PRIMERA DIVISIÓ

La felicitat del Girona a Primera

Els blanc-i-vermells han celebrat els seus primers 50 partits entre els millors

Qui hagi presenciat un partit del Girona a Primera deu haver comprovat la felicitat que irradien els blanc-i-vermells, instal·lats en un permanent núvol d’eufòria des del seu aterratge entre els millors. I tenen motius per fer-ho, esclar. 87 anys després de la seva fundació i després de quedar-se amb la mel als llavis en tres dels darrers quatre anys, el 4 de juny del 2017 van assolir la màxima categoria. Ara han celebrat 50 partits amb els següents registres: 18 victòries, 14 empats i 18 derrotes, amb 63 gols a favor i 73 en contra, primer amb Pablo Machín i ara amb Eusebio.

Competidors fins a l’extrem, senten cada instant com si fos una primera vegada, recordant aquell 19 d’agost del 2017 en què van empetitir tot un Atlètic de Madrid (2-2), amb els dos primers gols de l’uruguaià Cristhian Stuani, que n’ha marcat 29 (el 46%). Aquella nit el Girona va escriure el primer capítol d’una història fabulosa en què no deixa de col·leccionar alegries. En el segon partit entre els millors va arribar el primer triomf: era el 26 d’agost i un gol d’Alcalá va donar els tres punts contra el Màlaga (1-0).

Els seus números són molt semblants a casa que a fora. A l’estadi gironí s’han jugat 26 partits amb un balanç de 10 triomfs, cinc empats i 11 derrotes, i 34 gols a favor i 33 en contra. Lluny de Montilivi els blanc-i-vermells han disputat 24 partits, amb vuit victòries, nou empats i set derrotes, i 29 gols a favor i 40 en contra. Mentre que a Montilivi s’han lligat 35 dels 78 punts en joc (el 45%), a fora n’han sumat 33 de 72 (el 46%). Un equilibri absolut traduït en 68 dels 150 punts possibles (el 45%), una còmoda permanència i el camí obert per a la segona consecutiva, perquè el marge actual sobre el descens és de set punts. De fet, Eusebio millora lleugerament els números de Machín, ja que ha sumat un punt més que el sorià a aquestes altures, i porta quatre partits sense perdre (8 punts dels últims 12), a només un d’igualar els cinc (11 de 15) que va fixar l’ara tècnic del Sevilla, que també va assolir dues sèries de tres victòries consecutives. Fins ara Eusebio només ha pogut guanyar dos partits seguits; això sí, ho ha fet en dues ocasions.

La remuntada al Madrid

Entre les nits màgiques sobresurt la imponent victòria contra el Madrid (2-1), capgirant el desavantatge inicial gràcies als gols d’una parella que Montilivi recordarà eternament: Stuani i Portu. Lluint identitat pròpia i una fortalesa indestructible, els aficionats gironins es van sentir orgullosos perquè el triomf es va produir sota la recepta de la fe, aquella que exigeix no rendir-se malgrat les adversitats. Gràcies al mateix mètode van arribar a Primera Divisió, després de superar anys de decepcions. Fa 10 dies un gol de Pere Pons tombava el València i permetia endur-se els tres punts d’un dels estadis més històrics de Primera. També van ser capaços, a finals de setembre, de silenciar el Camp Nou, amb un empat a 2 en què l’equip d’Eusebio va quedar-se a ben poc de guanyar, jugant en superioritat numèrica contra els campions de Lliga. Hi ha costums que cal no perdre mai.

L’Espanyol (0-1), novament l’Atlètic (1-1), l’Athletic (2-0), el Vila-real (0-2 i 0-1) i el Celta (1-0 i 3-2) han tastat el poder d’un Girona que només té dues bèsties negres a l’elit, el Sevilla i l’Eibar, que sempre l’han derrotat. Per als llibres d’història també quedarà el migdia del 13 de gener del 2017, quan un enginyer de nom Olunga, tocat per una vareta màgica, va contribuir amb el primer hat trick d’un futbolista blanc-i-vermell a l’elit a la golejada més gran dels gironins a Primera. El 6-0 contra el Las Palmas va refermar la condició de revelació d’un equip que es va quedar a set punts d’Europa després de flirtejar-hi durant bona part del curs. Per fregar-se els ulls.

Els noms propis

Borja García, amb 49 dels 50 partits jugats, és el futbolista que més cops ha fet créixer el Girona des del terreny de joc. Ben a prop, amb 46, se situen homes com Portu (13 gols), Juanpe i Bernardo, al qual ningú supera en minuts (3.948). El capità Àlex Granell, un dels gironins de la plantilla, és qui més assistències ha repartit, vuit en 44 duels. I a banda de Stuani, que menja a part i n’ha jugat 43, també hi ha el porter internacional amb el Marroc Bounou, amb 42 partits, i Aday i Pere Pons, amb 40. El top ten el completa Maffeo, que ja no hi és, amb 33. De tots ells, només dos homes -Bernardo i Stuani- no jugaven a Segona. Sembla un miracle.

Menció especial també per a Eloi Amagat, l’únic jugador que ha vestit els colors blanc-i-vermells des de la Tercera Divisió fins a Primera, i que es va estrenar el 16 de febrer del 2018, en la golejada (3-0) contra el Leganés. El capità, que havia debutat el 28 d’octubre del 2004 en un partit de Copa marcant el gol del triomf contra el Vila-real al darrer minut, tancava així un cercle. “Tant de bo no n’hi hagi cap altre”, reflexionava Amagat abans de marxar als Estats Units per jugar amb el New York City. Si el Girona segueix a aquest ritme, per això no haurà de patir.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF