Ronald Koeman li ha fet una estirada d'orelles a Laporta amb tota la raó del món. Que el club estigui a la ruïna no és culpa seva, però ara sí que és responsabilitat seva, i no ha sabut ni pogut alleugerir la plantilla. Per això, quan falten tres dies perquè es tanqui el mercat, el tècnic no va amagar el seu disgust per la situació. “És impossible tenir 32 jugadors a la plantilla. He fet el curs d'entrenador, però no amb 32 jugadors”, va deixar anar.
No és un bon senyal que tot just començar Koeman utilitzi la sala de premsa per enviar un missatge a la directiva, però a vegades davant la impotència només queda el recurs de la rebequeria. És un avís també perquè davant d'un president que el dia que va explicar la marxa de Messi va anunciar que venia una època esplendorosa, l'entrenador ha contestat amb un bany de realitat: “Som en un club en el qual cal demostrar sempre una mentalitat guanyadora, però en aquest moment no podem lluitar amb els millors del món. No se'ns pot exigir com en altres temps”. Aquest Barça és pitjor que el de la temporada passada, no hi ha un euro a la caixa per fitxar i són incapaços de vendre, així de cru està l'assumpte. Per què enganyar o tractar el personal com si fos idiota, com si la gent no tingués ulls a la cara o enteniment? Per què començar amb falses expectatives que conduiran irremeiablement a la frustració més aviat que tard? Per què treure pit davant l'evidència de plantilles tan espectaculars com la del PSG, el City o el Chelsea? Així ho ha entès Koeman i així ho ha expressat davant dels mitjans perquè l'afició no s'enganyi i s'armi de paciència.
La realitat és punyetera i és més que possible que a Europa el Barça en torni a passar de tots colors, però també ho és que té arguments més que suficients per disputar-li la Lliga a l'Atlètic i al Reial Madrid. Els temps de descomptar títols en lloc de gaudir-ne s'han acabat, i això no és tan mala notícia: tots vam ser testimonis fa tres anys, no tres-cents, d'un doblet amb Valverde que no es va valorar prou. Al final, tocar de peus a terra té els seus avantatges, i assistir a la construcció d'un nou equip també pot ser emocionant, mentre que vendre fum amb èpoques esplendoroses quan fins i tot l'estadi et cau a trossos és una temeritat. Koeman ja ha dit el que li sembla. A Laporta li toca baixar del pedestal.
