El tracte preferent d’Emaya amb els hotels destapa les tarifes obsoletes de l’aigua

PalmaQuan una família de Palma augmenta el consum d’aigua, també ho fa el preu que paga per cada metre cúbic. És el principi sobre el qual es construeix la tarifa d’Emaya: els primers blocs són més econòmics i, a mesura que el consum creix, a partir de superar determinades quantitats, cada tram és més car. La progressivitat pretén incentivar l’estalvi i penalitzar els grans consums.

Els hotels, però, no entren en aquest sistema de la mateixa manera. Paguen també un preu diferent per metre cúbic si superen determinats trams, però han de consumir molta més aigua per arribar a les tarifes més cares. En la pràctica, això fa que una proporció més gran del consum es facturi als preus baixos, que és a 0,60 euros el metre cúbic. “És un exemple de l’obsolescència tarifària de l’empresa municipal” explica el portaveu de l’Aliança per l’Aigua Juan Calvo.

La diferència queda amagada en la manera de calcular els blocs de consum. Abans d’aplicar la tarifa progressiva, Emaya reparteix el consum entre unitats equivalents de dues places hoteleres. Això fa que una part molt més gran de l’aigua es facturi dins els primers trams, els més barats. El mecanisme continua recollit a l’ordenança municipal vigent. És una regla pràcticament desconeguda fora dels cercles tècnics, però fa dècades que forma part de la política tarifària de Palma.

La història la va destapar Miquel, un extreballador d’Emaya. Sosté que “aquest sistema reparteix el consum entre les places de l’hotel, de dues en dues”. “Per a un hotel de 240 places, el té en compte com si tingués 120 comptadors, quan en realitat en té un. Així, mai no es passen, o gairebé mai, del tram bàsic, i s’estalvien milers i milers d’euros en aigua, cosa que les famílies no poden fer”, explica a l’ARA Balears.

“Estan dividint el consum en múltiples petits consumidors, i així no s’aplica la progressivitat”, lamenta aquest extècnic de l’empresa municipal. Un dels casos estudiats per aquest extreballador de la companyia correspon a un hotel de la Platja de Palma amb 240 places i un consum de 3.760 metres cúbics. Segons els càlculs facilitats, si aquest mateix volum d’aigua s’hagués facturat aplicant-hi la progressivitat domèstica, l’import hauria estat de 21.225,60 euros. En canvi, amb la tarifa real aplicada per Emaya, el pagament és de 2.356 euros.

Tot i que l’ARA_Balears ha intentat que algun portaveu d’Emaya explicàs aquest sistema i ha demanat informació sobre les diferències tarifàries, no ha obtingut resposta per part de Cort. Sí, en canvi, que ha parlat Neus Truyol, la regidora que, durant la seva etapa al capdavant de l’empresa municipal d’aigües i clavegueram va fer una primera reforma tarifària. Si bé no va atacar directament la desigualtat entre hotels i famílies, sí que va encetar el camí de reduir la desigualtat.

“L’objectiu principal era reforçar la progressivitat perquè qui més consumís pagàs més i, al mateix temps, protegir els petits consumidors”, recorda. La reforma va congelar els primers blocs domèstics, va introduir bonificacions socials per a les famílies vulnerables i va modificar el tractament de les famílies nombroses perquè també quedassin sotmeses a un sistema progressiu adaptat al nombre de membres.

Els de més estrelles, beneficiats

Però el govern municipal també va actuar sobre les tarifes hoteleres. Fins aquell moment, els establiments de més ni vell gaudien d’un sistema encara més favorable que la resta dels establiments, de manera incomprensible. “En un moment donat, es volia fomentar que es fessin hotels d’alt nivell, de quatre i cinc estrelles, i es regalava l’aigua”, explica un tècnic d’Emaya que demana l’anònima. La mateixa documentació interna de l’empresa municipal reconeixia aquesta diferència.

A partir del 2017 tots els hotels, independentment de la seva categoria, varen passar a calcular la tarifa amb el mateix criteri: una unitat equivalent per cada dues places hoteleres. Això va suposar increments importants de la factura per als establiments de més categoria, i va acabar amb una irregularitat històrica. “La nostra intenció era eliminar aquella injustícia i que tots els hotels pagassin igual”, recorda ara Truyol en declaracions a l’ARA Balears.

