"M'astora que encara ningú defineixi els EUA com un règim autoritari"

La professora de comunicació Barbie Zelizer alerta que augmenta la "intimidació política" als mitjans

Barbie Zelizer va inaugurar fa pocs dies el grau en periodisme de la UPF, on avisava que els models occidentals en què es basa la pràctica periodística han quedat obsolets a causa de les noves realitats polítiques i internacionals. Uns canvis i unes amenaces que la van empènyer a crear a principis d’aquest any el Center for Media Risk, dins l’Annenberg School for Communication de la Universitat de Pennsilvània.

Per què va decidir crear un centre de mitjans en perill?

Vaig seguir les eleccions nord-americanes del 2016 des de Finlàndia, on feia un programa acadèmic. Va ser catastròfic, però els meus col·legues de l’Europa de l’Est i de Rússia es van girar i em van dir: ‘¿Què t'esperaves?’ Tot aquell any vaig aprendre a través dels seus ulls com era l’autoritarisme. I això em va fer decidir a crear el centre, un 'hub' per connectar acadèmics i treballadors dels mitjans per dur a terme estratègies contra la intimidació política. No només per a periodistes, sinó també per a la indústria de l’entreteniment.

La intimidació augmenta?

La intimidació política adopta diferents formes segons cada lloc. Però augmenta sistemàticament, metòdicament i molt agressivament a tot el món. Hi ha un patró de risc creixent per als mitjans, cada cop que mor un periodista o un documentalista rep pressions perquè no emeti el seu reportatge.

Com s’hi enfronten els mitjans als Estats Units?

Als EUA els periodistes estan treballant encara amb una mentalitat heretada de la Guerra Freda, que busca la neutralitat, l’objectivitat i l’eufemisme, però això no serveix davant la realitat actual. La història no apareix als nostres mitjans i hauria de ser a les portades, necessitem entendre els paral·lelismes històrics.

Què haurien de fer?

Crec que el periodisme ha de repensar completament la manera com treballa. Als EUA no tenim una associació de periodistes per defensar-se mútuament. Si un periodista és vetat en una roda de premsa, cap altre periodista hi hauria d’anar. Cal deixar de cobrir la Casa Blanca com es cobreix avui: hi haurien d’enviar els becaris, perquè els periodistes experimentats es dediquin a buscar informació d’altres fonts i deixar de dependre del que diu l’administració. Hauríem d’aprendre a treballar com ho fan els periodistes independents en altres règims autocràtics i dictadures: no van a buscar la informació al govern, sinó a fora. El meu centre posa en comú tècniques per combatre totes aquestes intimidacions polítiques, perquè són les mateixes en tots els règims autoritaris. El que m’astora és que ningú defineixi encara els EUA com un règim autocràtic. Què més hi ha de passar? Els models de la pràctica periodística encara venen d’Occident, però hauríem d’estar aprenent les tècniques dels periodistes a l’Est, que fa temps que lluiten contra autòcrates.

Quina situació ha creat Trump amb la seva crítica constant contra els mitjans que qualifica de 'fake news'?

Tot i que penso que Trump és el pitjor que pot passar, no va ser qui va començar tot això. El fet que ell vingui del món de l'entreteniment ja ens diu alguna cosa. És una situació complicada i cal intentar entendre com estan interconnectades les coses i com la cultura institucional impregna les diferents plataformes. 

Si Trump és l’autòcrata, l’amenaça a la premsa s'acabarà quan plegui?

És la pregunta del milió de dòlars. No hi veig una alternativa al Partit Demòcrata, i tampoc veig els republicans distanciant-se de Trump. Avui el periodisme crític és més urgent que mai, perquè la normalització que s’ha fet d’aquesta situació és increïble. L’activista Amy Siskind ha publicat un llibre on recull la llista de totes les coses que han canviat als Estats Units el primer any de Trump i fa por.

La Fox s’ha alineat amb Trump, però mitjans com la CNN i el 'New York Times' el combaten.

Potser no t’agradarà que digui això, però crec que el 'New York Times' i la Fox són plataformes que creuen que per si soles et poden donar totes les notícies: dues cares del mateix problema, perquè hem infantilitzat l’audiència. Hem d’ensenyar a la gent a buscar múltiples fonts d’informació, cal fer alfabetització mediàtica a les escoles. La CNN i el 'New York Times' combaten Trump, però no prou: ¿quant de temps va trigar el 'New York Times' a dir clarament que el que deia Trump era “mentida”?Feia servir eufemismes com “incorrecte” i haurien d’haver parlat de “mentides” des del principi. El diari que ho fa millor és el 'Washington Post' i, quant a publicacions periòdiques, 'The New Yorker', 'The Atlantic' i 'Vanity Fair'.

Per què tenien por d'acusar-lo de mentir? Pels interessos dels conglomerats mediàtics?

Són els conglomerats, els vincles amb el poder, però el problema principal és la tendència dels periodistes a fer discursos moderats. Els mitjans no haurien de ser moderats, no pot ser que tothom tingui una opinió excepte els mitjans, perquè cobrir informació que no és neutral amb neutralitat distorsiona la realitat. Sempre he estat en contra de l’objectivitat perquè crec que és un escut de protecció dels periodistes per no assumir responsabilitats. Voler que els periodistes no tinguin un biaix o una opinió és voler que siguin inhumans.

Però uns mitjans massa polaritzats tampoc són la solució...

La polarització és un problema, però hi ha d’haver una manera de tenir perspectiva sense polaritzar. En cada família hi ha opinions diferents i no passa res. És qüestió de tolerància i respecte mutu, però la solució no és eliminar l’opinió dels mitjans, sinó fer mitjans opinatius amb respecte per les diferències.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF