Esports 05/11/2021

La cova Tancada, una joia del patrimoni geològic de Mallorca

Una ruta bella i agosarada pels penya-segats meridionals del cap de Menorca, el vessant més salvatge i agrest de la badia d’Alcúdia

Joan Carles Palos
5 min
La ruta d'aquesta setmana

PalmaLa cova Tancada és una cavitat del terme d’Alcúdia, situada en els penya-segats meridionals del cap de Menorca. Sembla que al llarg del primer terç del segle XX, en plena efervescència de l’interès per les cavitats càrstiques de Mallorca, s’habilità un recorregut de 250 metres pel seu interior amb l’objectiu de posar en valor i difondre aquesta petita joia del nostre patrimoni geològic entre el turisme de l’època. Fins i tot es bastí un caminet des del coll Baix per facilitar-hi l’accés. 

Així ho expliquen els germans Joaquín i Àngel Ginés a l’estudi Les coves turístiques de les Illes Balears: antecedents i estat de la qüestió, publicat el 2011 a la revista Endins. No debades, recorden els autors, és a principi de segle XX quan comença l’explotació de les dues coves de Portocristo: la del Drac i la dels Hams. També s’adapten per a les visites turístiques la cova dels Estudiants (Sóller) i les coves del Pilar (Palma), tot i que, com la cova Tancada, no arribin a incorporar-se a la dinàmica expansiva d’aquest fenomen turístic. També és el torn de les coves de Gènova (Palma), descobertes el 1906, que encara ara es poden visitar.

En aquest itinerari ens acostarem a la cova Tancada des d’Alcanada, una antiga alqueria situada a la costa meridional de la península del Pinar, entre el Port d’Alcúdia i el cap de Menorca. Allà on l’any 1933 l’arquitecte i paisatgista menorquí Nicolau Maria Rubió i Tudurí, juntament amb l’horticultor català Pere Dot i Martínez, projectà una ciutat jardí, que quedà avortada amb l’esclat de la Guerra Civil i diluïda després amb el boom turístic, tal com detalla el filòleg, periodista i investigador històric Antoni Janer Torrens a ‘Alcanada, la utopia estroncada’ (ARA Balears 23/08/2020).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des del mateix aparcament de la platja d’Alcanada, un cul-de-sac on tan sols trobam l’accés al camp de golf i una curiosa rotonda construïda al voltant d’un antic forn de calç. Per darrere el pinar de primera línia neix un passeig que (est /sud-est) ens durà fins a la punta de la Vinya [10 min], a l’altura de l’illa d’Alcanada, sobre la qual trobam el far projectat per Emili Pou i inaugurat el 15 de maig de 1861. 

El far de l’illa d’Alcanada (1861) des de la punta de la Vinya.

Allà on acaba el passeig s’inicia la platja dels Secs, un codolar que s’estén de cara al freu que s’obre entre el litoral i l’illot. Seguim el senderó que voreja la primera línia i que a poc a poc s’enfonya per una estreta garriga alineada a la tanca del golf d’Alcanada. Ens elevam una mica per damunt del nivell de la mar, cosa que ens permet assolir una perspectiva millor i més ampla de tota la badia. En esser a prop del Faralló [25 min], descobrirem al voltant del camí velles trinxeres i nius de metralladora de la Guerra Civil, en molt mal estat de conservació a causa de la seva construcció ben damunt la mar, en un terreny molt inestable i castigat per les ones.

Arribam al caló de la Bassa Blanca [30 min] –dit així per una bassa situada no gaire lluny de la casa (Arxiduc, 1884). Les cases de la possessió del mateix nom, situades vora la torrentera entre la serra de Gabellí i l’illa d’Alcanada, acullen des del 1993 la fundació constituïda pels artistes i col·leccionistes d’art Yannick Vu i Ben Jakober, i el filantrop Georges Coulon Karlweis. En aquest mateix any es va condicionar un antic aljub subterrani de la finca Sa Bassa Blanca per donar cabuda a una particular col·lecció de retrats infantils dels segles XVI al XIX. A partir del 1995 la fundació va rebre les primeres visites de grups vinculats al món de l’art i la cultura, fins que finalment al gener del 2001 obrí definitivament les portes al públic en general. Des d’aquell moment ofereix visites guiades per donar a conèixer els seus espais i exposicions, que han anat en augment des dels seus inicis.

A la banda esquerra del caló hi ha un escar, darrere el qual trobam la continuació del camí que, per un moment, passa per damunt les roques i per un tram mig encimentat ens connecta amb el final d’una pista de terra. Ja tenim a la vista les principals elevacions que constitueixen l’espinada de la península del Pinar: el puig d’en Vauma (262 m), la Talaia d’Alcúdia (442 m), el puig del Boc (345 m) i sa Teula (281 m). 

Les Caragoles

Recorrem 500 metres de pista en sentit ascendent fins a topar amb un portell de fusta [40 min], a la dreta del qual tenim la continuació de la nostra ruta. Un tirany que vorejant uns xalets que deixam a l’esquerra ens durà fins a les Caragoles per un pendís pedregós i un poc incòmode. Després d’una segona empitada, trobam una tanca perpendicular al penya-segat amb un botador [50 min]. El caminet gira a l’esquerra seguint la paret seca i es dirigeix cap a les velles rotes de la Caragola Negra [55 min]. Assolim una plana on comença una pista de terra que hem de seguir.

Restes d’un antic niu de metralladora de la Guerra Civil sobre la punta del Faralló.

Uns minuts després trobam una gran i sofisticada fita que ens marca la direcció a seguir per anar al coll Baix, a l’esquerra. No obstant això, nosaltres continuarem tot dret per la pista, guanyant altura. Acabada una forta empitada, la pista descriu un descens breu i suau. [1 h 05 min] Trobam una desviació a la dreta, un camí que aviat s’estreny i adopta la forma d’un camí de ferradura que pren cap dins un comellar, el travessa i remunta pel vessant esquerra fins a assolir un replà rocós [1 h 15 min]. Aquí el camí gira a l’esquerra i ens introdueix novament en un comellar que apunta directe cap a uns penyals baixos sobre la mar. 

Iniciam la part més delicada de l’itinerari, una sèrie de revolts sobre un pendent rocós, rost i vertiginós. Les contínues caigudes de pedres han fet malbé bona part del recorregut, cosa que en dificulta la marxa, sense arribar a fer-la impossible. Els darrers metres fins a la cova [1 h 35 min] requereixen una certa perícia, a més d’agilitat de cames i braços, tot i els esglaons travats amb ciment sobre la roca i les estaques de ferro. L’esforç paga la pena per la grandesa i espectacularitat de la cova Tancada (imprescindible l’ús de frontal per fer el recorregut de 250 metres). La tornada la farem pel mateix camí.

Les dades

Dificultat 3 sobre 5

Distància 10,02 km

Desnivell 356 m

Durada 1 h 35 min

Altitud màxima 172 m

Ruta no circular

@Fita_a_Fita

stats