14/06/2022

Paraula de Piqué

2 min
Xavi Hernández parlant amb Piqué durant el matx contra el Benfica

Piqué és probablement el millor central de la història del Barça. Ningú ha aconseguit tants èxits ni ha igualat la seva dilatada trajectòria. Ara és al centre de l’huracà mediàtic. En els últims dies s’està parlant molt sobre el missatge que tant el club com Xavi li han fet arribar. Que si no el volen, que si demanen que se centri, que ja no serà indiscutible... La resposta del català és que aparcarà les distraccions (sortides nocturnes, vida privada i empresarial), rebaixarà la seva fitxa i tornarà a ser important. Segurament si algú és capaç de fer-ho és Piqué, un futbolista que en la seva època de plenitud tenia la capacitat d’entrar a tots els saraus durant mitja temporada i quan arribava l'hora de la veritat centrar-se i competir a un nivell altíssim.

Ara mateix, malgrat l’exuberància física d’Araujo, Piqué segueix sent el central més complet del Barça. Que rebaixi el seu perfil públic i la seva exposició mediàtica i alhora ajudi l’economia blaugrana renunciant a una part del seu salari podria ser considerat com un win-win per al Barça, ja que, repeteixo, probablement continua sent el millor central de la plantilla. Ara bé, al futbol, com he defensat en el cas Messi, cal tenir mirada llarga.

Prescindir de Piqué podria ser perjudicial a curt termini, però podria ser una decisió necessària per acabar amb les dinàmiques consolidades al vestidor (vicis que va assumir una generació irrepetible) i generar nous lideratges. Amb Piqué dins del grup, aquesta evolució no s'acabarà de fer. Ell mateix ho va dir després de la desfeta contra el Bayern a Lisboa, el 2-8. "Ara sí que hem tocat fons. A Europa no competim i a la Lliga ens en sortíem però ara no ens en sortim", deia Piqué encara en calent sobre la gespa, donant la cara després de l’enèsima ensopegada. Dos anys després la situació és molt més dramàtica perquè a nivell futbolístic el Barça segueix igual, fins i tot pitjor, però a més el club està immers en una situació financera extrema. Llavors, el defensa va ser taxatiu reclamant canvis estructurals i pregonant als quatre vents que ningú era "imprescindible". Fins al punt que va deixar sobre la taula una frase que avui ressona més que mai: "Soc el primer en oferir-me: si ha de venir sang nova i canviar aquesta dinàmica seré el primer en marxar". Maleïda hemeroteca.

En el cas Piqué hi ha molt en joc. Xavi i Laporta s’hi juguen molt. L’equip també perquè les jerarquies poden canviar. El club, igual, pel component econòmic. Però és que Piqué i les seves futures aspiracions presidencials també poden dependre del que faci aquest estiu.