Taula rodona amb Guardiola

MunicLes possibilitats de la premsa d’accedir als jugadors i als entrenadors en els clubs d’elit s’han anat complicant inexorablement any rere any. Els futbolistes de Can Barça ja pràcticament no atenen els mitjans de comunicació entre setmana, les entrevistes individualitzades amb la premsa són gairebé una quimera i els periodistes ja no poden viatjar amb l’equip. Això també passa al Bayern i en altres grans clubs de futbol, que s’han adonat que amb la creació de continguts a través dels seus canals audiovisuals i les xarxes socials ja poden arribar a multitud de fans sense passar per la crítica dels mitjans tradicionals.

Els clubs ho volen controlar, en general, tot. En una època en què gairebé ja no es publiquen exclusives, la premsa esportiva muniquesa agraeix almenys un gest d’acostament del Bayern i de Pep Guardiola. En la seva tercera temporada a l’entitat bavaresa el tècnic català no s’ha deixat pressionar per aquells mitjans poderosos -el sensacionalista Bild Zeitung, per exemple, és el de més tirada d’Europa- que insistien a reclamar-li una entrevista individual, però sí que s’ha avingut a acceptar la proposta del director de comunicació del Bayern, Markus Hörwick, d’establir setmanalment rondes de converses amb dos grups reduïts de periodistes, separats segons que siguin representants de premsa escrita o de ràdio i televisió.

En les dues primeres temporades Guardiola atenia els periodistes en les prèvies i després dels partits en conferències de premsa. Això vol dir dalt d’una tarima i amb focus i càmeres de televisió que sovint retransmetien la compareixença en directe. "Ara hem buscat una mica de proximitat, de distensió, de naturalitat", admet Hörwick, convençut que aquest format ajuda els periodistes alemanys a conèixer i interpretar millor Guardiola.

És una taula rodona amb el Pep. Al voltant s’hi asseuen una desena de periodistes a tot estirar, comptant el que treballa per als canals interns del Bayern. Hörwick s’acostuma a asseure a la dreta de l’entrenador i fa com un àrbitre que permet molt el contacte entre rivals: "Juguin, juguin". Només intervé si Guardiola no entén algun vocable en alemany, per recordar que no es pot tuitejar mentre dura la ronda i per avisar que s’esgota el temps d’atenció als mitjans.

Aquest "Juguin, juguin" es converteix sovint en un anar i venir de temes amb un dinamisme del qual és còmplice el mateix Guardiola. No hi ha més mediació que el respecte que es tinguin els periodistes per no trepitjar-se quan agafen la paraula. És un teva-meva àgil, productiu. Els reporters tenen la capacitat de preguntar i repreguntar; el tècnic, d’afinar conceptes o... la ironia.

Després de dos mesos amb taules rodones, Guardiola ja ha provocat més d’una rialla en els petits comitès. Hi ha qüestions que li han exigit mantenir-se distant o fonedís, com quan se li ha preguntat sobre la seva eventual renovació de contracte amb el Bayern, però en altres s’ha deixat anar amb amable transparència i fins tot s’ha atrevit a fer alguna malesa amb gràcia, com quan li va preguntar a Hörwick si estava enamorat després que al director de comunicació li sonés de sobte el mòbil amb una melodia melosa. Portaveu del Bayern des del 1983, per un cop Hörwick es va posar vermell davant els periodistes en una divertida escena.

