L'informe d'habitatge que el Govern va haver de corregir torna a estar ple d'errors

PalmaEl Govern va haver de corregir l'informe que va encarregar sobre la conveniència o no de limitar els preus dels lloguers a les Balears. L'estudi, que va costar 15.519,46 euros, contenia 101 errors de càlcul, com va fer públic l'ARA Balears. El conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, va assegurar que els mateixos autors havien esmenat les "errates" en els percentatges i va insistir que, en qualsevol cas, no afectaven les conclusions de l'informe, que desaconsella (i dona la raó al Govern) limitar els preus dels lloguers. Però la nova versió del document torna a tenir errades, una de les quals es troba justament a l'apartat de les conclusions.

En la primera versió que es va enviar a la Conselleria, l'estudi —signat pel catedràtic de Dret Civil i fundador de la Càtedra Unesco, Sergio Nasarre, i el professor de Metodologia d'Anàlisi de la Universitat Rovira i Virgili Santiago Ariste— contenia equivocacions en més de la meitat de les taules de dades. Els percentatges estaven mal fets en 13 de les 25 taules aportades per reforçar la tesi dels autors, segons els càlculs d'aquest diari contrastats amb experts. La major part de les xifres d'increments i disminucions en l'evolució dels pisos llogats, fiances de lloguer residencial i temporal i el preu mitjà del lloguer presentaven errors. Mateo va admetre aquestes equivocacions, però, així i tot, va defensar el valor del document, titulat Informe sobre la conveniència d'introduir un sistema de control de renda dels lloguers residencials a les Illes Balears. "M'agradaria que quedàs clar que no només aporta dades que tenen a veure amb les nostres illes, sinó que, a més, ja amb les dades fiables, queda clar que aquesta solució no ha donat bons resultats a Catalunya", va explicar en roda de premsa. A més, va insistir a dir que estava "satisfet" amb l'estudi.

Tal com explica l'economista especialitzat en habitatge i conseller electe del PSIB a Menorca, Eduard Robsy, i l'ARA Balears ho ha comprovat refent els càlculs, una de les 13 taules que contenien errors en els percentatges no s'ha actualitzat, concretament, la número 21. Manté els mateixos errors: 14 percentatges malament. A més, la taula 25 de l'estudi, que recull "l'evolució del nombre de fiances de lloguer residencial a les quatre illes més grans" mostra, en referència a Eivissa, unes xifres inferiors a la suma dels municipis d'Eivissa que es llisten a les taules de detall: Eivissa, Sant Josep de la Talaia, Santa Eulària del Riu i Sant Antoni de Portmany, que apareixen a les taules immediatament anteriors (número 23 i 24). Per exemple, per a l'any 2020, l'informe detalla 401 fiances de lloguer residencial a Eivissa, contradient les seves pròpies taules anteriors, en què explicava que aquell any n'hi va haver 204 a Eivissa, 102 a Sant Antoni de Portmany, 83 a Sant Josep de la Talaia i 80 a Santa Eulària del Riu. És a dir, un total de 469.

El mateix error es repeteix en tota la columna per als anys que van de 2020 a 2024. Torna a passar el mateix a la taula 28, relativa al nombre de fiances de lloguer temporal a les quatre Illes, i també respecte a les dades d'Eivissa, l'illa que pateix més els efectes de l'emergència d'habitatge. En aquest cas, les xifres no quadren amb les de les taules per municipis número 26 i 27. Finalment, hi ha una altra errada a l'apartat de les conclusions. Encara que els autors de l'informe varen esmenar la majoria de les taules amb errors de percentatges, no varen fer el mateix a aquest capítol. El text insisteix que, "entre 2020 i 2024, les fiances residencials descendeixen amb intensitat en la majoria dels municipis balears", i arriben a una disminució del 70% en alguns casos. No obstant això, a les taules actualitzades el valor més baix que apareix és una reducció del 61,8% a Formentera.

Crítiques a la metodologia

Més enllà dels nombrosos errors de càlcul i errades, diversos experts consultats per l'ARA Balears també varen criticar la metodologia de l'estudi. "És un pur cherry picking", assegura Robsy, fent referència a un concepte (es tradueix al català com a "tria de cireres") que en l'àmbit acadèmic i d'investigació fa referència a la manipulació de l'evidència mitjançant la selecció deliberada de dades que exclusivament donin suport a una conclusió predeterminada. "No hi ha cap intent de projecció o de comparació real", lamenta: "La culpa de tot és de la Llei estatal d'habitatge, sense indicar que el canvi de tendència pel que fa a noves fiances probablement té més a veure amb el canvi de durada dels contractes de tres a entre cinc i set anys operat l'any 2019".

L'informe, de 51 pàgines, conclou que els controls de renda redueixen "la disponibilitat d'habitatges per llogar", intensifiquen "la competència per les unitats no sotmeses a una regulació tan estricta" i generen "distorsions distributives que afecten de manera desigual llars amb diferents nivells de renda". S'empara en la "literatura internacional i nacional" i destaca, a més, que quan s'endureix la normativa "part de l'oferta migra cap a modalitats menys regulades". Basant-se en xifres de Catalunya, on sí que s'aplica la Llei estatal, assegura que "qualsevol intervenció que restringeixi la llibertat de preus sense acompanyar-se de mesures expansives de l'oferta corre el risc d'agreujar els problemes existents".