Un Sant Jordi contra l’odi
Llegir, estimar. Aquest és el lema amb què encapçalem el diari cada Sant Jordi. És un títol amb el qual volem reflectir l’esperit de la diada, que també és l’esperit de l’ARA: més enllà de l’actualitat, avui tan dolorosa i desconcertant, ens agafem un dia de treva per centrar-nos en el que representen el llibre i la rosa. És un dia per posar el focus en la cultura i en les relacions humanes, que normalment, a causa de l’agenda pública, acostumen a quedar en un segon pla als mitjans de comunicació. Per molt que els prestem atenció permanent, el dia a dia noticiable acostuma a agafar tot el protagonisme. Per això de tant en tant busquem excuses per fer diaris monogràfics que surtin de la dictadura de l’actualitat, que ens facin mirar més enllà: fem el diari del còmic, el diari dels nens, ens posem en mans d’artistes, de científics, de cuiners... Sant Jordi és un d’aquests dies diferents que ens permeten mostrar l’altra cara del periodisme. Per això avui, un cop més, al paper fem una portada monogràfica i incitem els lectors a sumar-se a la festa, a llegir i estimar.
I ho fem malgrat l’excepcionalitat política dels temps que vivim. Perquè per segon any consecutiu la diada arriba amb presos polítics i exiliats, entre ells tres Jordis: Cuixart, Sànchez i Turull. Mantenir entre tots la festa, que si per una cosa es caracteritza és pel seu caràcter cívic, transversal i integrador, és també una manera d’enviar un missatge d’optimisme. Un missatge consistent a combatre la voluntat de fractura i de tensió que alguns -l’extrema dreta i la dreta cada cop més extrema- persegueixen obertament, tal com s’està veient en aquesta campanya electoral tan agressiva. Què dirà Cayetana Álvarez de Toledo aquest Sant Jordi, quan els catalans de tota condició i ideologia surtin a regalar-se llibres i roses? ¿Seguirà parlant de dos milions de xenòfobs antidemòcrates? Sant Jordi és i ha de seguir sent la demostració palmària -aquest any més que mai- que la societat catalana manté el seu tarannà cívic i respectuós. Que aquí no hi ha lloc per a l’extremisme ideològicament incendiari. Que no tot s’hi val en nom d’unes idees polítiques. Aquesta diada, un cop més, segur que el civisme de Sant Jordi guanyarà contra el drac amb aires de revenja, contra els qui projecten una imatge de falsa confrontació social, contra els qui confonen volgudament la defensa d’uns drets bàsics i elementals amb suposades provocacions, contra els qui volen dividir la gent amb tronats discursos identitaris, contra els qui busquen el xoc per motius de llengua.
Doncs no. El llibre -en la llengua que cadascú triï lliurement- i la rosa -de tots colors- tornaran a agermanar els ciutadans en una diada convivencial i exemplar, una lliçó arrelada que deixa fora de joc els discursos de l’odi. Una demostració que va molt més enllà de la batalla política i que dona sentit a una societat catalana profundament democràtica i històricament capaç d’acollir persones vingudes d’arreu. Enmig de les greus turbulències que vivim, aquest esperit santjordiesc és la millor garantia per al futur.