En la distància curta els informadors locals s’animen amb preguntes ben diverses. Aprofiten que tenen a prop Guardiola per intentar descobrir més de la seva esfera personal, dels seus gustos i del seu caràcter. "¿Qui fa millor la ronda, els artistes de la premsa escrita o els de la ràdio i televisió?", provoca un veterà periodista tot just quan el Pep se li asseu al davant. "Amb vosaltres em sento millor. Deu ser perquè aquí la cadira és més còmoda", bromeja l’entrenador. "Quan i com decideix l’alineació?", pregunta un altre reporter. "Depèn. A vegades dos dies abans del partit ho tinc tot clar, a vegades tres hores abans del partit prenc l’última decisió: veig els jugadors, calibro moltes coses. Les meves decisions no només tenen en compte les característiques dels jugadors, sinó com s’han entrenat durant els dos o tres últims mesos", exposa l’entrenador català. "Però què li pot fer canviar una decisió després de l’últim entrenament del dia anterior?", insisteix el mateix periodista. "A vegades me’n vaig a dormir amb la meva dona i canvio d’opinió", prossegueix el tècnic, embolicant-se inconscientment amb una expressió que en alemany té doble sentit, davant les rialles generals. "¿Pensa en alineacions quan és al llit?", rebla el mateix representant d’un diari sensacionalista. "Al llit tinc altres feines: dormir", replica amb una pausa teatral i divertida Guardiola. "¿I quin tant per cent d’influència té la seva dona en les alineacions?", salta un altre reporter. "La meva dona té molts talents, però, de futbol, cap. Després de 20 anys junts no ha après gaire cosa de futbol", somriu l’entrenador. "¿I el seu fill influeix en l’onze?", continua l’interrogatori. "El meu fill és un fan del bàsquet i de Stephen Curry, dels Warriors. I les meves filles no s’interessen pel futbol, sinó per altres coses. Però els agrada venir a l’Allianz Arena", conclou amb paciència Guardiola.

Esclar que el tècnic es deixa anar també en les poques qüestions tàctiques que li pregunten, o en apreciacions sobre el rival o sobre el moment futbolístic del Bayern. A Guardiola no li resulta incòmode estendre’s en diferents respostes seguides de dos minuts amb un alemany fluid. Que es diu aviat.

Un consol per als periodistes locals. A Munic els cronistes més veterans expliquen amb nostàlgia que fins a l’any 1999 o 2000 el Bayern facilitava a totes les redaccions un llistat amb tots els números de telèfon dels jugadors i que no calia passar cap fiscalització. Esclar, tot ha anat canviant: cada cop han sigut més els mitjans acreditats que reclamaven atenció, cada vegada estan més explorades les noves tecnologies de la comunicació digital i cada vegada és més gran la necessitat dels esportistes d’aïllar-se’n per no prendre’n mal o bé per pura comoditat.

Al Bayern, el primer que va restringir molt el tracte amb la premsa va ser Jürgen Klinsmann, cessat abans d’acabar la seva primera temporada (2008-2009) com a entrenador. Amb el tècnic alemany els periodistes van tenir per primer cop vetada la conversa amb els futbolistes a peu del camp d’entrenament o a les places d’aparcament del club. A canvi, Klinsmann va promoure la construcció d’un nou centre de premsa a la ciutat esportiva del Bayern, on tenien lloc rodes de premsa en petit comitè: els jugadors que proposava el club o l’entrenador, quan era prèvia de partit, obrien dos torns d’atenció als mitjans, a l’estil de com es fa ara amb Guardiola. Klinsmann, però, havia vetat la participació en taules rodones a periodistes incòmodes.

Markus Hörwick va veure la necessitat de tornar a recórrer a aquest format de proximitat quan Louis van Gaal va arrencar la seva etapa al Bayern amb una relació tibant amb la premsa. Van Qual ( tortura, en alemany), l’havien batejat els periodistes locals. L’holandès s’hi va avenir amb professionalitat, si bé algunes de les sessions de taula rodona van estar a punt de suspendre’s després d’una primera pregunta abrupta. El seu successor de renom, Jupp Heynckes, va decidir suspendre aquesta pràctica amb els periodistes. Al capdavall, la premsa i els clubs sempre han viscut alts i baixos. "Preneu-vos seriosament els mitjans de comunicació, però no el que informin de vosaltres", relativitza Hörwick als jugadors i tècnics del Bayern. Qüestió d’equilibri.