PRÒXIM ORIENT

L’Iran ataca l’EI a Síria amb sis míssils

La Guàrdia Revolucionària busca així revenjar-se per l’atemptat amb 25 morts en una desfilada militar

La República Islàmica de l’Iran ha esperat més d’una setmana per venjar-se de l’Estat Islàmic per la mort de més de 25 persones, la majoria membres de la Guàrdia Revolucionària, en un atemptat durant una desfilada militar a la localitat d’Ahvaz, a prop de la frontera amb l’Iraq. Es tracta del pitjor atemptat terrorista en territori iranià des del juny del 2017, quan presumptes jihadistes de l’EI van atacar el Parlament del país i el mausoleu de l’aiatol·là Ruhollah Khomeini i van matar 11 persones.

Amb sis míssils balístics que van recórrer més de 500 quilòmetres -una mostra del seu poder militar-, el cos paramilitar dels Guardians de la Revolució va colpejar l’EI en el seu últim bastió de Síria, la ciutat fronterera d’Abu Kamal. Tot i que la localitat està oficialment en mans de les forces lleials a Baixar al-Assad, continua assetjada i atacada pels jihadistes de l’EI, que han perdut pràcticament tot el territori que tenien a Síria i l’Iraq.

“El quarter general dels responsables del crim terrorista d’Ahvaz ha estat atacat fa uns minuts a l’est de l’Eufrates per diversos míssils balístics disparats per la branca aeroespacial dels Guardians de la Revolució -anunciava el grup d’elit paramilitar iranià a la seva pàgina oficial-. Segons les primeres informacions, nombrosos terroristes takfiri i caps responsables del crim terrorista d’Ahvaz van ser abatuts o ferits en aquest atac amb míssils”, afegien. Tant el règim sirià com l’iranià utilitzen el nom de takfiri per denominar els jihadistes sunnites i altres grups salafistes.

Segons l’agència semioficial Fars, pròxima a la Guàrdia Revolucionària iraniana, els sis míssils, disparats des de la ciutat occidental de Kermanxah, són del tipus Zolfaghar i Qiam, que tenen un recorregut de 750 quilòmetres i 800 quilòmetres, respectivament.

L’atac iranià a Síria com a represàlia pel tiroteig d’Ahvaz genera nous dubtes sobre qui hi ha darrere de l’atemptat. Si bé el grup jihadista del desaparegut Abu Bakr al-Baghdadi se’n va atribuir l’autoria, el govern iranià i les seves forces armades van responsabilitzar-ne, en primera instància, els separatistes del sud de l’Iran i van acusar els Estats Units i els seus enemics regionals -Israel i l’Aràbia Saudita- de donar suport als rebels separatistes i finançar-los. En l’última setmana, els serveis d’intel·ligència de l’Iran han trobat l’amagatall dels autors de l’atemptat terrorista i han detingut 22 persones vinculades amb el tiroteig.

“Mort a Amèrica” als míssils

De fet, alguns dels míssils que va mostrar la televisió estatal abans de ser llançats portaven impresos lemes com: “Mort a Amèrica”, “Mort a Israel” o “Mort als Saud”. En un altre míssil es llegia, escrit en àrab, la frase “Mata els amics de Satanàs”, en referència a un versicle de l’Alcorà sobre la lluita contra els infidels.

Des de principis d’any, el país dels aiatol·làs ha fet ús tres vegades del seu controvertit arsenal militar, que ha obert una nova bretxa amb Occident després de la retirada dels EUA de l’acord nuclear i ha portat noves sancions econòmiques de Washington a l’Iran. El mes passat, l’Iran va disparar míssils contra l’Iraq: l’objectiu era una base d’un grup separatista kurd iranià. En els atacs contra el Kurdistan iraquià van morir almenys 11 persones i 50 més van resultar ferides.

En roda de premsa a Teheran, el portaveu del ministeri d’Exteriors, Behram Kasimi, va dir, respecte als atacs d’ahir a Síria contra l’EI, que continuarà la lluita de l’Iran contra el terrorisme. “Aquest pas va ser coordinat, i l’operació perquè els terroristes no s’atreveixin a cometre nous atemptats contra el poble iranià continuarà”, va indicar el ministre.

El portaveu d’Exteriors va aprofitar la seva prèdica per carregar contra l’administració Trump, que el 5 de novembre aplicarà la segona fase de les sancions econòmiques contra el petroli iranià.

Kasimi va desmentir els al·legats que deien que l’Iran compraria aliments a canvi del seu petroli, i va dir que aquests temes no s’havien tractat en les negociacions amb la Unió Europea.

Davant del nou paquet de sancions dels Estats Units, l’Iran té previst aplicar una sèrie de represàlies, entre les quals el possible tancament de l’estret d’Ormuz, pel qual passa un 20% del cru mundial. Així ho va manifestar ahir el viceministre iranià d’Exteriors, Abbas Araqxi, que va remarcar que el bloqueig a Ormuz “no és una amenaça, és una realitat”. “Qualsevol acord ha de ser universal. Si s’exclou un país i es fa que les seves vendes de petroli arribin a zero, com vol Trump, això generarà problemes per a tota la regió”, va advertir.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF