Barça
Esports 15/03/2021

Les 767 declaracions d’amor de Lionel Messi

Amb un gol preciós, l’argentí celebra empatar amb Xavi com a jugador amb més partits al Barça i obre el camí d’un triomf que acosta l’equip al liderat (4-1)

4 min
Jordi Alba, celebrant amb Messi el primer gol contra l'Osca

BarcelonaSi el problema són els diners, Joan Laporta podria demanar un euro a cada soci del Barça per organitzar el millor asado fet mai a Barcelona, per assegurar-se així que Messi no marxi del Camp Nou; per aconseguir que el dia que digui prou porti 1.000 partits amb la samarreta del Barça. ¿No seria el final més bonic d'una llarga història d’amor que Messi no defensi cap altre club? Es podria entendre un últim any a casa, amb la samarreta de Newell’s a l’estadi on anava de petit amb el seu pare... però veure’l amb altres colors faria mal. Seria com punxar-se amb una espina, recordant cada nit de glòria de Messi pensant que haurien pogut ser més. Qui vol renunciar a més nits de passió? Laporta no. I per això té el nom de Messi apuntat a dalt de tot de la llista de deures pendents. 

Només Messi sap si els seus gols poden servir per acomiadar-se del Barça amb un títol de Lliga que semblava una utopia no fa tant, o si per dins ja s’engresca pensant en la temporada vinent. Derrotant un Osca que sempre surt escaldat del Camp Nou (4-1), el Barça s’acosta de mica en mica en la classificació a un Atlètic de Madrid cada cop més fràgil. Si la distància va arribar a ser de més de 12 punts poc després de Nadal, ara ja és només de quatre. I amb un calendari fàcil d’entendre, no com aquell de fa unes setmanes quan les persones de lletres es perdien fent sumes i restes, confosos amb els partits pendents de cada equip. Ara cada equip, excepte el Sevilla, ha jugat els mateixos enfrontaments. I el Barça és segon, respirant al clatell d’un Atlètic que encara haurà de passar pel Camp Nou. I tot gràcies a un instant de màgia de Messi, l’encarregat d’obrir la llauna quan el partit era ben ensopit, tal com pots esperar d’un dilluns a la nit en plena pandèmia contra el cuer. Messi és així. El dia que igualava els 767 partits de Xavi com a jugador amb més duels oficials amb la samarreta blaugrana, va posar llum a una nit d’aquelles per amagar-se sota una manta al sofà. Messi t’obliga a estar atent cada dia. Mai saps quan farà de les seves. Mai saps quan trobarà un forat allà on els altres veuen una porta tancada. Fins llavors, de fet, el partit era ben oposat a aquell de París, malgrat que Koeman repetia la mateixa alineació. Si a París, jugant amb la desesperació de qui sap que es queda sense temps, el Barça va ser tot emoció, contra l’Osca feia el que podia, sense generar perill fins que Messi va convertir els rivals en estàtues de sal amb un xut per l’escaire. Però no es tractava només del xut. La bellesa s’amaga també en els seus moviments anteriors, en la seva forma de moure’s i entendre els espais. Veure Messi és com gaudir amb Nureyev ballant dalt d’un escenari, com Elvis movent els malucs.

El gol de Messi va obrir una escletxa a la defensa visitant. L’Osca, malgrat la fe de Pacheta a la banqueta, ja no s’aixecaria. I Griezmann faria el segon, en un xut igualment preciós, d’aquells que et serveixen per fer un pas endavant. Li cal, al francès. I li cal, al Barça, que Griezmann marqui diferències. Només una greu errada arbitral, considerant penal una carícia de Ter Stegen a un gegant com Rafa Mir, va donar emoció al partit amb el 2-1 abans del descans, però la superioritat d’un Barça que navega amb el vent a favor es va traduir ràpidament en el 3-1 a la segona part gràcies a una centrada de Messi, esclar, rematada per Mingueza. Fa un any, el vallesà era suplent al filial. Ara és titular a Primera, cada cop més consolidat dins d’un equip que es va permetre el luxe de començar a pensar en el pròxim partit de Lliga, contra la Reial Societat, fent canvis per protegir els jugadors advertits d’amonestació, com un De Jong capaç de jugar de defensa sense renunciar a fer aventures fins al cor de l’àrea rival. El neerlandès s’ha convertit en un dels pilars d’un Barça en ratxa.

Minuts per als joves

Koeman, sota l’atenta mirada d’un Joan Laporta que s’il·lusiona en poder iniciar el seu mandat amb dos títols, va saber entendre una segona part sense gaire història. Es tractava de donar descans a futbolistes amb les cames cansades, i donar minuts a altres com Ilaix, Riqui Puig o Trincao, perquè s’acostumin a jugar al Camp Nou, l’estadi que aspiren a convertir en casa seva durant molts anys.

L’estadi on una gran lona, darrere d’una porteria, recordava els 767 partits de Messi. Més de 70.000 minuts suant una samarreta que, amb el seu nom a l’esquena, s’ha convertit en l’objecte més preuat de moltes persones. Aquell jovenet que amb els cabells llargs va debutar el 2004 poc s’imaginava que la seva imatge acabaria a les habitacions de mig planeta, de fons de pantalla o convertit en grafiti als murs de ciutats on somien en fitxar-lo. Un Messi que, malgrat córrer el perill de perdre's el pròxim partit si veia una groga, va jugar els 90 minuts, naturalment, per poder marcar el seu segon gol en l'últim minut. Messi camina cap a un nou títol de màxim golejador de la Lliga fent de cada partit una declaració d’amor, tant els dies que acaba amb la cara trista com aquells que fa del futbol l’esport més bonic del món.

stats