El puig d’Alaró, estendard de la resistència dels pobladors de Mallorca

Aquest refugi i santuari ha esdevingut amb el temps un referent del senderisme i una joia de les històries i llegendes populars

El castell d’Alaró és una mena de refugi santuari, estendard de la resistència dels pobladors de l’illa de Mallorca durant segles. Les primeres referències documentals que hi trobam ens remeten al setge que durant vuit anys i cinc mesos mantingueren els musulmans amb un grup de cristians d’origen romà (els rum), pobladors de l’illa abans de l’arribada de la mitja lluna l’any 902. El bastiment, encara ara visible, correspon a èpoques posteriors a la conquesta de l’illa per part del rei En Jaume, l’any 1229.

Episodis històrics, llegendaris i espirituals recorren tota la geografia d’aquest queixalot, serrat pels quatre costats com el seu veí puig d’Alcadena. El 1285, Cabrit i Bassa hi trobaren la mort en defensa del rei de Mallorca, Jaume II, i el 1622 s’hi fundà el santuari de la Mare de Déu del Refugi, com a conseqüència de l’abandonament militar del recinte.

El nostre punt de partida se situa a la plaça de Cabrit i Bassa de los Damunt, origen de la vila d’Alaró. Si venim en cotxe, podem estacionar a l’aparcament de Sa Bastida. Tot i que si hi hem arribat amb transport públic (TIB L320 Alaró-Consell o L321 Orient-Consell), des la mateixa plaça de la Vila podem arribar-hi a través dels carrers de Can Xalet, d’Enmig i de Can Coxetí, que ens deixaran davant Sa Bastida. Aquest vell casal pren nom de l’antiga fortificació del segle XIII situada dalt d’una muntanya propera a l’indret on es trobam.

La ruta

00’ Des de la plaça de Cabrit i Bassa iniciam la caminada pel carrer de Son Duran, en direcció als afores de los Damunt (nord-oest) i amb el puig de la Bastida de cara. Arribam a una cruïlla important, formada per una placeta enjardinada. Tot dret, el nostre camí de tornada. Ara, però, voltam a la dreta coster amunt pel carrer de Son Rafalet. A mitjan pujada trobam a la dreta el rentador de Son Rafalet 05’, que formava part de la xarxa de construccions ubicades al voltant de la font de les Artigues. L’aprofitament d’aquestes aigües es remunta a l’època musulmana. Aquest era un lloc que aplegava bona part de la població per fer-hi la bugada i fer un poc de vida social.

Al final de la costa 10’ hi trobam un aparcament. Giram a la dreta pel carrer del Poador, direcció nord/nord-est, a través del qual enllaçarem -després de suaus pujades i baixades- amb el del Pujol i finalment el del puig de la Comuna. No debades aquesta primera part de l’itinerari volta l’antiga comuna d’Alaró, que ens queda a l’esquerra. Allà on s’ajunten aquests dos carrers, del Pujol i del Puig, s’ubicava l’emplaçament del llatzeret que durant la pesta de 1652 assistí la població de la vila.

45’ El nostre camí, que no deixa mai i que té com a primera fita clara el puig de l’Alcadena (bessó del castell d’Alaró), ja ha esdevingut el camí del Castell i ara s’ajunta amb el GR-221 (procedent de Tossals Vells) per iniciar l’ascens a aquesta històrica fortalesa. Vorejarem les possessions de Son Curt i Son Penyaflor (agroturisme) i ja començam a sentir les aromes d’un territori embruixat, d’un lloc de llegenda...

“Baix de la gran mola del Castell d’Alaró hi ha la cova de les Meravelles, a Son Curt. Hi habiten bruixes, que cada vespre surten a fer dolenties pels voltants. La cova és fonda i obscura. Conten que, temps enrere, el sen Felet va provar d’entrar-hi i a dins hi trobà una gran clariana i una misteriosa ciutat. Però ni d’ell ni de la ciutat de les bruixes en tornaren a saber res... N’hi ha, però, que per la nit de Sant Joan estenen les seves cordes entre l’Alcadena i el puig d’Alaró per on caminen i dansen tota la nit”. ( L’Illa dels Tresors wowmallorca.com).

Continuam la nostra marxa ara per la carretera que puja fins al Verger sempre seguint els indicadors del GR. 1h15’ Precisament, els rètols de fusta de la Ruta de Pedra en Sec ens trauran de l’asfalt allà on encara és visible la traça del vell camí de ferradura, ara dreceres que donen major encant a l’itinerari. Per accedir al castell no ens farà falta arribar fins a les cases, abans 1h30’ haurem trobat els indicadors del camí vell. 1h55’ Arribam a la cruïlla on el nostre viarany s’ajunta amb el que prové d’Orient pel coll del Pla del Pouet, per on passarem a la tornada. Un poc abans ja hem trobat les evidències de la nostra proximitat al cim de la nostra ruta, restes dels monuments del Viacrucis que guiava la marxa dels fidels que pelegrinaven fins a l’ermita de la Mare de Déu del Refugi.

2h00’ Traspassam la porta de l’avantmurada del castell mentre deixam a la dreta un petit cocó sobre la pedra. És “la potada del cavall del rei en Jaume”, aquell animal “alt, fort i poderós” que servia fidelment el seu reial amo, “braó d’acer i vista d’àguila” i que deixà tantes empremtes per tot el territori. Alhora que ascendim la rosta escala d’accés al recinte emmurallat, si param atenció, encara podem sentir el ressò de la gesta llegendària de Cabrit i Bassa, fidels servents del rei Jaume II en les seves disputes amb el seu germà, Pere el Gran, durant el setge que mantingué el seu fill, l’infant Alfons, i que acabà el gener de 1286 amb la rendició del castell i amb els dos herois cremats sobre les graelles.

A Mallorca, -i perdonau-me- anfós és un peix que es menja amb allioli a tot arreu...

-Llamp del cel!, que és gran vilesa sofrir més vostra escomesa! Qui gosa amb tals paraules insultar el rei d’Aragó? -crida Anfós als de la plaça.

-Dos lleials: Cabrit i Bassa.

-Cabrit, dieu? Bona caça! Doncs, com cabrits jur rostir-vos per escarment del traïdor!

El Comte Mal (1950), Guillem Colom i Ferrà

2h05’ Ja sou a dalt del castell d’Alaró (ermita i refugi GR-221), ja heu conquerit el vostre cim! Ara toca gaudir del paisatge i de la natura, de la història i de les llegendes d’aquesta fortalesa. Moltes d’aquestes històries les podeu seguir a través del joc de l’Illa dels Tresors (aplicació gratuïta) i del web wowmallorca.com.

Iniciam el descens, baixam fins a la darrera cruïlla 2h10’ i voltam a la dreta en direcció a Orient fins al coll del Pla del Pouet (690 m) 2h25’. Sempre seguint els indicadors de fusta continuarem fins al coll d’Orient (498 m), sobre la carretera Ma-2100 2h55’. Ens dirigim cap a l’esquerra en direcció (sud-oest) al llogaret de Bunyola, a l’ombra del puig de Can Llenderina, a la nostra esquerra. Aviat topam 3h05’ amb els indicadors del GR que ens assenyalen la ruta cap a Alaró pel pas de l’Escaleta, entre els puigs de Can Llenderina i de Cals Reis. Passam per la Fonteta 3h10’ i assolim el coll de les Tosses (599 m) 3h25’. Travessarem la Plana i iniciarem un breu descens fins al pas 3h35’. L’Escaleta no té cap dificultat i consisteix en uns esglaons de pedra adossats a un petit marge que tanca el torrentó que passa per l’estret i curt comellar d’on venim. Ara tot just ens queda un breu recorregut pel vell camí de ferradura que ens guiarà fins al camí de l’Estret 3h45’, una pista encimentada que ja no deixarem fins a arribar a los Damunt, el nostre punt de partida. Abans, haurem trobat en un últim revolt la popular font de les Artigues. La plaça de Cabrit i Bassa marca el nostre final de ruta 4h35’.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF