Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Més de 400 morts en un sisme a la frontera entre l’Iran i l’Iraq

Amb una magnitud de 7,3 a l’escala de Richter, el terratrèmol és el més mortífer d’aquest 2017

Com sempre, toca als més pobres, lamenta la iraniana Xiren Aixari, de la província de Kerman, on el 2003 un devastador terratrèmol va destruir la mil·lenària ciutat de Bam. Han passat 14 anys del pitjor sisme a l’Iran -que va deixar entre 35.000 i 40.000 morts- i Aixari va reviure, diumenge a la matinada, moments de pànic. Un terratrèmol de magnitud 7,3 en l’escala de Richter va sacsejar la zona fronterera amb l’Iraq. Almenys 405 persones hi han perdut la vida i 7.000 han quedat ferides. El terratrèmol és el més mortífer del 2017 i es va notar també al sud de Turquia, a la costa mediterrània d’Israel i en zones remotes com el Pakistan.

“Les cases van caure com si fossin un castell de cartes”, explica Aixari per telèfon a l’ARA. “La majoria dels habitatges són construccions d’adob, i per això són molt inestables”, diu referint-se als pobles kurds iranians que hi ha al llarg de la frontera amb l’Iraq, que van ser els més castigats.

Encara que l’epicentre es va registrar a una profunditat de 25 quilòmetres prop de la ciutat kurda de Halabja, a la província de Sulaimaniyah, la zona més afectada va ser l’oest de l’Iran.

Destrucció total

La localitat més devastada va ser Sarpul Zahab, amb 85.000 habitants, a la província occidental de Kermanxah, on segons l’últim recompte oficial haurien mort 328 persones. No obstant això, la xifra de víctimes podria augmentar a causa de l’enorme destrucció a la ciutat. Més de la meitat dels edificis han patit danys importants, i els serveis d’aigua i electricitat encara no s’han restablert.

Durant tota la nit, i amb temperatures baixes, familiars de les víctimes van ajudar els equips de rescat a desenterrar els cossos de sota la runa. “Hem dormit al carrer. No hi ha electricitat, ni aigua ni gas, les línies telefòniques estan tallades, tot està completament destruït, la ciutat està destruïda”, explica afligit un veí de Sarpul Zahab a la televisió iraniana.

Per als equips de rescat va ser una odissea arribar als pobles afectats pel sisme, perquè les carreteres estaven tallades per les esllavissades de terra. La primera sacsejada violenta va ser seguida per fins a 118 rèpliques, segons el centre sismològic iranià. El terratrèmol va destruir cinc monuments històrics de la província de Kermanxah.

Molts veïns encara estan desapareguts, sota les enormes piles de runa en què han quedat els edificis. A més, els supervivents esperen a l’exterior per por que es produeixin més tremolors. Després de deu hores de recerca sense èxit, Arsalan Darabi, d’uns 50 anys, no sap res del seu nebot, la seva dona i dos fills.

Les imatges de devastació es repeteixen als dos costats de la frontera. “Gràcies a Déu estem tots bé, però realment és molt difícil per a tots. A Sulaimaniyah no hi ha cap víctima, però a Darbandikhan, al sud-oest, hi ha hagut 8 morts i moltes cases han quedat destruïdes. Per desgràcia, l’hospital també va quedar malmès i per això han hagut d’evacuar-ne els ferits a altres hospitals pròxims”, explica Faris Ahmad, coordinador del centre de rehabilitació Rehab de Sulaimaniyah.

Les autoritats kurdes de les ciutats de Sulaimaniyah i Halabja van ordenar el tancament de totes les oficines públiques i van suspendre tota mena d’activitats. El ministeri de Salut va instar tots els treballadors i el personal mèdic de la regió a “presentar-se als seus llocs de treball immediatament i ajudar les víctimes”. Fonts del ministeri consultades per l’ARA van dir que quatre persones van morir a Darbandikhan, dues a Garmian i una més, a Sulaimaniyah. En total, 321 ferits han quedat hospitalitzats a tota la regió del Kurdistan.

La proximitat de dues preses a l’epicentre del terratrèmol va causar l’alarma al Kurdistan iraquià. “La presa de Darbandikhan va patir destrosses per un lliscament de terres a la muntanya adjacent que va fer caure roques al canal de la planta, a més de destruir les cases pròximes”, va dir en un comunicat el ministre d’Agricultura de la regió del Kurdistan, Abdul Sattar Majid. La presa de Hamrin, per contra, està en bon estat i no sembla que s’hagi fet malbé, va matisar.

Temor durant la nit

“Em vaig despertar sobresaltat durant la nit pensant que havia esclatat una bomba o alguna cosa així”, recorda per telèfon el Xubair, veí de Kirkuk, una de les ciutats més castigades per Bagdad després del referèndum d’independència celebrat al Kurdistan iraquià.

Passat l’ensurt, la principal preocupació dels kurds continua sent la falta de seguretat, la disputa del territori i els problemes als llocs de control de les zones disputades, a més a més de les fronteres internacionals.

Etiquetes