Barça

El Barça assumeix que s'haurà de menjar els torrons a Montjuïc

La junta admet que l'exili pot allargar-se fins després de Nadal, mentre Limak i BSM fan pressió per saber el calendari amb exactitud

3 min
Imatge virtual del nou Camp Nou

BarcelonaL'endemà de l'eliminació del Barça a mans del PSG es vivia un ambient de decepció entre els treballadors de l'estadi Lluís Companys. S'havien quedat sense una d'aquelles nits màgiques que hagués estat recordada per molt de temps. També aquell dia, alguns empleats es van posar en contacte amb direcció per si hi havia alguna novetat respecte de l'estada blaugrana. Volien saber si l'exili s'acabaria al novembre o si, com molts especulen, anirà uns mesos més enllà. Només van obtenir un silenci per resposta.

Des que van començar les obres al Camp Nou, els terminis són motiu d'angoixa. La directiva de Joan Laporta es va marcar l'objectiu d'acabar la primera fase en 18 mesos per tornar a jugar a l'estadi amb la primera i segona graderia acabades, i només pendent d'enllestir la tercera, que s'aniria fent mentre s'hi disputen partits. Però ben aviat van veure que els calendaris eren tan ajustats que semblaven impossibles de complir. Avui en dia a les oficines ja no es parla del 29 de novembre –data del 125è aniversari– sinó del gener. Com a mínim.

Un canvi de discurs per evitar contradiccions

Ben assessorats pel departament de comunicació del club, els membres de l'equip directiu han anat modulant el seu discurs per evitar caure en contradiccions. Efectivament, d'entrada era el novembre. Però poc després el president Laporta matisava que seria la data de retorn “si no hi havia imponderables”. Més endavant no es marcava cap mes en concret, simplement es deia “a finals d'any”, i en l'última versió ja es deixava caure que s'hauria d'esperar fins després de festes.

“En una obra d'aquesta magnitud no es poden marcar terminis exactes. Es va dir el novembre per fixar una data, però no passa res si s'allarga un parell de mesos. Si ens mengem els torrons i encara som a Montjuïc, no serà una desgràcia. L'important és el compromís per tornar al Camp Nou el curs que ve”, va ser el missatge que va llançar el club als socis durant una reunió informativa per parlar de l'Espai Barça.

Trencar aquesta barrera, que semblava un tema tabú fa ben poc, ha respost a una evidència: que les obres, malgrat que avancen a bon ritme, no van tan de pressa com s'havia projectat inicialment. Però també s'hi afegeixen les pressions que ha estat fent Limak –sigui de manera directa o a través de les empreses que treballen sobre el terreny– per tenir més marge de treball. El gran problema no és l'estructura de la tercera graderia, que totes les fonts consultades coincideixen a dir que estarà construïda a temps, sinó les obres a l'interior. Adequar la primera i la segona graderies implica instal·lar-hi tots els serveis necessaris: de seients a lavabos, passant per tot el cablejat elèctric, canonades, desaigües i, finalment, els acabats. La idea inicial era que tot això estigués totalment acabat quan es retornés al Camp Nou, però en aquella sessió de treball la junta va deixar caure la possibilitat de tornar igualment malgrat que quedessin algunes parts pendents de polir.

Nervis a BSM per saber quan podran tornar a disposar de Montjuïc

Mentrestant, a Montjuïc hi ha nervis. Fonts de BSM, l'empresa que gestiona l'estadi, admeten tenir pressa per saber el calendari amb més detall: “Ens hem d'organitzar, no és el mateix disposar de les instal·lacions al desembre que al febrer o a l'estiu”. S'ha de desmuntar la part destinada al futbol i desbloquejar l'agenda per poder acollir altres activitats, principalment concerts.

Seria una paradoxa. El Barça ja ha dit per activa i per passiva que no vol allargar l'exili. I BSM prefereix disposar de l'estadi per reactivar l'aposta cultural i no perdre pistonada respecte a un competidor directe en les gires internacionals dels artistes com és Madrid. En canvi, tot s'encamina cap a una pròrroga del contracte, que ara mateix està signat fins al novembre. El club i BSM admeten estar “en converses permanents” però asseguren no tenir una resposta en ferm. L'únic que garanteixen és que, ni que sigui a contracor, si és el cas arribaran a un acord.

stats