30/04/2021

Desconcert i paradoxes

2 min
Machís, celebrant el primer gol del Granada contra el Barça

Tot i que la derrota del Barça davant el Granada ha cogut i decebut la culerada, que ja es veia líder i amb via lliure per embutxacar-se la Lliga, la realitat és que ni els blaugranes han quedat descavalcats de la lluita pel títol, ni es pot dir que l’ensopegada sigui sorprenent, atesos els precedents de l’equip i de la Lliga més desconcertant en molts anys.

Certament, és una patinada d’aquelles que es recorden, sobretot si la Lliga s’acaba escapant, però no és pitjor que la derrota de l’Atlètic de Madrid contra els suplents de l’Athletic, ni que els dos empats del Madrid contra Betis i Getafe. I tot això ha passat en menys de quinze dies. És veritat que els blancs tenen excusa perquè han abocat tots els recursos a la Champions, però és com si cap dels aspirants no acabés de creure’s que pot ser campió.

En el cas del Barça, tot i protagonitzar una meritòria remuntada que li ha permès arribar amb opcions a la recta final, els fets ens demostren que no és un equip fiable. Per no anar a la Champions o la Supercopa, a la Lliga els blaugranes ja han deixat escapar partits com el del Cadis al Camp Nou o el clàssic a Valdebebas quan guanyar-los els hauria permès fer un gran salt endavant. Dijous contra el Granada no va ser diferent.

Ja fa dies que Koeman apel·la a la confiança i a la mentalitat demostrada pel seu equip des del gener per aspirar a la Lliga, i tant Simeone com Zidane s’expressen en els mateixos termes, però veient-los jugar a tots plegats sembla que tenen, com a mínim, tant dèficits futbolístics com mentals. És veritat que el Barça va encaixar dos gols tot just en dues rematades del Granada, propiciades a més per errades defensives notables, i que es va trobar a faltar capacitat de reacció arran de l’empat i amb mitja hora de partit per davant, però els mals venien d’abans perquè l’equip no havia pogut xutar a porta en tota la segona part. I ningú no hi va trobar solució: ni a la gespa, ni a la banqueta.

En el fons, el Barça i Koeman són una gran paradoxa. L’equip s’ha guanyat que el tinguin en compte com a aspirant al títol per haver remuntat tretze punts de desavantatge però, a l’hora de la veritat, es mostra fràgil i incapaç de rematar la feina quan té una pilota de partit. I el tècnic acumula mèrits sobrats i reconeguts per continuar a la banqueta la temporada vinent, però perd credibilitat com a capità d’un projecte il·lusionant de futur cada cop que se li complica un partit i es revela insolvent per trobar arguments futbolístics per redreçar-lo.