La gran paradoxa del Barça de Xavi

BarcelonaSi tot va bé, Frenkie de Jong serà pare per primer cop aquesta setmana. A Barcelona, com ell i la seva parella Mikky volien. Per això, tot i estar clínicament recuperat de la lesió al turmell que es va fer a finals de setembre, encara no tornarà a jugar diumenge davant de l'Alabès a Montjuïc (16.15 h). Mantenir la baixa l'eximirà també de l'última aturada de seleccions del 2023 i li permetrà, ara sí, tornar a posar-se la samarreta blaugrana a Vallecas el 25 de novembre, dos mesos i dos dies després de caure. Així mateix, l'ajudarà a no perdre's detall dels primers dies de vida del seu fill.

Amb el pas de les setmanes, la lesió traumàtica de De Jong ha passat de ser un contratemps important –era en aquell moment el futbolista més utilitzat per Xavi– a convertir-se en una frontissa decisiva per entendre la davallada del Barça. L'entrenador terrassenc espera amb delit el retorn d'un jugador que, amb els números a la mà, ha marcat la diferència per la seva sola presència (o absència).

Amb ell al camp, l'equip va acumular set compromisos: cinc victòries, un empat –polèmic, la primera jornada a Getafe– i només una derrota parcial –contra el Celta, el dia que es va lesionar– que després va ser un triomf agònic. Amb el neerlandès a la medul·lar, el Barça podia tenir partits còmodes –dues golejades, al Betis i l'Anvers– i pràcticament no tastava el marcador en contra. En canvi, sense ell a la gespa, el conjunt barceloní no ha guanyat cap partit per més d'un gol de diferència, s'ha hagut de refer de marcadors adversos –Mallorca i Granada– i ha perdut dos partits –Madrid i Xakhtar–. En definitiva, la baixa de De Jong ha il·lustrat una part important de les fatigues recents dels de Xavi.

En el capítol estrictament individual, l'ex de l'Ajax va fer un gol important al camp del Vila-real, una assistència clau per a Lewandowski a Pamplona i una actuació excel·lent contra el Cadis que li va valer endur-se l'MVP del partit. Amb tot, és en termes col·lectius, que no són tan fàcils de mesurar amb dades de fàcil interpretació, on s'ha notat més la seva absència. "Amb ell, sortim de la pressió amb molta més fluïdesa", diuen en aquest sentit a l'ARA des de Sant Joan Despí. La lectura quadra amb la pèrdua d'atributs que ha experimentat Oriol Romeu, que va començar instal·lat a l'11 al costat de De Jong i ara, sense el neerlandès, pateix molt en construcció, com bé es va tornar a veure a Hamburg contra el Xakhtar.

Gündogan i Romeu, danys col·laterals de la baixa de De Jong

El d'Ulldecona, que a diferència de Busquets no és capaç d'ordenar l'equip a través de la passada, necessita un altre migcampista a la base. Amb Frenkie a la vora vivia còmode, però sense ell ha perdut la titularitat. Al principi, Xavi va intentar que Gündogan baixés uns metres per ajudar-lo, però no va ser el mateix, de manera que l'alemany va passar a ser directament pivot, Romeu a la banqueta i el jove Fermín a l'altre interior en paral·lel a Gavi. La lesió de De Jong, per tant, ha afectat de ple l'adaptació de dos dels migcampistes que han arribat aquest estiu. L'un ha perdut el paper a l'obra i l'altre n'ha hagut de fer tants que comença a no saber què s'espera d'ell. D'altra banda, afegeixen des de la ciutat esportiva, la baixa de Frenkie condiciona la gestió de les transicions rivals, més habituals ara que l'equip ataca amb dos laterals ofensius (Cancelo i Balde). El neerlandès és el migcampista més ràpid de la plantilla i, per tant, el més preparat per frustrar-les.

Dos anys després de la seva arribada a la banqueta del Barça, i alhora en un dels moments més baixos d'aquesta aventura, Xavi descobreix que un jugador que estava cridat a marxar per deixar un bon traspàs a les arques i, d'aquesta manera, alliberar una de les fitxes més cares de la plantilla, ara és una clau de volta imprescindible per "atacar millor" i "tenir un millor posicionament". Aquests van ser dos dels conceptes que l'entrenador va repetir ahir durant la xerrada de 45 minuts que va impartir després del Xakhtar. Dos deures per fer que, amb De Jong a la gespa, semblen més fàcils. De la resistència a marxar a la capitania amb galons a la gespa, el neerlandès és la gran paradoxa del Barça de Xavi, un equip que volia jugar a una cosa i que al final, entre herències, limitacions i penúries, només sap ser fiable jugant a una altra.