La cruïlla del coronavirus: contaminació i salut

No podem tornar enrere ara que hem descobert l’aire net a la ciutat

IOAR RIVAS / MIREIA GASCON
IOAR RIVAS / MIREIA GASCON Investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

L’actual pandèmia del coronavirus ha donat un respir a les nostres ciutats pel que fa al trànsit rodat de vehicles. Durant el confinament s’han observat reduccions dels nivells de diòxid de nitrogen de més del 60%. De fet, les persones que vivim en zones urbanes durant aquests dies hem pogut gaudir del silenci i de l’aire net com mai abans. 

La pandèmia ha posat la salut al centre i la societat ha fet immensos esforços per donar-li el valor que es mereix. La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS), encarregada de declarar la pandèmia, també estima que 8 milions de morts prematures anuals a escala mundial es deuen a la contaminació atmosfèrica. Un estudi d’ISGlobal va estimar que si es complissin els nivells de contaminació recomanats per l’OMS s’evitarien 659 morts prematures anualment només a Barcelona, 599 més si es complissin els nivells màxims de soroll i 1.154 més si la ciutadania realitzés els nivells d’activitat física recomanats per la mateixa OMS (en total, 2.412 morts prematures evitades). Ara ens trobem en una cruïlla que ens dona l’oportunitat de repensar les nostres ciutats per continuar posant la salut al centre. Tenim dues opcions per evitar contagis: promocionar el vehicle privat o, contràriament, ampliar l’espai públic per a una mobilitat centrada en la bicicleta i els viatges a peu que permeti respectar les distàncies. Si apostem per la salut (pensant en la pandèmia actual però també més enllà), la segona opció seria la més encertada. S’ha d’evitar la invasió de cotxes als nostres carrers (que ocupen el 60%-70% de l’espai) per diverses raons. Primer, per reduir els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut, que poden ser tan dramàtics o més que la pandèmia, tot i que no col·lapsin el sistema sanitari (recordeu, 8 milions de morts prematures), a part d’altres efectes invisibles en el desenvolupament, com el retard en la maduració del cervell dels infants. Segon, per reduir les emissions d’efecte hivernacle. El canvi climàtic és la principal amenaça a què s’enfronta la humanitat. Que no ens agafi desprevinguts tal com ens ha agafat la pandèmia. Tercer, evitar molts altres efectes negatius en la salut derivats del soroll, i afavorir l’augment dels beneficis de fer activitat física amb una mobilitat activa. I, per acabar, perquè ara ja sabem que és possible fer-ho i no podem tornar enrere ara que hem descobert l’aire net a la ciutat.

Abans del confinament vam posar en marxa el projecte BiSC sobre els efectes de la contaminació, en el qual seguim més de 550 embarassades i els seus futurs nadons. Ara que estem tornant a activar l’estudi i convidant noves embarassades a participar-hi, podrem aprofitar aquest experiment natural de forta davallada de la contaminació per estudiar els beneficis d’aquest període en la salut, concretament en el desenvolupament del fetus. En tindrem dades concretes.

La pandèmia és un avís, hem de canviar. Ara és el moment de treure el 50% dels vehicles dels carrers. Ara és l’oportunitat de fer canvis estructurals. Els beneficis de l’aire net durant la pandèmia seran insignificants si no els mantenim en el temps. Millorem a la vegada la qualitat de l'aire i la salut, i mitiguem la degradació del planeta.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF