Publicitat
Publicitat

LLIGA

El Barça de les últimes temporades sempre ha patit al camp del València, i Roura no reserva ningú

Mestalla, territori minat per al "millor equip del món"

El Barça dels rècords, el Barça dels 14 títols de 19 possibles en quatre anys, el Barça del joc que enamora mig planeta sempre s'ha encallat a Mestalla. Per aquest motiu, tot i el coixí de punts respecte a l'Atlètic de Madrid (11) i el Reial Madrid (15), Jordi Roura no pensa fer cap concessió i s'endú avui tots els jugadors importants a València.

"Al camp del València sempre ens ha costat i per a nosaltres Mestalla és molt difícil. Amb l'arribada d'Ernesto Valverde han millorat i serà un partit encara més complicat. El València és un equip intens i perillós a la contra", advertia ahir Jordi Roura, que seguirà fent de primer entrenador mentre Tito Vilanova segueixi recuperant-se. En les cinc visites a l'estadi valencianista des de l'arribada de Pep Guardiola i Tito Vilanova a la banqueta, el Barça hi ha empatat quatre cops, i només ha guanyat una vegada, la temporada 2010-2011, i només per 0-1.

I pel que fa als números del tècnic Ernesto Valverde des de la seva arribada a Mestalla, tret de les desfetes contra el Madrid en Lliga (0-5) i a la Copa, la resta de resultats són molt bons, i ja ha col·locat els xe a un punt de l'Europa League, i a dos de la Champions.

Sense Emery ni Alba ni Mathieu

En aquests anys en què els blaugranes han patit sempre a Mestalla, però, el València comptava amb Unai Emery a la banqueta, que a casa seva sempre trobava la manera de fer-los mal -no al Camp Nou, que en sortia escaldat-. La principal arma d'Emery era la banda esquerra, amb la parella Jordi Alba i Jérémy Mathieu, que trobaven sempre l'esquena de Dani Alves. Avui Mathieu està lesionat, i Alba ha sigut el fitxatge més rendible del Barça d'aquest estiu.

Jordi Alba tornarà avui per primer cop a Mestalla, l'estadi que el va fer créixer, que el va portar a la selecció espanyola i a guanyar una Eurocopa, i que li va permetre tornar a l'equip on es va formar per la porta gran. Alba ha cobert la baixa d'Éric Abidal amb solvència, i ha demostrat que sap atacar i defensar amb la mateixa seguretat. El València va fitxar el 2007 un extrem menut del Cornellà que havia hagut de deixar el Barça dos anys abans perquè era massa petit per a l'edat cadet. Al Barça hi havia passat 7 anys, però amb 16 anys va haver de deixar La Masia com tants d'altres. A Paterna va cremar etapes de pressa, amb el juvenil A, al filial, i va marxar cedit al Nàstic un any per foguejar-se, i li va sortir bé, ja que Unai Emery el va fer tornar per quedar-se'l per al primer equip. El tècnic basc, a més, va ser clau en la seva progressió, ja que el va convertir en lateral esquerre, cosa que li va obrir les portes de la selecció espanyola, i del Barça, que necessitava suplir la baixa d'Abidal.

Sense reserves

Jordi Roura s'ha endut a València 19 futbolistes, i s'ha deixat a Barcelona els dos lesionats, Abidal -ja té fitxa federativa- i Jonathan dos Santos, i Tello i Bartra per decisió tècnica. L'única diferència amb l'equip que va viatjar a Madrid dimecres és Montoya, que entra pel central de Sant Jaume dels Domenys. L'únic dubte en l'onze inicial de Jordi Roura serà si manté l'equip de gala del Bernabéu, o bé si David Villa pot tenir minuts, o si Adriano recupera la titularitat o segueix Dani Alves.

Ernesto Valverde manté la baixa de llarga durada de Mathieu, i no ha pogut recuperar Dani Parejo, que es va trencar el dit polze en el duel de Copa contra el Madrid, i no ha arribat a temps d'enfrontar-se al Barça, tot i que Valverde volia comptar-hi. La bona notícia per a Txingurri Valverde és que recupera els seus dos davanters, el capità Soldado i el brasiler Jonas, els dos amb molèsties musculars.

Adéu a Cuenca

En l'últim entrenament del Barça abans de marxar avui cap a València va haver-hi dos protagonistes. Un va ser Gerard Piqué, que va ser ovacionat pel seu 26è aniversari, just ahir, i l'altre va ser Isaac Cuenca, que va fer l'últim entrenament amb els seus companys, abans de marxar cedit a l'Ajax. Jordi Roura va explicar aquest cas, i el va diferenciar del de Villa: "Cuenca va parlar amb nosaltres de la possibilitat de jugar a l'Ajax. Volia jugar, acabar de recuperar-se i, després que el Tito hi donés la seva aprovació, vam considerar que estava bé que anés a un equip tan gran com és l'Ajax. El cas de David Villa és diferent i mai s'ha plantejat la seva sortida".

Històries de superació esportiva