BARÇA
Esports 09/01/2015

"Passi el que passi, el que sí que temo és que el temps de Messi al Barça ja ha acabat", les opinions de la premsa esportiva

La situació institucional i esportiva al Barça segueix sent el tema dels articles d'opinió dels columnistes esportius d'aquest divendres

Ara
3 min
Leo Messi celebra el seu gol contra l'Elx

BarcelonaLa convocatòria d'eleccions al Barça per part del president Bartomeu sense haver acabat el mandat i la preocupació per l'enfrontament entre Messi i Luis Enrique centren els articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest divendres.

Santi Nolla, a 'Mundo Deportivo'

"El Camp Nou va deixar clar que el seu líder és Messi. És l'ídol indiscutible i cal cuidar-lo. Per una banda, la golejada augmenta l'autoestima davant un gran partit com el de diumenge contra l'Atlètic. Tot serà més difícil, perquè l'equip de Simeone és un dels millors d'Europa. Seria interessant que la 'maneta' estimulés sense relaxar".

Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'

"Avui, Leo és infeliç al Barça i ho sap tothom, per més que el president digués que Messi és feliç al Barcelona. La realitat és com és i no com s'explica en funció d'interessos concrets. Recuperar la confiança després de caure en la decepció no és tasca fàcil. Complicadíssima. Tant com pretendre comprar Messi, sigui qui sigui el seu pretendent".

Joan Vehils, a l''Sport'

"On ahir semblaven viure en una bassa d'oli va ser a la llotja. A Bartomeu se'l veia alliberat, tot i que imagino que la processó anava per dins. Mentrestant, quan la primera xiulada de la nit va ser per a Luis Enrique més d'un va respirar tranquil. Encara més, fins i tot un directiu va comentar que si hagués sabut que ahir li queia una 'maneta' a l'Elx, s'haurien pogut estalviar la convocatòria d'eleccions".

Ernest Folch, a l''Sport'

"Un cop més, no hi ha autocrítica i s'amaga que el club està avui fora de control i en la més absoluta provisionalitat, amb un president virtual, un entrenador sense futur i un director esportiu decapitat la tarda de Reis. La realitat ja no la pot encobrir ni la grollera propaganda oficial: el Barça és avui un club greument malalt. Ja no n'hi ha prou d'anunciar quiròfan. Cal operar. Ja".

Xavi Torres, a 'L'Esportiu'

"Sabem la transcendència de cada moviment que fa, la gran responsabilitat que té, les dificultats de la gestió... però al proper president del Barça li demanem que sigui feliç. [...] Que no s'oblidi de gaudir. De passar-s'ho bé. De no anar contra ningú. De donar protagonisme al futbol. A la pilota. Prou males cares. Prou mala llet. Ser president del Barça ha de ser motiu de festa".

Santiago Segurola, a 'Marca'

"La successió d'errors ha estat monumental. Atacar Cruyff, portar Laporta als tribunals, iniciar una campanya de desprestigi contra Guardiola, perpetrar el cas Neymar, qüestionar internament Messi i enfrontar-se a la FIFA [...]. Tot això s'ha generat des de dins del club. Pocs cops s'ha vist un enfonsament tan sorprenent, sense cap altre factor a banda de la incompetència".

Alfredo Relaño, a l''As'

"Al capdavall, el que queda del Barça és una nau extraviada de la qual Messi devora els budells, un àlien que convindria desembarcar com més aviat millor, al Chelsea o on sigui. Passi el que passi, el que sí que temo és que el temps de Messi al Barça ja ha acabat".

Juan B. Martínez, a 'La Vanguardia'

"Leo tampoc guanya res estant de morros. No acaba d'ajudar l'equip, i si perd el tren dels títols per segona temporada consecutiva el seu estatus a la cúspide del futbol no en sortirà beneficiat. [...] És ara quan ser al Barça des dels 13 anys hauria de servir perquè l'home rècord encara empenyés més del carro. La millor reivindicació es produeix a còpia de gols. I, d'això, Messi en sap molt".

Gabriel Masfurroll, a 'La Vanguardia'

"L'entorn no està satisfet amb l'equip, i com que els resultats no són bons mentre el Madrid juga millor i guanya títols, tot sembla molt pitjor. I llavors passa allò de sempre, les guerres intestines, caïnites, afloren sobtadament davant la satisfacció dels nostres rivals, que veuen com ens autodestruïm. Ridícul, patètic, però cert".

stats