Eslovènia no vol la 'catastroica'
ALjubljana també hi ha arribat la por a la catastroica , com l'han rebatejada alguns eurodiputats. Com si la imatge d'uns anònims homes de negre dirigint les economies de països en crisi des de despatxos provisionals no fos prou sinistra. Eslovènia es podria convertir en el sisè membre de l'eurozona que demana una intervenció internacional.
La corrupció política, l'enriquiment desmesurat de l'elit de la transició, el pes de les empreses públiques i un gran forat en el sistema bancari (majoritàriament en mans de l'estat) han acabat encenent aquest petit país de dos milions d'habitants -una mica balcànic, una mica mediterrani i una mica alpí.
L'informe anual de la consultora financera Ernst & Young publicat la setmana passada assenyalava Eslovènia com el país més corrupte de la Unió Europea, en què el 96% de la població està convençuda que els suborns són una pràctica estesa al món empresarial eslovè.
Fa només mig any l'ex primer ministre conservador, Janez Jansa, advertia que només faltava un llumí per encendre un país que semblava ruixat de benzina. Potser la guspira va ser ell. Jansa va sotmetre Eslovènia a una cura de rigor i austeritat que va aixecar el país. Tot i que per a ell els manifestants no eren "res més que zombis".
El carrer contra l'elit
La bombolla immobiliària ha deixat edificis d'oficines buits als afores de la capital, obres a mig fer i una inestabilitat política que s'arrossega des de fa uns anys. Però Eslovènia no és un país en fallida. És una societat plena de petits emprenedors, on els joves es mobilitzen i han estat els protagonistes d'un munt de projectes interessants les últimes dues dècades, durant els anys que Eslovènia era una de les economies que més creixia a l'eurozona.
Ells són part del mèrit d'aquesta transició. Un músic que es mantenia gràcies al bed & breakfast que havia muntat a casa seva. Un grup de joves que van transformar la vella presó comunista de Celica en un youth hostel , on cada habitació -que encara conserven els barrots de ferro- havia estat decorada per un artista local. Tallers compartits al darrere de l'edifici, exposicions i actuacions musicals cada setmana. Joves preparats i il·lusionats treballant en el sector turístic. Un jove empresari disposat a invertir en unes petites i desfasades pistes d'esquí. Aquesta és la imatge que guardo d'Eslovènia. I és la seva gent la que continua reclamant uns canvis que les elits de sempre frenen.
El desembre del 2011 centenars de joves van desafiar el fred acampant al centre de Ljubljana per protestar contra aquesta política de famílies que mouen tots els fils del país. Just un any després, les protestes ciutadanes van obligar a dimitir l'alcalde de Maribor, la segona ciutat d'Eslovènia, acusat de corrupció. I ara surten al carrer contra les retallades. No es tracta només d'aturar la troica sinó, com reclamen fa anys, de renovar d'una vegada el sistema.
