les tensions augmenten. Veiem més tropes no només al voltant d'Ucraïna, sinó també a Bielorússia, on estan desplegant milers de tropes, centenars d'avions i altres instruments amb altes capacitats militars. Diuen que són exercicis, però no hi ha cap mena de transparència. Tot això s'afegeix a les nostres preocupacions i demostra que no hi ha desescalada sinó tot el contrari", ha dit tot seguit Stoltenberg.
Mentrestant, però, Occident no és "naïf", en paraules de Stoltenberg, i per això els EUA enviaran més subministraments militars tant a Ucraïna com a les repúbliques bàltiques d'Estònia, Letònia i Lituània. Els 8.500 soldats que els EUA tenen a la regió de l'est d'Europa continuen estant, ha dit, en alerta i "preparats" per a qualsevol acció si l'OTAN decideix activar l'aliança. També diversos països de l'OTAN han reforçat la zona. Blinken també ha confirmat els moviments que el govern nord-americà està fent per negociar amb proveïdors energètics i assegurar que cap país d'Europa pateix en cas que Moscou decideixi tallar la clau del gas natural. S'està buscant una resposta coordinada amb els aliats per proveir de gas el continent en cas de necessitat i "evitar una disrupció del subministrament energètic al món". En aquest sentit, Blinken ha reclamat al Kremlin que "no faci servir el seu gas natural com a arma més del que ja ho ha fet".
