De So na Moixa a Cala Magraner i Cala Varques

PalmaA la darrera publicació d’aquesta secció vàrem pujar fins al puig de So na Moixa, al terme de Manacor. Aquesta vegada farem el tram de tornada per Cala Magraner, arribarem fins a Cala Varques i sortirem a Son Fortesa, on haurem deixat un segon cotxe.

Després de berenar al cim de So na Moixa baixarem pel coll del Vent. En comptes de seguir el camí dels Presos, continuam recte per la carena de les Penyes de na Peu. Caminam a tocar de la reixeta que separa dues finques (WP-4). La cresta d’aquest turó fa honor al seu nom, ja que està plena de penyes i és molt malplana. Em segueix l’amic Pep Torrens, amb la seva llibreta, per prendre notes acurades sobre la ruta. La davallada de les Penyes de na Peu cap al coll de les Vaques es fa per un pendent bastant pronunciat. Assolim el coll de les Vaques (WP-5) (214 m) i, novament, el camí dels Presos, on haurem de botar una barrera feta amb tubs gruixats i que no es pot obrir, tot i que és un camí públic. A l’horitzó destaquen les grans edificacions hoteleres de Cales de Mallorca. El camí continua per la falda del puig Negre. A la dreta veim les cases de Cas Manescal i a l’esquerra una sendera mena a un berenador precedit per un àngel sobre una peanya. A l’esquerra destaca el turó que hem crestejat, les Penyes de na Peu. Creuam la barrera de Cas Manescal per un portell que hi ha al seu costat. Recordem que anam per un camí públic. El camí baixa entre xalets de la urbanització Palma Sol, fins que arribam a la carretera Ma 4014 (Portocristo - Cala Murada,WP-7, 40 m). Creuam la carretera i al cap de dos minuts trobam un lloc per botar i un cartell informatiu (WP-8). És l’accés públic a Cala Magraner.

Després de caminar uns deu minuts al costat de la paret seca i d’un sementer, trobam un botador que ens permet evitar la paret i passar a l’altra banda de la reixeta. Entram per una porta metàl·lica giratòria ja dins la torrentera i molt a prop de les primeres parets d’escalada, del sector Cova. Resseguim pel costat del llit del torrent i arribam a Cala Magraner (WP-9). La cala està situada entre Cala Pilota i el Caló del Serral. Es troba documentada el 1585. Binimelis (1593) la cita, juntament amb Cala Varques, com a lloc de desembarcament de corsaris. Berard (1789) la cita com Cala Magraner. Reprenem la marxa cap a Cala Varques. Per això hem de tornar enrere fins que la paret es deixi pujar sense haver d’escalar. Anam directes a una petita caserna de carrabiners en ruïnes. Més a prop de la mar hi ha la caseta de guàrdia, situada a la punta del Moro. El cos de carrabiners de costes i fronteres fou creat el 1829. El seu lema era ‘Moralitat, lleialtat, valor i disciplina’. Després de la contesa (1936)-39), la llei de 15 de març de 1940 promulgada per Francisco Franco fa desaparèixer el cos de carrabiners i l’integra a la Guàrdia Civil. De la caseta, dirigim les passes cap a la costa, per la marina de can Roig. Allà trobarem un portell obert a la reixeta (WP-12, 16 m). Caminam per les roques sense allunyar-nos de la vorera, així, en poc més de cinc minuts, veim la cova del Pilar (WP-13).

La cova del Pilar

És una cavitat marina situada entre Cala Magraner i el Caló del Serral. Es tracta d’una espaiosa sala, parcialment ocupada per la mar, que presenta alguna formació estalagmítica destacable. Toni i jo decidim arribar fins a la cova anomenada el Secret de la Figuera. D’enfora no es veu gaire l’esquifida figuera, però, seguint el track del GPS no hi ha problemes per trobar-la. Els companys també compareixen.

Resulta curiós que en uns centenars de metres hi hagi un quarter de vigilància de costes i un secret emprat pels contrabandistes. Segurament no coincidiren en el temps. El Secret de la Figuera o la figuera guarda el secret (WP-14) (23 m).

La cova de la finca de Son Josep Nou

Als peus de la malaltissa figuera s’obre la boca de la cova, la qual es troba dins la finca de Son Josep Nou, ara anomenada Son Josep de Baix. L’entrada d’aquesta cavitat és en un corredor esculpit per la mà de l’home en una banda, i a l’altra un paredat de pedra seca. Possiblement, la paret substitueix una part de l’antic corredor d’entrada a la cova funerària. La cova és considerada un lloc d’especial interès històric i arqueològic. Però resta sense excavar i en espera de ser estudiada arqueològicament.

D’entre les necròpolis situades dins una cova natural, es poden destacar la cova Vernissa (Santa Margalida), la Canova (Ariany), Son Mayol (Palma), la cova dels Ases (Felanitx), entre moltes altres. Per una banda, les inhumacions col·lectives dins coves naturals (en aquest cas, el Secret de la Figuera) i, per una altra, les necròpolis excavades en la pedra calcària, sembla que amb un tractament ritual equivalent.

Del municipi de Manacor podem citar les coves del Drac, la cova del Moro, la cova de Cala Pilota, el Secret de la Figuera, la Gleda, supòs que entre moltes altres. Hem de situar aquest context funerari a cavall entre el final del calcolític i el començament del bronze antic (aproximadament el 1700 a C.). L’aixovar funerari era compost per atuells de ceràmica i algun ganivet o eina semblant i objectes quotidians. La utilització d’aquest lloc en temps més recents fou a causa del contraban i a l’estraperlo. Stra-Perlo és un joc de ruleta elèctrica el nom del qual derivava de Strauss, Perel i Lowann, que en foren els promotors. El joc fou prohibit per la policia després de demostrar-se que era fraudulent, la qual cosa no va impedir que funcionàs també a Formentor, on posteriorment també fou clausurat. També es va denominar estraperlo el comerç il·legal. Just a l’entrada, a la dreta, trobam aquesta paret, l’ús de la qual desconeixem. La fitxa del Catàleg de Centres d’Interès Cultural parla d’un ús ramader, amb condicionaments destinats a tancar el ramat. La progressió per la cavitat es fa incòmoda, cal anar agotzonat i s’ha de passar d’una sala a l’altra per petits forats. D’aquí, del magatzem dels contrabandistes ve el nom de ‘secret’ (amagatall) de la cova. Després de recórrer un centenar de metres trobam una claraboia; una sortida a l’exterior tapada amb pedres, i just davall del forat un caramull de pedres que devia servir, temps enrere, per entrar i sortir de la caverna o per amollar els sacs. Escampats pel sòl hi ha nombrosos ossos, alguns d’humans. També hi podem veure fragments de ceràmica, que caldria preguntar-se si són d’antics aixovars funeraris.

Seguim la ruta programada

Seguim la ruta programada recorrent la costa, deixam a la dreta na Coco i na Tendra i arribam al Caló del Serral (WP-15). És un estret caló d’arena, d’uns 12 metres d’amplada, on quan la mar està bé és una delícia banyar-se, a les proximitats del qual s’ubica l’avenc del Serral, la cova o avenc del Serral.

El 1993, els germans Ginés estudiaren els espeleotemes freàtics d’aquesta cavitat. A la paret oriental de la cova recolliren fragments d’una engrossida banda de nivell subaquàtica, situada a 1,4 m per damunt de la superfície del llac. La datació de la mostra se situa entre 105.000 i 113.000 anys. Entre el caló del Serral i Cala Sequer s’hi aixecà el gran xalet il·legal, construït en zona ANEI. La seva construcció ja va ser polèmica en el seu moment i, tot i que rebé reiterades denúncies, s’acabà.

Ara, una altra volta sense els permisos en regla (CpC), els propietaris pretenen ampliar els 1.700 metres edificats. Una autentica vergonya! El propietari dels terrenys i de la casa és Euroagrique, de Comerç, S.L. A més, varen construir dues escales que baixen a les cales veïnes i la fonamentació d’una part de la cova del Serralt, declarada lloc d’importància geològica.

Seguint el litoral, ve Cala Engana Pastor, després la Pedra Desferrada, el racó de l’Olla, el racó del Cossi o de la Teula, els Encletxos, la punta de Llevant...

Finalment, a les 16.25 h, arribam a Cala Varques, el nostre darrer objectiu (WP-17, 1 m). La cala, situada entre Cala Falcó i el racó de l’Olla, i tancada per les puntes de Llevant i d’en Barrufau, és la més apreciada pels banyistes de totes les cales verges de Manacor.

16 cavitats

Aquesta és una de les zones amb més coves de Mallorca. A la zona de Can Frasquet i Cala Varques s’hi localitzen unes 16 cavitats: la cova del Pirata, la del Pont, la dels Xots, de la Piqueta, de la Clova Rodona, les Balmes Pelades, la dels Llimacs, la del Moro, la de Cala Falcó, la dels Coloms I, la dels Coloms II, la cova marina del Pont, la de Cala Varques A, la B i la C, i l’avenc del Camp del Pou. Ara només caldrà agafar el camí de la cala, que no té pèrdua, ja que està molt transitat, i arribar a la carretera (WP-18), vora la mítica possessió de Son Fortesa, on tenim un segon vehicle (WP-19) (63 m) per tornar a casa.