De la Colònia de Sant Pere a Son Serra de Marina per l’arenal de sa Canova

PalmaLa Colònia de Sant Pere i Son Serra de Marina són dos nuclis de població recents en la història de Mallorca i dels municipis d’Artà i Santa Margalida. El primer és de final del XIX, quan la Llei de colònies agrícoles i poblacions rurals de 1868 propicià la parcel·lació de terres marginals, adquirides pels germans Mateu i Andreu Homar, d’Alaró, que en aquest cas es destinaren a vinyes i a ametlers. El segon és de meitat del segle XX, una iniciativa del batle de Ciutat, Joan Massanet, qui impulsà una urbanització de costums molt rectes.

No obstant això, l’immens llençol del territori ens parla d’una intensa i duradora presència humana en aquesta zona de la badia d’Alcúdia des de fa més de 4.000 anys. Prova d’això són els nombrosos i notabilíssims jaciments arqueològics, inesgotables fonts d’informació del nostre passat més llunyà. En aquesta ruta connectam punts rellevants del paisatge cultural i natural de l’extrem més oriental de l’illa.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de la mateixa parada del bus TIB (L-421), a la plaça de la Bassa d’en Fasol. Ens dirigim cap a l’interior de la Colònia de Sant Pere i la seva església parroquial pel carrer de Sant Joan [05 min]. La trobam acantonada a l’extrem sud-est d’una ampla esplanada, emmarcada pels carrers de Sant Marc, Sant Mateu, Sant Lluc i Sant Joan. L’antic oratori de Sant Pere, del segle XIX, fou substituït l’any 1951 per una nova església d’estil eclèctic.

Baixam al passeig marítim pel carrer de Sant Lluc. Abans, voltam a la dreta pel carrer de la Verge Maria per veure una antiga torre d’enfilació, encaixonada entre dues cases, en un petit solar. És una de les 28 torres que hi ha escampades per la badia d’Alcúdia i que es deriven de la declaració de la zona Polígon d’Utilització d’Armes Submarines (PUAS), que entre el 1941 i el 1970 serví per a pràctiques de tir amb torpedes als submarins de la base naval del port de Sóller.

Sortim al passeig marítim [10 min], vora l’escultura Dona d’Artà (2005), de l’artista Antoni Miquel Morro Mas (Palma, 1980), esculpida sobre marbre blanc de Macael (Almeria). Ens orientam cap a l’oest i continuam la nostra caminada vorera de la mar per damunt la Platgeta, arenalet artificial situat entre la punta dels Vivers i la Banyera dels Mestres. Arribam al Mollet [15 min], ubicat sobre l’antiga Bassa d’en Fasol. Es tracta d’un petit embarcador i varador construït l’any 1952 per a una dotzena de barques que setze anys després es convertí en el Club Nàutic de la Colònia de Sant Pere. Les obres d’ampliació, fetes entre els anys 1996 i 1998, li conferiren la imatge actual, amb una capacitat per a més de 300 embarcacions. 

Des d’aquí podem veure a l’esquerra el molí d’en Regalat [20 min], una petita construcció que sobresurt pel mig d’un oasi verd entre el nucli de la Colònia i la urbanització de Montferrutx. Passat el Mollet trobam ja els indicadors del GR-222 (Artà-Lluc), el nostre itinerari continua ara pel camí de l’Estanyol. Des d’aquí ens dirigim a l’oest, sempre vora el camí asfaltat, fins a arribar a l’endinsada coneguda com el Clot [30 min], on la ruta es desvia cap a la dreta, seguint la línia costanera per davant la urbanització de l’Estanyol.

A continuació de Cala Tonó (també dita Cala Toró), una platgeta ombrejada per tamarells, arribam a la Punta Llarga [45 min], després de deixar a la dreta un sortint ben estret, na Destorbajornals. Un curiós i expressiu topònim, qui sap si relacionat amb la presència en aquest indret d’un punt de vigilància dels carrabiners destacats a la Colònia de Sant Pere per reprimir el contraban que s’hi feia. Sobre aquesta ampla tenassa, des de la qual gaudim d’una extensa panoràmica de la costa i de la serra Artana, podem veure les restes de construccions que formen part de l’extens jaciment Sa Canova de Morell/Punta Barraca, d’època talaiòtica i romana.

Les nostres passes es dirigeixen ara cap al torrent de l’Estanyol [55 min], on una passarel·la de fusta ens permet passar per damunt les aigües de la llacuna que es forma al final del seu curs. A l’altre costat, podem contemplar una espessa pineda que alberga la barraca de Sa Quarantena –destinada a controlar els desembarcaments en èpoques d’epidèmia– i el poblat talaiòtic de Sa Figuera Borda.

No tardam gaire a assolir l’extens arenal de sa Canova [1 h 00 min], una platja verge de prop de dos quilòmetres de longitud. A partir d’ara caminam per un sender delimitat per cordes i pals de fusta, per tal d’evitar la degradació del sistema dunar. Diverses passarel·les de fusta permeten apropar-se a la mar, sobretot en ser a l’altura de la Regata des Llop, zona rocallosa que separa la platja en dues meitats. Si giram la ullada cap enrere, podem gaudir d’una bella i espectacular perspectiva de la serra Artana, amb el Bec de Ferrutx i el morro d’en Xoroi en primera línia sobre les terres de la Devesa, antic territori de caça reial en el segle XIV, actualment una possessió propietat de l’artista felanitxer Miquel Barceló.

La presència de dues torres d’enfilació ens avisen que som a prop del final del nostre itinerari. Juntament amb la resta que hi ha a la badia d’Alcúdia –n’hem visitada una a la Colònia de Sant Pere–, un total de 28 cada 1.240 metres, foren construïdes en parelles a dos-cents metres de distància una de l’altra. Ara el sender torna a sortir a la platja i es dirigeix cap a l’estany del Bisbe [1 h 30 min] –dit així perquè aquestes terres van pertànyer a l’Edat Mitjana a Ramon de Torroella, primer bisbe de Mallorca– al final del torrent de na Borges.

Torrent de na Borges

Amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km quadrats, el torrent de na Borges és el més llarg de Mallorca. Neix entre Porreres i Felanitx, i la seva desembocadura marca la divisió entre els termes municipals d’Artà i Santa Margalida. La nostra ruta acaba al costat dels plafons informatius del Consell de Mallorca relatius a la Ruta de Pedra en Sec i el GR-222 [1 h 35 min], a l’extrem nord-oriental de Son Serra de Marina.

Aquesta urbanització costanera de carrers rectilinis, que es caracteritza per no tenir cap hotel, es començà a construir el 1954 sobre terrenys de la possessió de Son Serra, aleshores propietat de Joan Massanet i Moragues, qui exigia en el contracte de compravenda el compliment d’un conjunt de normes de caràcter moral, com la prohibició del bany conjunt d’homes i dones o d’usar peces de bany indecoroses.

@Fita_a_Fita