Islàndia, el país més petit a classificar-se per un Mundial

BarcelonaFins ara, el país més petit a haver-se classificat mai per un Mundial era Trinitat i Tobago, que va jugar el 2006 la fase final amb poc més d’un milió d’habitants, més ciutadans emigrats a Europa. Fins ara. Islàndia va derrotar la selecció de Kosovo per 2-0 i jugarà el Mundial de Rússia, després de guanyar un grup amb seleccions dures com Turquia, Croàcia o Ucraïna. Amb 335.000 habitants, aquesta illa confirma que haver jugat la fase final de l’Eurocopa el 2016 no va ser un miracle: va ser gràcies a la feina ben feta.

Més que una generació daurada, aquesta fita és el resultat d’anys de planificació. L’any 2011 Islàndia va contractar el veterà tècnic suec Lars Lagerback, que havia fet bona feina amb la selecció del seu país. “Em vaig reunir amb ells i em van ensenyar les instal·lacions. Eren modèliques. Hi havia ambició, llibertat de treball i un projecte clar”, recordava el suec, que pocs mesos després va deixar anar que Islàndia es classificaria per al Mundial al cap de poc. El van pendre per foll, ja que llavors eren la 122a selecció al rànquing FIFA. El 2013 però, ja van quedar-se a les portes en perdre un 'play-off' contra una de les víctimes dels islandesos aquell any, Croàcia. Però com s’ho van fer?

Una de les claus va ser apostar primer pels entrenadors, ja que van iniciar un programa per convertir aquesta illa en el país amb més tècnics per habitant. El creador va ser Sigurdur Ragnar Eyjolfsson, un amant del futbol anglès que va decidir cuidar primer els entrenadors i després els jugadors a partir del 2002. El resultat ha sigut espectacular i els islandesos ara mateix ja tenen més de 750 entrenadors, 400 amb llicència de la UEFA. “Per entrenar nens de 10 anys et cal una llicència europea, no local, per assegurar que els entrenadors dels nens i nenes tenen la millor formació”, diu Dagur Sveinn Dagbjartsson, directiu de la Federació. “Cada entrenador cobra. Cada tècnic rep beques per estudiar a l’estranger. I ens assegurem que els entrenadors de nens de 4 anys tenen un nivell alt. És la millor manera de potenciar el talent”, afegeix. A més, Islàndia va aprofitar l’evolució tecnològica amb les gespes artificials per poder millorar. Un cop la FIFA va permetre jugar partits oficials sobre gespes sintètiques, Islàndia va construir 20 camps de mides oficials i 150 camps de futbol més petits per als joves a tot el país. De sobte, Islàndia podia jugar a futbol gairebé tot l’any. I la Federació va entendre que era el moment per unir la tecnologia amb la formació comprant de la seva butxaca terrenys al costat de les escoles per construir-hi camps de futbol. Així han aconseguit que la xifra de nens i nenes que juguen al futbol s'hagi multiplicat pel 50% en 10 anys. “Aquí tothom juga, tothom mira futbol, tothom en parla”, deia Heimir Hallgrimsson, l’actual seleccionador islandès, un home que fins fa poc feia de dentista a les illes Vestmann, un petit arxipèlag de 5.000 habitants a la costa sud, i era l’ajudant de Lagerback, que va deixar-ho el 2016.

Diverses generacions, doncs, han pujat fortes i han destacat en tornejos juvenils, i, per tant, han marxat amb 16, 17 o 18 anys a clubs anglesos o holandesos, on segueixen millorant. Aquest èxit també ha arribat al futbol femení, amb la selecció absoluta classificada per fases finals de l’Eurocopa.