L'FBI denuncia un nou intent d'ingerència als EUA: els 'hackers' russos i iranians

Rússia, la Xina i l'Iran intenten influir en l'elecció del pròxim president nord-americà

Rússia i l’Iran han piratejat dades del registre de votants dels Estats Units i han obtingut adreces i informació de milers de nord-americans. Amb aquestes dades, hackers iranians s’han fet passar pel grup neonazi Proud Boys per enviar correus a votants demòcrates i amenaçar-los: “Voteu per Trump o en cas contrari...” Ho ha explicat aquest dijous el director d’Intel·ligència Nacional dels Estats Units, John Ratcliffe, en una roda de premsa conjunta amb el director de l’FBI, Chris Wray.

“Alguns actors estrangers volen utilitzar [les dades hackejades] per enviar informació falsa als votants inscrits i així generar confusió, sembrar el caos i minar la seva confiança en la democràcia nord-americana”, denunciava Ratcliffe, i assegurava que l’objectiu de l’Iran amb això és perjudicar la reelecció de Trump, ja que els votants el vinculen directament amb grups neonazis. En canvi, no ha detallat què hauria fet el Kremlin amb les dades piratejades per hackers russos. Tant el govern rus com l'iranià han negat aquest dijous les acusacions i les han qualificat d'"infundades". 

La roda de premsa, a 13 dies de les eleccions presidencials dels Estats Units, posa en relleu la preocupació dels serveis d’intel·ligència nord-americans pels intents de governs estrangers d’interferir en aquestes eleccions, igual que van fer en les del 2016. Però fins i tot les alertes del govern són motiu de recel partidista, en la polarització actual als Estats Units. Els demòcrates del Congrés van sortir immediatament a criticar la intervenció de Ratcliffe, a qui acusen de desclassificar selectivament els documents per ajudar la campanya de Trump.

Rússia, la Xina i l'Iran

No és pas el primer cop que els serveis d’intel·ligència aixequen la veu d’alerta sobre una possible ingerència estrangera en les eleccions del 3 de novembre, uns intents que s’han constatat ja per part de Rússia, la Xina i l’Iran com a mínim. Fins i tot Microsoft va anunciar el 10 de setembre que havia detectat ciberatacs originats en aquests tres països contra clients seus, inclosos grups polítics.

Es repeteix la història de la ingerència russa que va entenebrir ja les eleccions del 2016 i la victòria a Donald Trump. I malgrat que des de llavors els serveis d’intel·ligència han treballat de valent per millorar les eines de detecció i contraatac, alhora que les plataformes digitals privades també combaten més activament la desinformació i els trols, aquestes eleccions del 2020 afegeixen una vulnerabilitat especial.

“L’augment del vot per correu a causa del covid-19 podria deixar-nos sense resultats oficials la mateixa nit electoral, i no passa res. Però els actors estrangers podrien explotar el temps que farà falta per certificar i anunciar els resultats [poden ser dies] per difondre informacions sobre vots suprimits, ciberatacs, frau electoral i altres problemes amb l’objectiu de convèncer el públic que les eleccions són il·legítimes”, apunta David Levine, investigador de l’Alliance for Securing Democracy (ASD), en una roda de premsa del tour virtual del Foreign Press Center. Una expectativa que alinearia els esforços de governs estrangers amb els que està fent des de fa dies el mateix Trump: posar en dubte la credibilitat dels resultats.

Però tant Ratcliffe com Wray han insistit en defensar la fiabilitat del procés de votació nord-americà. De fet, l’FBI i el departament d’Interior del govern porten temps fent formació a les autoritats electorals locals contra els ciberatacs i hi comparteixen les seves informacions per frenar al màxim aquesta ingerència.

Biden vs Trump, El xoc de les dues Amèriques

Segons Levine, a més, el 92% dels vots en aquestes eleccions seran en paper, de manera que podran validar-se en qualsevol auditoria posterior, i només un 8% seran vots exclusivament digitals. Però fins i tot en aquests casos, explica, “s’han posat salvaguardes i sistemes de còpia de seguretat per protegir-los”. “El 2016 sabem que hi va haver intents de piratejar infraestructures de votació”, com algunes màquines i ordinadors de vot, de manera que aquest any s’han posat les eines per evitar aquest escenari, afegeix l’expert: “No diré que és totalment impossible un atac, però s’han pres molt seriosament les mesures”.

'Fake news'

Però la ingerència electoral estrangera no passa només pels ciberatacs per falsejar o eliminar vots directament, sinó que la principal eina dels governs intrusos és difondre informació falsa o esbiaixada per influir en les decisions de vot. Això és també el que va fer Rússia el 2016, impulsant per exemple missatges dirigits a les comunitats afroamericanes per desincentivar-los de votar i afavorir així Trump.

Aquell any els trols russos van crear comptes falsos de Twitter i Facebook des d’on denunciaven falsos fraus electorals en col·legis concrets. Van suplantar fins i tot els comptes d’alguns grups oficials, com els Republicans de Tennessee, per difondre aquestes tesis i fer que els mitjans de comunicació tradicionals se’n fessin ressò, perquè es pensaven que era informació oficial republicana. Ho explica la directora del Centre Annenberg de Política Pública de la Universitat de Pennsilvània, Kathleen Hall Jamieson, que ha estudiat bé el que va passar el 2016 i ho explica al llibre Ciberguerra: com hackers i trols russos van ajudar a elegir un president.

Jamieson, de fet, responsabilitza molt els mitjans de comunicació tradicionals del que va passar, perquè van fallar a l’hora de verificar certes informacions, d’identificar les fonts i fins i tot de donar tot el context. És el cas, explica, de les filtracions interessades de Wikileaks de milers d’e-mails de Hillary Clinton robats dels ordinadors demòcrates per pirates russos, i que van marcar l’agència mediàtica els últims dies de campanya. Segons ella, fins i tot el Washington Post i el  New York Times van descontextualitzar algunes frases que s'atribuïen a Clinton en aquells correus, de manera que van donar informació incompleta o esbiaixada als seus lectors, i sobretot van centrar molt més el focus mediàtic en aquest tema que no pas en altres escàndols de la campanya, com la cinta en què Donald Trump deia que agafava les dones “pel cony”.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF