FUTBOL FEMENÍ

Javier Herreros: “El creixement del futbol femení és una realitat els darrers anys”

"Afront el repte amb les piles carregades per aconseguir un bon equip"

Diplomat en Magisteri d’Educació Física, Javier Herreros també té el nivell 3 de futbol i un postgrau en Direcció de Centres Educatius. Amb una dilatada trajectòria al futbol balear, per al jove entrenador enguany no serà la seva primera aventura en el futbol femení. El tècnic ja va ser seleccionador balear femení sub-17 (2002-2004) i els tres darrers anys ha estat el seleccionador balear femení de futbol platja. Tampoc no serà un debutant al club balearic. Herreros va dirigir el Juvenil Divisió d’Honor de l’Atlètic Balears durant dues temporades (2014-2016) i, fins i tot, va arribar a ocupar, en dues ocasions, el càrrec d’entrenador interí del primer equip a la Segona Divisió B. Ara, arrenca una nova temporada al capdavant de l’ambiciós projecte de l’Atlètic Balears.

Com afrontau el repte de ser el primer tècnic que dirigeix l’Atlètic Balears femení?

Amb moltes ganes i il·lusió. Afront el repte amb les piles carregades per aconseguir un bon equip en el menor temps possible i poder fer gaudir la nostra afició.

Quins objectius us marcau per a aquesta primera temporada?

En l’horitzó somiam amb l’ascens. Sabem la dificultat que comporta aconseguir-ho el primer any, però, de moment, això ara ens queda molt lluny. Els objectius que ens marcam són a curt termini. En primer lloc, hem d’arribar bé a l’inici del campionat i hem d’intentar guanyar el primer partit. Quan finalitzem la primera jornada de lliga ens centrarem a millorar per al segon partit i així successivament. Encara que el discurs estigui molt explotat, ens volem sumar al tòpic del partit a partit.

Com us definiríeu com a entrenador?

Preferesc que em defineixin els altres, però, si ho he de fer jo, diria que som un entrenador que intenta gestionar bé el grup, ser comunicatiu i amb capacitat d’adaptació a les circumstàncies. Crec molt en la feina dels grups de treball. La gent que treballa darrere de l’entrenador té gran part del mèrit dels èxits aconseguits.

Quins són els vostres referents al món del futbol?

No tenc un únic referent. Si miram l’elit mundial, podríem fer una bona mescla amb les característiques de tres dels grans entrenadors que hi ha en l’actualitat. Em quedaria amb la gestió de grup de l’exentrenador del Reial Madrid, Zinedine Zidane, la personalitat del tècnic de l’Atlètic de Madrid, Diego Pablo Simeone i el treball silenciós i estratègic d’Ernesto Valverde, entrenador del Barcelona.

Quins valors us agradaria transmetre en les vostres jugadores?

Sacrifici, intensitat, competitivitat i intel·ligència sobre el terreny de joc. Són els valors que no poden faltar mai en el meu equip.

Heu entrenat tant futbol femení com masculí, ens en podeu explicar algunes diferències?

Cada vestuari i cada categoria són un món diferent perquè les situacions o el moment són diferents a cada moment. Ja sigui per l’edat, el sexe, la categoria i els objectius de cada conjunt. Realment, no faig una diferència pel fet de ser homes o dones. Si he de parlar del vestuari de l’Atlètic Balears Femení, veig les al·lotes amb moltíssimes ganes de millorar, molt receptives al treball i autoexigents amb elles mateixes.

Quins són els motius pels quals el futbol femení està poc valorat?

Crec que és una realitat el creixement del futbol femení els darrers anys. Cada vegada més veim que les institucions i grans empreses aposten pel futbol femení. En l’àmbit sociocultural també estam experimentant un canvi i ja no es fa estrany que les al·lotes juguin a futbol. Pens que hem deixat enrere el tòpic que el futbol és només per a homes. És un pas important en l’avanç del futbol femení.

Què creis que ha de fer-se per reduir les desigualtats entre el futbol masculí i el femení?

Hem de ser realistes i conscients que la gran repercussió del futbol masculí, i tot el que mou, no és ni molt menys comparable a la que genera avui dia el futbol femení. No obstant això, si se segueix en la mateixa línia dels darrers anys i els grans clubs aposten pel futbol femení es continuarà ajudant al seu creixement i això ajudarà reduir-ne les desigualtats.

Hi ha algun motiu pel qual vàreu decidir passar del futbol masculí al femení?

No consider que hagi passat d’un futbol a un altre. Seguesc en el mateix esport i m’implic en projectes que m’atreuen i em pareixen interessants esportivament. En aquest cas, l’Atlètic Balears ha confiat en mi per arrencar aquest nou projecte tan il·lusionant i ambiciós. Tot això ho veig com un repte futbolístic. L’únic que canvia és que, en obrir la porta del vestuari, trob al·lotes en lloc de juvenils o homes, però al cap i a la fi és futbol ben igual.

Fa just una setmana, les mallorquines Cata Coll i Patricia Guijarro es varen proclamar subcampiones del món sub-20, com valorau la seva actuació en el torneig?

La valoració és molt fàcil de fer, simplement puc definir-la d’excel·lent. Són dues jugadores que he tingut la sort de conèixer i estic convençut que la seva qualitat i progressió no tenen sostre. Amb tota seguretat, les veurem guanyar molts més títols amb la selecció espanyola i amb els seus clubs.

En quina mesura els èxits d’aquestes jugadores poden ajudar al desenvolupament del futbol femení de futures generacions?

Per descomptat que tenir dues futbolistes mallorquines que han exercit un paper tan protagonista en un mundial pot animar moltes al·lotes que comencen a jugar i a continuar treballant per, algun dia, poder tenir la sort de viure partits d’aquest tipus. Els èxits de les futbolistes mallorquines fan que les jugadores que es troben en categories més inferiors creguin que aconseguir els seus somnis és possible.

I per finalitzar, quin missatge us agradaria enviar a l’afició balearica?

Els demanaria que ens ajudin, que ens donin el màxim suport possible i que ens segueixin a cada partit. Nosaltres donarem el màxim perquè sigui una gran temporada. Amb una mica de paciència, estic segur que gaudiran de veure jugar el seu equip femení i nosaltres lluitarem per fites importants.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF