ESTATS UNITS

Els EUA honren George H.W. Bush, el seu estadista pragmàtic

Tots els presidents nord-americans vius i líders mundials assisteixen al seu funeral a Washington

Els Estats Units van deixar ahir de banda les divisions per dir l’últim adeu a George H.W. Bush, el president pragmàtic, que va governar entre el 1989 i el 1992. El patriarca d’una de les grans dinasties polítiques del país va morir el 30 de novembre amb 94 anys. Tots els presidents nord-americans vius, líders mundials i milers de personalitats polítiques i socials van assistir al funeral d’estat a la magnífica catedral de Washington.

Les anècdotes i les històries sobre el seu caràcter van superar les de la seva llarga carrera política. Tots els oradors van exaltar sobretot la seva bondat, cavallerositat, decència, humor i amor per la seva família. “Un home gran i noble, el millor pare que un fill o una filla pot tenir”, va assegurar el seu primogènit, el també expresident George Bush -ho va ser entre el 2001 i el 2009-, amb la veu trencada i llàgrimes als ulls al final d’un emotiu elogi al seu pare. Bush fill el va descriure com un home optimista i humil que “valorava més el caràcter que el pedigrí” de la gent. I va fer riure el públic quan va parlar de les seves imperfeccions: “No era precisament un Fred Astaire a la pista de ball” i “No suportava les verdures, especialment el bròquil”.

Els dos Bush són l’únic tàndem de pare i fill presidents en la història moderna dels Estats Units. Bush fill -el 43è líder del país- va explicar que el seu pare -el 41è- li va ensenyar què significa ser un president “que serveix amb integritat, lidera amb valentia i actua amb amor cap als ciutadans del seu país”.

L’historiador i biògraf de Bush pare, Jon Meacham, també va subratllar la integritat de “l’últim gran soldat estadista” dels Estats Units. En alguns moments del seu parlament, a l’inici de la cerimònia fúnebre, va semblar que es dirigia a l’actual inquilí de la Casa Blanca, Donald Trump, que l’escoltava des de la primera fila assegut al costat de la seva dona, Melania, els Obama, els Clinton i els Carter. “El seu codi de vida -com solia dir- era: digues la veritat, no culpis la gent, sigues fort, fes-ho el millor que puguis i no et desviïs del teu objectiu”, va recordar Meacham, que més tard va comparar Bush amb Lincoln: “Tots dos van instar el país a triar el que és correcte per sobre del que és més convenient, a esperar més que témer i a no escoltar els nostres pitjors impulsos, sinó els nostres millors instints”.

Una exhibició d’unitat tensa

Trump, que no va fer cap parlament per desig del difunt, va assistir al funeral malgrat les seves discrepàncies amb la família Bush i els atacs que els va propinar durant la campanya electoral del 2016. Des de la mort de Bush pare, el president nord-americà va transmetre missatges de respecte i lloança al líder republicà. Bush volia que Trump assistís al seu funeral, un gest que ha donat un respir a la forta polarització que viu el país. Trump i els expresidents Barack Obama, Bill Clinton i Jimmy Carter van exhibir unitat, tot i que una mica tensa. L’actual mandatari només va saludar els Obama. Hillary Clinton, la seva rival, ni se’l va mirar quan va arribar a la catedral.

Els polítics dels dos grans partits del país van decidir la setmana passada fer una pausa en les seves lluites per homenatjar la figura de George H.W. Bush. Els elogis i lloances han sigut aclaparadors des de la seva mort divendres passat. Bush pare no va ser reelegit, però amb els anys va ser reconegut pel seu pragmatisme en política exterior, tant pel seu lideratge del final de la Guerra Freda, quan la Unió Soviètica s’ensorrava, com per la victòria a la primera Guerra del Golf per expulsar les tropes iraquianes de Saddam Hussein de Kuwait.

George Herbert Walker Bush va néixer en una família adinerada de Nova Anglaterra. Era net del magnat de la siderúrgia Samuel Prescott Bush i fill de Prescott Sheldon Bush, un banquer d’inversions i el primer membre de la família a dedicar-se a la política, com a senador de Connecticut. Es va allistar a l’exèrcit després de l’atac de Pearl Harbour -que va suposar l’entrada dels EUA a la Segona Guerra Mundial-, va acumular una gran fortuna en el negoci del petroli i va tenir una carrera política intensa de 25 anys: va ser congressista, ambaixador nord-americà davant les Nacions Unides, director de la CIA i, finalment, vicepresident i president dels EUA.

Llarga vida política

“Quan s’escriguin els llibres d’història, diran que George H.W. Bush va ser un gran president dels Estats Units, un diplomàtic d’habilitat inigualable, un comandant en cap amb èxits formidables i un cavaller que va exercir els deures de la presidència amb dignitat i honor”, va resumir el seu fill en el seu parlament. Els seus fracassos, com la pobra gestió de la lluita contra la sida o la dura primera campanya presidencial, es van deixar per a un altre dia. Ahir va ser el torn de l’homenatge a la vida política. El funeral es va fer amb tota la pompa possible. Els canons van ressonar quan el fèretre va sortir del Capitoli -on molts nord-americans es van acomiadar d’ell- i va fer cap a la catedral.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF