Publicitat
Publicitat

UNIÓ EUROPEA

La UE reclama més garanties a Londres per als ciutadans europeus

Els 27 no avalaran l’inici de la segona fase de la negociació del Brexit almenys fins al desembre

Les negociacions del Brexit van més a poc a poc del que s’havia previst i estan gairebé bloquejades. El negociador europeu, Michel Barnier, no ha amagat la seva desesperació les últimes setmanes per la falta de concreció i d’ambició de les propostes britàniques en qüestions clau. Els líders europeus -reunits en una cimera des d’ahir a Brussel·les- donaran avui un toc d’atenció de caràcter polític a la primera ministra britànica, Theresa May, per intentar impulsar les converses.

Els caps d’estat i de govern no donaran el vistiplau a l’inici de la segona fase de les negociacions -la futura relació entre el bloc europeu i Londres-, que estava prevista per a l’octubre, però acordaran començar els preparatius interns d’aquesta segona fase. L’ajornament és un càstig a la poca voluntat d’avançar de Londres, però l’inici dels preparatius és un gest a May, que des que va perdre la majoria parlamentària al juny i ha vist debilitada la seva posició al capdavant del govern britànic, ha suavitzat l’actitud en les negociacions.

Recompensar May

Tot i el punt mort de les converses, la UE vol recompensar la premier pel discurs de Florència, que va suposar una ensopegada política en clau interna de Theresa May, però va ser ben valorat a Brussel·les pel seu to conciliador respecte a les negociacions del Brexit. Ahir, just abans de començar la primera jornada de la cimera, May es va reunir amb la cancellera Angela Merkel i el president de França, Emmanuel Macron. De nou, un gest conciliador amb la primera ministra britànica. La UE pressiona per avançar en les negociacions però també abraça May, que s’ha convertit en la figura amable de les converses. Sobretot si es tenen en compte les posicions més dures d’altres membres del govern britànic, com el ministre d’Afers Estrangers, Boris Johnson.

La llum verda política per començar a negociar la futura relació s’ajornarà almenys fins al desembre. La idea és donar-hi el vistiplau abans de finals d’any, sempre que les negociacions hagin avançat prou. Segons l’esborrany de les conclusions que els socis europeus aprovaran avui, a la cimera del desembre “es reavaluarà el progrés” de les converses.

Una de les condicions que va imposar la UE al principi de la negociació era que no es començaria a parlar de les futures relacions fins que la primera fase, la que inclou els drets dels ciutadans comunitaris i la factura que ha de pagar el Regne Unit, no estigués prou avançada. I és la UE qui té la paella pel mànec per decidir quan haurà arribat el moment.

Facilitar l’estada dels europeus

Els socis europeus consideren que les noves propostes de Londres en relació amb els ciutadans comunitaris són insuficients i ahir a la nit van reclamar a May més garanties per als més de tres milions d’europeus que viuen al país. La promesa que va fer ahir la premier de “facilitar” l’estada dels comunitaris no convenç la UE. Els líders tampoc estan satisfets dels pocs avenços a l’hora de trobar un acord sobre la frontera entre Irlanda del Nord i Irlanda. En les conclusions que s’aprovaran, els 27 destaquen que Londres ha acceptat que haurà de pagar una factura però que encara no s’ha traduït en un “compromís ferm i concret”.

L’Eurocambra proposa canviar els criteris per a l’asil

El Parlament Europeu va aprovar ahir la seva proposta per a la reforma del sistema d’asil europeu, l’anomenat sistema de Dublín, que vol posar fi a la norma segons la qual el país on arriben els sol·licitants d’asil és el responsable de la seva sol·licitud i registre, encara que acabin instal·lant-se en altres estats de la Unió Europea. L’Eurocambra reclama que es prioritzin altres criteris, com la reagrupació familiar i els “vincles significatius” amb altres estats. És a dir, que si els refugiats presenten proves d’algun vincle familiar, cultural, social o laboral amb un estat membre, puguin sol·licitar-hi l’asil. Si no, segons la proposta del legislatiu, se’ls deixaria escollir entre els quatre estats membres amb el nombre més baix de peticions. Això treuria pressió a Grècia i Itàlia, les dues grans vies d’entrada a la UE que avui suporten un nombre ingent de sol·licituds per tramitar. La proposta de l’Eurocambra passa ara a mans dels estats membres de la UE, que són els que prendran la decisió definitiva.