Les Illes reben quatre menors immigrants procedents de les Canàries malgrat l'oposició del Govern

PalmaQuatre menors migrants no acompanyats procedents de les Illes Canàries han arribat a les Balears, on seran acollits. Es comença així a donar compliment al repartiment de menors decretat pel govern espanyol davant el desbordament de l'arxipèlag canari. Tot i que el Govern s'oposa al repartiment, els tribunals (dos jutjats de les Canàries) han dictaminat en contra de les peticions de suspensió presentades.

El vicepresident primer i portaveu de l'Exhttps://static1.ara.cat/clip/cfa76c54-2da2-4c93-8739-605deab37e6e_16-9-aspect-ratio_775w_0.webpecutiu, Antoni Costa, ha confirmat que s'han desestimat les mesures cautelars de paralització dels trasllats interposats per l'Advocacia de la comunitat fins que no es resolguin els recursos en contra del repartiment. "Per imperatiu legal", doncs, les Illes han rebut aquests menors, ha explicat Costa, que ha detallat que el rebuig a les mesures cautelars es deu al fet que aquesta acollida "no té efectes irreversibles".

L'Advocacia també va interposar un recurs contra el Reial decret llei de modificació de la Llei d'estrangeria al Tribunal Constitucional i uns altres dos contra el Reial decret que fixava les condicions del repartiment i la capacitat ordinària de les comunitats, en aquest cas, davant el Tribunal Suprem. Han estat admesos a tràmit i estan pendents del pronunciament judicial. L'Executiu balear també va anunciar que impugnaria la regularització extraordinària d'immigrants plantejada pel govern espanyol.

Segons informa el Govern, actualment, els consells insulars acullen 688 nins i adolescents estrangers no acompanyats, la qual cosa suposa "una sobreocupació d'entorn del 1000% de les places ordinàries previstes i 282 més que la mateixa capacitat d'acollida fixada pel govern d'Espanya".

"El català facilita la integració"

D'altra banda, Costa ha considerat que el coneixement de català "facilita" la integració dels immigrants a les Illes, encara que no ho ha plantejat com un requisit per a la renovació del permís de residència. En canvi, el president català, Salvador Illa, ha presentat una al·legació al projecte de reial decret de regularització extraordinària en què proposa que el coneixement d'aquesta llengua es tingui en compte per la primera renovació de la residència. "És molt difícil que una persona s'integri a Espanya i les Balears si no coneix el castellà", ha dit Costa i ha insistit que el català és un "valor que s'ha de tenir en compte", però no ha de ser "un requisit excloent".