FENT CAMÍ

El pas del Boc i de la Coma fins als Tossals verds

Amb una extensió de 578 ha, és una finca pública d’ençà de l’any 1986, ja que la comprà el Consell Insular de Mallorca als germans Villalonga Magraner

Per arribar al punt d’inici de la ruta, cal agafar el camí d’Almadrà, des de Lloseta. Es pot arribar amb el cotxe fins a la barrera de Son Ordines, on convé aparcar (WP-01) (193 m). Cal començar a caminar per la pista que mena al refugi dels Tossals Verds. El camí dels Tossals ben aviat surt al costat del torrent d’Almadrà, el qual neix a Cúber i aboca les aigües a l’albufera d’Alcúdia. Deixant a l’esquerra el portell de Solleric (GR-221), s’agafa la carretera que puja al refugi dels Tossals Verds, carretera que cal abandonar de seguida que es pugui per tal de continuar pujant pel vell camí de ferradura.

Una vegada que s’ha arribat es pot continuar la ruta cap a les Cases Velles. Destaca la valleta de Solleric, a l’ombra del puig de la Corona (575 m) i la serra d’Amós (842-818 m). Més endavant hi ha una bifurcació: dos camins que condueixen allà mateix. El de l’esquerra baixa a la Coma, passa pel pou de la Coma i puja cap a les Cases Velles pel costat de les marjades. El de la dreta, que és el que s’ha d’agafar per continuar la ruta, és més planer, pel coster de les Cuculles, de 733 i 774 metres. El camí guaita a la Coma. A la dreta surt un ramal que va als Pinatons, passant per entre les Cuculles, que també és conegut com a camí de Mancor. A l’esquerra queden les ruïnes de les Cases Velles dels Tossals Verds. Es passa pel costat de la gran era d’aquesta possessió. A la dreta apareix el Castellot dels Rafals (903 m). Al fons, despunta el gran massís del puig de Massanella (1367 m), amb els seus estreps de roca pelada. S’ha de continuar pel camí empedrat que du al prat de Cúber i Almallutx.

Pujada al cim del puig dels Tossals

Cal estar atents a una fita que assenyala una pujada al puig dels Tossals. Es deixa el magnífic camí de ferradura -devers el rellar d’en Miquelet-, per començar la llarga pujada al cim del puig (WP-03) (701 m). La pujada està prou fitada per poder seguir el tirany sense despistar-se. De camí, es passa pel costat d’una sitja i una olla de forn de calç (WP-04) (731 m). El camí guanya altura fins que se superen els 1.000 metres i se surt de l’àmbit del bosc per assolir el punt més alt del puig dels Tossals Verds (WP-05) (1.113 m). El pròxim objectiu és la coma del Cocó del Voltor, per la qual es pot baixar al GR-221, el camí del pas Llis. Les fites menen per un xaragall bastant atapit de les molestoses plantes d’aritja. Una paret va d’un costat a l’altre de la coma, amb un portell que hi dona pas. Segurament és la separació de les finques dels Tossals Verds i el Prat o Almallutx (WP-08) (787 m). A partir de la paret comença una davallada molt inclinada per una rosseguera inestable. A partir d’aquí s’haurà de travessar una petita rosseguera i s’haurà de caminar tot el temps que es pugui per les carritxeres, molt més estables que el pedreny solt. Tira-tira, s’arribarà al camí GR del pas Llis, que mena al refugi dels Tossals Verds (esquerra) i a la font del Noguer (dreta) (WP-09) (611 m). Convé estar atents al desviament per anar a cercar el pas del Boc, el pròxim objectiu. En aquest punt s’ha de deixar el camí GR per davallar cap al rost coster cap al pas (WP-10) (600 m). Un rotlo de sitja, uns metres més avall del camí, pot servir de fita. Una vegada assolida la carretera del refugi dels Tossals Verds (WP-16) (472 m), es tanca el cercle d’aquesta interessant caminada. És una ruta completa, en la qual no manca el puntet d’emoció, per no dir perill. Ara només resta arribar al cotxe desfent el camí.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF