Bangladesh aprova castigar els violadors amb la pena de mort

El govern aprova la modificació de la llei sense sotmetre-la al Parlament

Megan Specia (THE NEW YORK TIMES)

El govern de Bangladesh ha aprovat aquest dilluns la pena de mort com a càstig pel delicte de violació, una mesura que pren després de setmanes de protestes multitudinàries arreu del país que reclamaven més mà dura contra els violadors arran de la difusió d’un vídeo que es va fer viral i en què es veia com un grup d’homes assaltava sexualment una dona.

El secretari del govern, Khandker Anwarul Islam, ha aclarit en una roda de premsa que els ministres han aprovat una esmena a l’actual legislació que estableix elevar la condemna als violadors de la cadena perpètua a la pena de mort. Fins ara la llei establia la cadena perpètua per als violadors, i només preveia la pena de mort per als casos de mort de la víctima com a conseqüència de la violació o si era assassinada durant l’agressió sexual. Aquest dimarts està prevista una compareixença del president de Bangladesh per explicar aquesta modificació de la llei, que no s’ha votat a la cambra legislativa perquè l’activitat al Parlament està paralitzada a causa de la pandèmia.

Per la seva banda, el ministre de Llei i Justícia, Anisul Huq, ha destacat que el govern espera que la nova pena actuï com a element dissuasiu perquè la xifra de casos de violació disminueixi al país. Amb tot, associacions de drets humans consideren que elevar el càstig no és suficient i que cal anar més enllà.

Un cas impactant

La reforma legislativa es produeix quan les protestes continuen als carrers de Bangladesh per l’estesa violència sexual al país. Les manifestacions van començar dilluns de la setmana passada, un dia després que es fes públic un vídeo en què es veia com una dona era agredida sexualment per un grup d’homes al districte de Noakhali, al sud-est del país. Els fets van tenir lloc a principis de setembre, però un dels acusats va difondre les imatges fa poc més d’una setmana. El vídeo es va fer tan viral a Facebook que un tribunal en va ordenar la retirada.

“Les impactants imatges demostren la brutal violència a què estan sotmeses les dones a Bangladesh de manera habitual”, va declarar aleshores en un comunicat l’investigador d’Amnistia Internacional per a l’Àsia meridional Mohammed Zakaria, que també va apuntar a la impunitat dels agressors com una de les causes d’aquesta violència. "En la majoria de casos, el sistema de justícia no responsabilitza els autors", també deia el comunicat. "En aquest cas no pot haver-hi excuses: les autoritats de Bangladesh han d'iniciar immediatament una investigació exhaustiva i imparcial per portar davant la justícia els responsables d'aquest atac cruel, mitjançant processos justos sense recórrer a la pena de mort", afegia.

Comissió d'investigació

Aquest any, i també arran de protestes al carrer, el més alt tribunal de Bangladesh va ordenar al govern que creés una comissió per investigar l’important augment de casos de violació al país. Una associació local de defensa dels drets humans, Ain o Salish Kendra, ha comptabilitzat fins a 975 casos de dones violades entre gener i setembre d’aquest any, 208 en grup. Els experts, però, calculen que la xifra real és més elevada, ja que molts casos no es denuncien.

En aquest sentit, Meenakshi Ganguly, directora de Human Rights Watch al sud de l’Àsia, creu que la introducció de la pena de mort com a càstig no servirà per resoldre el que ella anomena "epidèmia" de violacions. "A part del fet que la pena capital és cruel i s’hauria d’abolir, Bangladesh ha de fer front a un problema molt més bàsic: un sistema de justícia totalment ineficient, en el qual les víctimes ni tan sols poden adreçar-se a la policia amb confiança per denunciar, i encara menys esperar un judici just", declara.

Ganguly també destaca que la xifra de sentències condemnatòries en els casos de violació és "sorprenentment baix" i que les víctimes no tenen accés a assistència legal ni mèdica, ni a la possibilitat de recórrer a una casa d’acollida, ni de rebre suport psicològic o garantir el seu anonimat durant el procés. "El govern hauria de garantir primer la creació de mecanismes de protecció i eliminar les barreres per tenir accés a la justícia", conclou.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF