El caos provocat a Gaza per Israel potencia els clans locals i els grups criminals

El CaireUn dels blancs més desapercebuts que l’exèrcit israelià ha tingut en el punt de mira des de l’inici de l’ofensiva militar a Gaza han estat membres de la policia civil de la Franja. Operant sota ordres de Hamàs, en tant que autoritat local, el cos jugava un paper central en el manteniment de l’ordre públic i la protecció dels combois d’ajuda humanitària. Però la seva capacitat per assumir aquestes tasques s’ha vist molt afectada pels continus atacs d’Israel, que han delmat les seves files i han empès molts oficials a abandonar posicions.

Aquesta estratègia, sumada a la devastació causada per l’ofensiva d’Israel, ha conduït al col·lapse gairebé total de l’ordre social, sobretot al nord de Gaza, i a una gran dificultat per garantir una justa distribució de l’ajuda humanitària. També ha facilitat l’emergència de bandes organitzades que, amb empresaris ben connectats, estan fent negoci amb el caos.

“Els esforços criminals organitzats s’estan dirigint cap a combois d’ajuda, i roben l’ajuda d’altres civils. [També] van casa per casa, [aprofitant que] la majoria de la gent s’ha vist desplaçada, així que intenten robar aparells electrònics, joies o béns que poden revendre”, explica a l'ARA l’escriptor i analista gazatí Ahmed Fouad Alkhatib.

Paral·lelament, el govern israelià ha estat esbossant plans sobre la futura administració de Gaza, que assegura que no vol deixar en mans ni de Hamàs ni de l’Autoritat Palestina. Al gener, les autoritats israelianes van filtrar la idea de dividir la Franja en diverses zones i cedir temporalment la gestió d’assumptes civils, inclosa la distribució d’ajuda, a clans locals.

En les darreres setmanes, davant la ràpida implosió de l’ordre públic al nord de Gaza, mitjans israelians han informat que les autoritats consideren ara també la possibilitat d'armar grups civils de l’enclavament perquè s’encarreguin de protegir els combois d’ajuda. I el director de la Intel·ligència de l’Autoritat Palestina, Majed Faraj, ha estat temptejant al seu torn de crear una força armada al sud integrada per clans oposats a Hamàs, segons la premsa israeliana.

Fins ara, cap d’aquests plans ha estat anunciat ni confirmat oficialment. Però alguns grups d’ajuda humanitària han començat a col·laborar amb clans del nord de Gaza per assegurar alguns enviaments, segons afirma una font amb coneixement directe de les operacions. Les dades del trànsit als punts d’accés a la Franja també mostren que alguns comerciants locals estan coordinant amb Israel l’entrada d’alguns béns, sobretot menjar.

Alternativa inviable

A Gaza hi conviuen diversos clans que mantenen un control considerable sobre sectors econòmics i una certa autoritat local. Els més poderosos també estan relativament ben armats. Tanmateix, les seves capacitats i influència no són comparables a la dels grans moviments polítics nacionals, com Hamàs, i, com ells, s’oposen frontalment a Israel.

“La idea que els clans administrin els assumptes civils de Gaza és totalment irreal”, apunta Dag Tuastad, un antropòleg de la Universitat d’Oslo que ha estudiat els clans de la Franja. “La majoria mai acceptarien fer-ho, i per als que ho fessin seria una missió suïcida”, nota.

Alkhatib hi coincideix: “Els clans podrien ajudar temporalment a administrar o proporcionar certa seguretat, però a llarg termini no hi ha cap manera que puguin ser una alternativa viable a una entitat de govern capaç i efectiva”.

En els convulsos anys que van seguir la retirada unilateral de l’exèrcit i els colons israelians de Gaza el 2005, alguns clans ja van acumular molt poder en algunes zones de la Franja. Però l’ascens de Hamàs dos anys més tard va anar acompanyat d’una campanya de desarmament i recentralització del poder que va ser molt popular entre amplis sectors locals.

“Hamàs va reprimir per primera vegada els clans armats després d’aconseguir el poder el 2007. Però després va cooperar-hi i va governar amb ells, especialment en l’àmbit de la resolució de conflictes”, assenyala Tuastad. “Això va fer que la relació entre tots dos fos estreta, i significa que Hamàs té un control molt estret sobre el sector dels clans”, afegeix.

En aquesta línia, Hamàs ja ha advertit que combatrà qualsevol intent de col·laborar amb les forces d’ocupació. I una font de la branca de seguretat del grup ha estat recentment citada pel mitjà local Al-Majd Al-Amni per afirmar que consideraran “una traïció nacional” comunicar-se amb les autoritats israelianes per redefinir l’ordre imperant a Gaza.

Alkhatib creu que la gravetat de la crisi actual podria empènyer alguns grups a replantejar-se la situació, però amb un impacte molt limitat. “Els clans estan desesperats, com tothom, però no per influència, sinó per mantenir les seves possessions, per alimentar famílies”, assenyala. “I els clans també estan fragmentats internament. Així que alguns elements d’alguns clans podrien estar disposats a cooperar, fins i tot si la resta no ho aprova, perquè la situació és desesperada i al nord podrien decidir que no tenen cap més alternativa”, apunta.

En un intent de tallar d'arrel les especulacions, una coalició de clans de Gaza va emetre a mitjans de març una declaració conjunta en la qual van mostrar suport a la resistència davant d’Israel. I van afirmar que la gestió dels assumptes del poble palestí és una qüestió interna i que els clans no representen una alternativa a un sistema polític nacional.