L’exregidora defensa que el debat polític d’aquell moment no era si els hotels havien de tenir un sistema específic, sinó corregir una situació que feia que els establiments de més categoria pagassin menys que els de categories inferiors.

També admet, però, que el govern no va qüestionar el mecanisme de les dues places. “Els tècnics ens varen explicar que tenia una lògica i nosaltres no ho vàrem discutir._Ara seria hora de fer-ne una nova revisió, molt profunda”, diu Truyol.

Per la seva banda, la Federació Hotelera assegura que els establiments no gaudeixen d’avantatges. “Els hotels de Palma no tenen un preu bonificat per l’aigua. El preu per metre cúbic aplicat a cada tram és el mateix que per als usuaris domèstics”, assegura l’entitat. Segons la patronal, la diferència “es troba únicament en l’amplitud dels trams, que es calcula en funció del nombre de places de l’establiment i no com si tot l’hotel fos un únic habitatge”.

Revisar la tarifa de les llars  

Juan Calvo, portaveu de l’Aliança per l’Aigua, introdueix un matís que desplaça el centre de la discussió. No rebutja que el consum d’un hotel es reparteixi segons les persones que hi pot allotjar. “Darrere 240 places hi ha 240 persones i té sentit tenir-ho en compte”, explica. “El problema és que aquest criteri només s’aplica als hotels”.

Per a Calvo, la qüestió és per què aquesta adaptació desapareix quan es tracta de la resta d’usuaris. “A les llars el consum no es reparteix entre ningú”, assenyala. Segons els seus càlculs, amb un consum idèntic per persona, una família de sis membres pot pagar gairebé el triple per cap que una persona que viu tota sola, perquè el consum conjunt puja més aviat als blocs cars. En definitiva, considera que és hora de revisar les tarifes i d’adequar-les sempre amb el criteri de desincentivar el consum i premiar els que gasten poc.

La situació és encara més clara, afirma, als edificis amb un únic comptador comunitari. “Són l’única categoria d’usuari col·lectiu de tota l’ordenança que paga la progressivitat sencera fins a arribar al bloc més car. No es reparteix ni per places ni per habitatges”. Calvo defensa la progressivitat com una eina fonamental perquè qui consumeix més pagui més, però considera que s’hauria de redissenyar per adaptar-la millor a cada tipus d’usuari.

Posa com a exemple Màlaga, que calcula els trams domèstics segons el nombre de persones empadronades, i Barcelona, que amplia els blocs en funció de la mida de la llar.

L’Aliança proposa repartir el consum dels edificis amb comptador únic entre els habitatges que abasteixen, calcular els blocs domèstics segons els residents empadronats i adaptar la tarifa hotelera a l’ocupació real, no només a les places autoritzades. “Així es fomenta l’estalvi”, sentencia.

Escala pròpia

També reclama una escala pròpia per al sector turístic. Els primers blocs de la tarifa domèstica, explica, estan pensats per cobrir les necessitats bàsiques d’una família, mentre que un hotel incorpora piscines, jardins, bugaderies, cuines i zones comunes. “El consum d’una piscina acaba cobrant-se al preu pensat per a la dutxa d’una família”, resumeix. La seva proposta consisteix, sobretot, a penalitzar els hotels per la seva ineficiència: una tarifa assumible per als establiments amb consums responsables i més cara per als que superin els llindars adequats per plaça ocupada.

L’extreballador d’Emaya que ha posat aquest debat sobre la taula, Miquel, considera que “és ben hora que es dugui a terme una revisió de les tarifes, i es deixi de beneficiar d’aquesta manera els hotels”. “A més, quan feim servir aigua dessalada, es paga a dos euros el metre cúbic, mentre que l’hotel la paga principalment a 0,60 euros. Qui paga la diferència?”, es demana. “Cal demanar a Emaya_una auditoria de costos, ens amaguen la informació de l’aigua”, denuncia Juan Calvo.