Esports 12/03/2021

La casa de neu de Fartàritx i la ruta de la neu de Pollença

Itinerari clàssic de la Serra que neix a la vall d’en Marc i que s’eleva per aquest immens altiplà als peus de la gran mola del Tomir

Joan Carles Palos
5 min
La ruta d'aquesta setmana

PalmaLes primeres informacions històriques que tenim de la indústria de la neu a Mallorca es remunten al segle XVI. Tan sols a la serra de Tramuntana s’han arribat a comptabilitzar prop de 50 cases de neu, i tan sols una a la zona d’Artà, algunes bastides a partir de petits avencs i d’altres excavades a terra. Es tractava d’una activitat estacional, econòmicament rendible, que es desenvolupava en condicions extremes durant els mesos d’hivern, sempre que es produís alguna nevada. Can Joan de s’Aigo, un negoci fundat l’any 1700, és l’única referència que ens queda de les antigues gelateries que comercialitzaven el gel a Palma. A començament del segle XX totes les cases de neu estaven abandonades i a final dels anys 20 les màquines produïen el gel que segles enrere pitjaven els nevaters de la Serra dins els pous i cases de neu. 

La casa de neu de Fartàritx (dita també del Pujol) ja apareix documentada a començament del segle XVIII. Antoni Gorrias, al seu llibre Les cases de neu a Mallorca (El Far de les Crestes, 2001) ens conta que “es tracta d’un dipòsit excavat a terra amb coberta de volta de canó”, cosa que la fa única a tota l’illa. Fou construïda el 1723 “en una coma situada a tramuntana del puig de Ca de Míner” dins la possessió de Fartàrtitx, tot i que integrada a la del Pujol. Probablement, les dues propietats pertanyien al mateix senyor, Mateu Vila del Pujol, tal com assenyala Gorrias en el seu llibre.

El Ninot, roca punxaguda que dona nom al camí que uneix el Pujol i Fartàritx del Racó.

Fartàrtix era una antiga alqueria, actualment dividida en quatre possessions –Fartàritx Gran i d’en Roig, Fartàritx d’en Vila (en ruïnes) i Fartàritx del Racó–, que se situa en un replà elevat a l’ombra de la Cuculla de Fartàrtix (700 m), el puig del Ca de Míner (880 m) i la gran mola del puig Tomir (1.104 m). Una petita serralada que s’estén de nord-est a sud-oest, on la partió de terme separa Pollença d’Escorca a l’altura del coll del Puig de Ca. Tot plegat constitueix una balconada excepcional sobre la vall d’en Marc, les muntanyes de Mortitx, Ariant i Ternelles i tota la península de Formentor.

La ruta

L’inici de la caminada se situa en el Pi de Son Grua, al tram del camí vell de Lluc que travessa la vall d’en Marc o de Vàritx. Aquest espai fou un lloc de poblament de gran importància durant l’època musulmana, gràcies a l’aprofitament de les aigües de la font de Vàritx. El segle XVIII aquesta denominació fou substituïda per la de vall “d’en Marc” a causa de les nombroses propietats que aquesta família posseïa a la contrada.

Just aquí, al km 5,3 de la Ma-10, hi trobam una parada del bus TIB (L-354 Can Picafort-Port de Sóller). [00 min] Ens posam en marxa en direcció a Lluc (GR-221: Binifaldó i el refugi de So n’Amer) entre partions cultivades, gairebé sempre plantades de figueres, ametllers, albercoquers, pereres i tarongers. Hi veim sínies i pous que garanteixen l’aigua als conreus, i una vegetació de ribera prop del torrent de Son Marc, unió del torrent de Muntanya i del Molinet, que arriba a la badia de Pollença com el torrent de Sant Jordi.

Passam per davant les Creus –dreta– i deixam a l’esquerra el camí del Rafalet. Poc després arriba la possessió de Son Marc, situada a la dreta del camí, on es conserven una tafona del segle XVII i un vell jardí. [20 min] Uns metres abans d’arribar-hi, trobam a l’esquerra un portell de ferro amb un botador a l’extrem esquerra de la tanca. El camí per on marxam ara és ample i de terra i ens duu directe cap a les cases, mentre serpenteja per dins els sementers, als peus de l’altiplà de Fartàritx. Poc abans del portell d’accés al nucli central de la possessió, [30 min] veim a la dreta un indicador de fusta (Campanet - puig Tomir) que ens treu del camí principal i ens deriva cap a un tirany, fitat amb marques de pintura blanca i vermella, que connecta amb el camí del Pujol [35 min].

El camí del Ninot

El camí del Pujol, dit popularment del Ninot, per la roca punxeguda que trobam a la part alta d’aquest tram de ruta, és un vell camí de ferradura que unia la vall d’en Marc amb les possessions de Fartàritx –Fartàritx Gran i d’en Roig, Fartàritx d’en Vila (en ruïnes) i Fartàritx del Racó–, per on es davallava una part del blat que es conreava a la plana i, durant gairebé dos segles, els ‘pans’ de 40 kg que es tallaven a la casa de neu del coll de puig de Ca. Té algun tram esbaldregat, però es pot seguir gràcies a les nombroses fites que hi trobam.

La casa de neu de Fartàritx és l’única que encara conserva la seva coberta de volta de canó.

Al principi, el camí travessa un vell oliverar fins que, passat un portell sense barrera [50 min], iniciam l’ascens pels costers pedregosos a través d’un camí típic de la Serra. Mentrestant, ja gaudim de bones vistes de tota la vall d’en Marc i, especialment, del puig Gros de Ternelles. Poc abans d’arribar a l’altiplà de Fartàritx, el camí volta el Ninot, que deixam a la nostra dreta. [1 h 15 min] El camí gira cap a la part alta d’un comellar; la sortida cap a l’altiplà és un senzill pas esglaonat –un poc desfet i farcit de carritxeres– que trobam al fons a l’esquerra uns metres després de passar una barrera metàl·lica.

[1 h 20 min] Sortim a l’extensa planícia de Fartàritx, les cases del Racó ens queden a la dreta (no són visibles des de la nostra posició). Trobam indicadors de fusta (puig Tomir) que el mateix propietari de la possessió ha instal·lat per facilitar el pas de senderistes per les seves terres. Continuam ara la marxa per una pista de terra (sud-oest / oest) que volta per darrere les cases de Fartàrtix del Racó i que connecta amb el camí que passa pel coll de Míner. [1 h 30 min] Si param atenció a la senyalització, veurem uns indicadors de fusta que ens treuen de la pista i ens menen per un senderó al peus del puig de Ca de Míner (876 m) i de cara al puig Tomir (1.104 m). De tot d’una el caminet planeja una estona llarga fins després de travessar una paret seca [1 h 40 min], a partir de la qual comença a enfilar-se pel coster, rocallós i de vegetació espessa (càrritx, estepes i romaguers), amb un traçat laberíntic i progressivament costerut. No obstant això, la senda és clara i està ben fitada.

Finalment, quan ja tenim el coll del Puig de Ca a la vista, ens apareix sobtadament la casa de neu de Fartàritx [2 h 20 min], sobre un replanet al vessant de tramuntana del puig de Ca de Míner. La tornada la farem pel mateix camí per on hem vingut.

Les dades

Dificultat 3 sobre 5

Distància 13,63 km

Desnivell 756 m

Durada 2 h 20 min.

Altitud màxima 717 m

Ruta no circular

@Fita_a_Fita

stats