Cap a on ha d'anar l'educació després de les PISA: "Hem d’aturar la reforma pedagògica i mirar què feim"

PalmaEl curs escolar arrenca a les Balears amb una pregunta que va més enllà de les notes de l’informe PISA i de la sensació d'incertesa i decepció que han provocat: què s’ha de fer ara? Els resultats de PISA 2025, publicats aquest dimarts, han deixat les Illes per sota de la mitjana espanyola, de la UE i de l'OCDE en les tres competències avaluades: 441 punts en Lectura, 449 en Matemàtiques i 471 en Ciències. Respecte de l’edició del 2022, la caiguda és de 31 punts en Comprensió lectora, 22 en Matemàtiques i 9 en Ciències.

Però si el diagnòstic ja està damunt la taula, ara toca decidir què se’n fa. El president de la Federació de Famílies d’Alumnes de Mallorca i docent, Xavier Ferriol, reclama precisament fugir del debat sobre els culpables. "El que cal és superar aquesta etapa del Govern donant la culpa a Espanya, i d'Espanya donant la culpa al que sigui. Hem de deixar de trobar culpables i mirar quines mesures podem fer entre tots", defensa.

Una de les primeres qüestions que Ferriol posa damunt la taula és la tecnologia, no perquè expliqui per si sola el retrocés educatiu, sinó perquè la seva entrada massiva en la vida dels adolescents obliga a revisar-ne l’ús. "És evident que la tecnologia ha ocupat a Espanya un espai que no hauria d’ocupar", afirma. Les famílies, admet, també han de fer autocrítica: "Hem donat mòbils quan tocava, ho reconeixem".

La qüestió, per tant, és per a què, quan i com s’utilitza la tecnologia. Ferriol reclama que aquesta discussió es faci amb els centres educatius i que siguin aquests els que expliquin quines eines necessiten. "Tot això implica col·laborar amb els centres educatius i saber què volen: llibres, ordinadors, una aula d’informàtica per treballar la competència digital?", planteja. Segons denuncia, la digitalització ha avançat de vegades més aviat que la capacitat del sistema per decidir com utilitzar-la. "Si els centres no saben què volen, tenim nins que venen a casa amb Chromebooks que ens han fet comprar i fan activitats amb la IA". I les famílies, afegeix, no poden assumir el paper de vigilants permanents: "Les famílies no poden estar darrere mirant tot el que fan".

No tot és culpa de la tecnologia

Ferriol adverteix, però, que seria un error convertir les pantalles en l’explicació de tots els mals. PISA també apunta a factors com l’entorn socioeconòmic, la composició de l’alumnat i les condicions dels centres. Per això, el president de les famílies posa el focus en els recursos disponibles. "L’informe també diu coses que hem de mirar. Per exemple, que el 50% dels equips directius diuen que els manca personal". A parer seu, aquesta manca de recursos dificulta donar resposta a un alumnat cada vegada més divers. "Sabem que aquests resultats han anat malament perquè hi ha més alumnes que no arriben a uns mínims. No s’està atenent la diversitat i no hi ha equitat, que és important", afirma.

És aquí on Ferriol rebutja que el retrocés es llegeixi com un problema de l’alumnat. "Donar la culpa dels mals a l’alumnat no és just". I també reclama revisar què passa dins les aules. "A molts instituts no es fa treball competencial, que és el que demana PISA. Es fa feina amb llibres i de manera memorística". La paradoxa és evident: mentre PISA intenta mesurar fins a quin punt els adolescents són capaços d’aplicar els coneixements a situacions reals, Ferriol considera que encara hi ha centres on pesa més un model basat en la memorització. "Tots ens ho hem de fer mirar, jo com a docent també", diu. "És injust que es doni la culpa a la LOMLOE, perquè és una llei competencial, i les PISA també ho són.

Aturar-se per saber cap on anar

Aquesta revisió hauria d’afectar també la reforma pedagògica. Ferriol defensa aturar-se i analitzar què ha funcionat i què no. "Jo crec que hem d’aturar la reforma pedagògica i mirar què feim". No es tracta, però, d’eliminar la innovació: "Hi ha una part d’innovació pedagògica que està bé, però és evident que la tecnologia ha fet mal".

El debat sobre les pantalles va més enllà de l’escola. Els alumnes passen bona part del temps fora dels centres i les xarxes socials tenen cada vegada més influència sobre la seva manera d’informar-se, relacionar-se i aprendre. "El món ha canviat i, si no anam alerta, les xarxes socials estan educant els alumnes", alerta Ferriol. A parer seu, això afecta capacitats bàsiques per aprendre: "La concentració, la memòria i l’atenció estan tocades". Ferriol considera que el problema també afecta les famílies. "No només és dels joves, perquè hi ha famílies que ja entram en aquesta dinàmica. Jo necessit mirar el mòbil cada cert temps". Per això reclama delimitar millor els espais d’ús de la tecnologia i implicar les famílies en aquesta regulació, tot i admetre que "és còmode per a moltes famílies" deixar els infants amb les pantalles.

El segon gran repte que plantegen els mals resultats de PISA, segons Ferriol, és recuperar la confiança entre les famílies i els centres educatius. "Jo crec que les famílies no confien en l’escola". Aquesta confiança, considera, s’ha de construir amb comunicació i participació, tot i que la realitat és desigual: "Hi ha centres que ho fan i centres que no, i professors d’un centre que sí i d’altres que no".

Per això defensa que les famílies han de tenir més veu en la vida dels centres, també a través de les AFA i els consells escolars. "Una de les formes és que les AFA estiguin presents al consell escolar per poder fer arribar propostes". Aquesta participació també hauria de permetre detectar problemes i resoldre’ls abans que es cronifiquin. "Si hi ha un professor que té queixes, s’ha de dir per poder resoldre els conflictes".

El problema, lamenta, és que aquesta participació encara és limitada. "Les famílies no hi tenen una participació àmplia; cadascú va a la seva". Això fa que alguns problemes es repeteixin cada curs: "Et trobes dins un mateix centre que hi ha problemes que es repeteixen cada any perquè no s’hi posa fil a l’agulla".

La gran pregunta

Més enllà de les pantalles, les metodologies o la relació entre famílies i escola, Ferriol situa el principal problema en la capacitat del sistema per garantir els aprenentatges mínims. "El que PISA ens diu és que un de cada tres alumnes no té les competències mínimes". A parer seu, aquesta dada també obliga a mirar les desigualtats fora de l’aula. "El sistema funciona per a les famílies que tenen recursos i coneixements per poder dedicar temps als fills". Per això, defensa que PISA planteja una pregunta sobre el mateix sistema educatiu: què ha de canviar perquè l’escola pugui compensar, en lloc de reproduir, les desigualtats de partida?

La resposta, segons Ferriol, no implica cercar un únic culpable. "Tots ens ho hem de fer mirar, jo com a docent també". El curs que comença és, així, el moment de passar del diagnòstic a les decisions i revisar què funciona i què es pot canviar.