Més de 3.000 violacions contra la llibertat de premsa a Europa

LondresUn fantasma recorre Europa: l’amenaça contra la llibertat de premsa. És la conclusió més greu que s’extreu de l’informe Demonising the media: threats to journalists in Europe [Demonitzant els mitjans de comunicació: amenaces a periodistes a Europa], un estudi sistemàtic de les més de 3.000 violacions -inclosos dinou assassinats en països de la Unió Europea (UE)- contra un dels valors fonamentals de les societats democràtiques que han patit els professionals entre l’1 de maig del 2014 i el 31 de juliol del 2018. A més dels casos ja esmentats que han tingut lloc en estats membres de la UE, l’estudi n’analitza alguns altres en cinc estats candidats a ingressar-hi i en dos més que són potencials aspirants a entrar-hi.

S’hi categoritzen cinc tipus d’atacs contra la llibertat de premsa: els assassinats, els assalts amb violència física, els arrestos i les detencions, la negació del dret a la informació i la intimidació. L’anàlisi s’ha fet a partir de la recollida de dades d’Index on Censorship, una organització no governamental amb seu al Regne Unit que des del 2014 promou tota mena de campanyes a favor de la llibertat de premsa i que publica trimestralment un butlletí.

Entre les 19 morts que registra l’informe a la Unió, s’hi inclouen les 12 víctimes de l’atac terrorista contra la seu del setmanari satíric Charlie Hebdo, que va tenir lloc el gener del 2015 a París. Eslovàquia, Malta, Dinamarca, Holanda i Polònia són els altres territoris comunitaris on han perdut la vida professionals en exercici. En el cas d’Eslovàquia, a més, la companya del periodista també va morir en el mateix atemptat: Ján Kuciak investigava el febrer d’aquest any la relació entre grups mafiosos i funcionaris de l’administració. La periodista maltesa Daphne Caruana, la sueca Kim Wall, els danesos Finn Norgaard i Dan Uzan, l’holandès Martin Kok i el polonès Lukasz Masiak completen la tràgica llista.

A més d’un cas d’assassinat a Sèrbia, entre els països candidats a l’ingrés a la Unió Europea el de Turquia és el més greu. I també resulta el més paradoxal, especialment arran de les denúncies del règim del president Erdogan de la mort i l’esquarterament al consolat de l’Aràbia Saudita a Istanbul del columnista del Washington Post Jamal Ahmad Khashoggi, un cas que no s’inclou en l’informe. En el període documentat, a Turquia han mort onze periodistes i la filla d’un d’ells, també assassinada. La repressió d’Erdogan contra la llibertat de premsa arran de l’intent de cop d’estat del juliol del 2016, i el fet que Turquia hagi esdevingut un territori de revenges contra periodistes de països de la regió que mostren la violació dels drets humans a Síria o l’Iran, també han afavorit l’elevat nombre de víctimes.

L’1-O, actes de violència

El referèndum de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017 també té un espai a l’estudi. Entre els 445 assalts amb violència física ressenyats en conjunt, 38 es van denunciar a Espanya, la majoria al voltant de l’1-O o en actes i protestes relacionats amb el referèndum.

Espanya també apareix com un país on s’han registrat 46 casos de censura, entre altres raons per la llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment com la llei mordassa del Partit Popular. La pressió contra mitjans de comunicació públics, especialment Televisió Espanyola, però també queixes de manipulació contra TV3, segons Nemesio Rodríguez, president de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya, són alguns altres fets denunciats a l’informe.