BarcelonaAquesta setmana ens hem assabentat gràcies a l'atestat dels Mossos d'Esquadra que en el trossejament de factures per esquivar els controls de la junta, el club va carregar factures a la Masia. Així ho va reconèixer Xavi Martín, responsable de la Masia, que es va trobar una xifra de 192.000 euros en el seu departament repartida en factures de 16.500 euros mensuals per treballs inexistents. A més, Xavier Armengol, responsable econòmic de la Masia, va dir als Mossos que hi va haver "una desviació de pressupost de la Masia cap a l'empresa Tantrasoft". El va detectar el 2019, però va declarar que aquests pagaments es podrien estar efectuant des del novembre del 2018. Ara recordo a Bartomeu, màxim responsable de tot això, afirmant indignat quan la FIFA els va prohibir fitxar jugadors durant un any: "Hem de dir prou, estan atacant al nostre model, el defensarem fins a l'últim moment. La Masia no es toca, estem vivint una gran injustícia. Estan tocant la nostra essència". I es va arribar fins i tot a desplegar una lona gegant al Camp Nou amb aquest lema.
La Masia s'havia convertit durant els últims anys en un eslògan publicitari, una estratègia propagandística més que una realitat. Pocs jugadors tenien l'oportunitat de jugar al primer equip i van ser bastants els que van haver de fer les maletes i marxar. A sobre, ara sabem que servia per fer trampes. Davant l'Osasuna, Ilaix Moriba es va estrenar com a golejador amb el primer equip i es va enrecordar del seu amic Ansu Fati, que també va marcar el seu primer gol a Pamplona. Araujo ho va veure des de casa perquè està lesionat. Si no, probablement hauria jugat perquè Umtiti és una ombra, però allà hi havia també un Pedri que ja és intocable per a Koeman. I Mingueza, que als seus 21 anys és el més gran de tots. El moviment es demostra caminant i els brots verds són un fet, no un anunci maco buit de contingut.
Amb l'actual situació econòmica, el futur del club passa per ells, pels xavals de la casa que han mamat barcelonisme des que eren unes criatures i que serviran d'exemple, referent i estímul per als que se segueixen formant. Perquè els brots creixin i es desenvolupin necessiten una aposta ferma de club, un entrenador que confiï en ells i un sistema en què els veterans els apreciïn i sostinguin. El Barça està en el moment ideal per fer virtut de la necessitat en lloc de continuar venent fum. A veure si és veritat que deixen de grapejar el nom de la Masia d'una vegada.
