Copa del Rei
Esports 31/10/2023

Fusters, informàtics i opositors a Mossos: Rubí busca herois per vèncer els lleons

Els vallesans s’enfronten a l’Athletic Club a la Copa en el primer partit contra un rival de Primera en 111 anys

4 min
El Rubí va eliminar el Rotlet Molinar als penals a l'anterior ronda de la Copa del Rei

BarcelonaPer primer cop en els seus 111 anys d’història, la Unió Esportiva Rubí tindrà l’oportunitat de somiar en una gesta davant d’un equip de Primera Divisió. L’estadi municipal de Can Rosés rebrà dimecres (21.30 h, M. Liga de Campeones 2) la visita de l’Athletic Club en la primera ronda de la Copa del Rei. Un enfrontament que viuran en primera persona un grup de futbolistes que s’allunyen força de la realitat que viuen els Sancet, Muniain, Ander Herrera i els altres lleons a les ordres d’Ernesto Valverde. 

Al Rubí, de la Lliga Èlit, la sisena categoria del futbol estatal, hi conviuen tota mena de professions. Els seus porters, Rafael Leva i Iván Campurro, treballen com a director d’una oficina d’assegurances i com a informàtic, respectivament. A la defensa que intentarà frenar la velocitat i potència dels germans Williams hi conviuen estudiants de fisioteràpia (Oriol Tenorio) i de ciències de l’activitat física i l’esport (Mario Hervias), amb un mecànic (David Pérez) i dos repartidors: Alex Ruiz i Aitor Torres. Aquest últim treballa per a una empresa que distribueix llenya i carbó, una feina que li implica un elevat desgast. 

“La meva feina és física, perquè he de carregar llenya i de moure pes. M’hi he anat adaptant i acostumant, però arribo cansat”, explica Torres a l’ARA. El defensa, que ha demanat festa a la feina aquest dimarts per poder arribar descansat al partit de dimecres, adverteix que els lleons no ho tindran fàcil per tombar-lo: “Abans si xocava potser queia a terra, però des que tinc aquesta feina tinc més força”. És, doncs, un defensa que dedica la seva jornada laboral a repartir llenya. “L’acudit ja me l’han fet periodistes de Bilbao, però la realitat és que jo tinc un altre estil, soc més de jugar la pilota”, bromeja. 

Per equilibrar forces al mig del camp amb els Vesga, Dani García i De Galarreta, l’entrenador del Rubí, Jordi Peris –que és alhora professor de grau mitjà i superior de futbol–, podrà escollir entre un estudiant de relacions laborals, Jordi Masip; un responsable de magatzem, Eloi Moral; un enginyer d’electrònica industrial, Adrià Carricondo; un monitor de menjador, Marc Cintas, o dos administratius com Cristian Mulero i Òscar Morell, autor del penal decisiu que va permetre al Rubí eliminar el Rotlet Molinar a l’anterior fase de la Copa del Rei. 

Al llarg de la seva història, els vallesans només han superat una eliminatòria d’aquest torneig. Va ser la temporada 1993-94, quan van imposar-se per 4-3 en el global al Júpiter. A la ronda posterior el Mèrida els va eliminar per un 5-0. Un curs més tard el seu botxí va ser el Manlleu (6-2 en el global). Tres dècades després, els vallesans necessitaran els gols de davanters com Adrià Recort, estudiant d’economia; Marc Rodríguez, estudiant d’enginyeria informàtica i comptable; Abdellah Afazaz, envasador de menjar per repartir a nens; Dani Muela, fuster; Sergio Mulero, mosso de magatzem; Alejandro Muñoz, opositor a mosso d’esquadra, o Sergi Monsó o Pau Albelda, tots dos amb diferents rols vinculats al màrqueting, el primer en una empresa de màrqueting farmacèutic i el segon a Puma. 

Tots ells s'entrenen als vespres, un cop han finalitzat els estudis o les jornades laborals. El futbol és un al·licient. “El club ens dona una petita quantitat als que venim de fora de Rubí per cobrir els desplaçaments, però no tenim un sou, perquè tant la Lliga Èlit com la Tercera Federació són categories amb petits clubs que tenen moltes despeses i no poden fer contractes”, explica Torres. 

El Rubí confia que la il·lusió pesi més que els nervis. “Treballem amb normalitat, però sabem que és el partit més important de la història del club. Això segur. Sortirem a competir com sempre, sent conscients que tenim davant d’un rival molt superior”, diu Torres, que reconeix que des de la Lliga Èlit es veu “difícil poder viure un partit així, que ha sigut el premi d’haver-ho donat tot” tant el curs passat com en l’anterior eliminatòria, en què els penals els van somriure. 

Seguidor de l'Athletic pel seu avi

Serà un partit especial per a tota la plantilla i també per al club, que es frega les mans amb la possibilitat de fer caixa amb una gran entrada que li permeti invertir en diferents millores. Els jugadors, que disposen de cinc invitacions, hauran de comprar algunes entrades per poder atendre l’allau de peticions que estan rebent aquests dies de familiars i coneguts. Per a Aitor Torres, però, tindrà un component simbòlic, ja que és seguidor de l’Athletic des de ben petit. “El meu avi, que va emigrar d’Almeria a aquí, se’n va fer aficionat pel mèrit que té que tots els seus jugadors siguin de la mateixa comunitat, cosa molt difícil de mantenir al llarg de la història. Ens va inculcar el sentiment al meu tiet i a mi, i ara estem fent el mateix amb el meu cosí, que és el més fan de tots”, sentencia. Aquest dimecres la família Torres farà una excepció pel Rubí. 

stats