L'inici de curs d'una escola a estrenar: "Després d'anys de calor, tenim aire condicionat"
El CEIP Tramuntana obre les portes amb el 64% de les places ocupades i amb la idea de mantenir l'essència de l'antic Felip Bauçà
PalmaA les vuit del matí d'aquest dimecres, les primeres famílies començaven a arribar al nou CEIP Tramuntana, el primer centre educatiu inaugurat a Palma des de l’any 2005. "Per on hem d’entrar?”, es demanaven moltes. La pregunta té sentit. El centre té diferents accessos, a diferència de l'antic CEIP Felip Bauçà –del qual provenen la majoria dels infants–, que només en tenia un. Com qui espera un regal, quan a les 8.30 h s’han obert les portes tothom ha entrat al recinte amb energia, però caminant i amb ordre. El pati del Tramuntana és gran, obert, amb arbres (alguns ja són morts), i les famílies poden acompanyar els alumnes –al Felip Bauçà no era possible perquè el pati era l’interior d’illa del centre. L'escola està per estrenar, climatitzada, té tres línies i és eficient energèticament –hi ha alguns problemes d'humitats. El Felip Bauçà era un centre amb solera i personalitat, que va tirar endavant desenes de generacions. Però tenia 50 anys.
“El canvi és genial, perquè aquí tenen bons banys i les aules estan comunicades entre si per passejar”, diu Alberto, que té una nina que enguany comença primer de Primària. “Tenia ganes de començar per veure l’escola i els amics”, resumeix ella. Al costat, un infant amb una tauleta a la mà demanava a la mare si a l’escola la podria emprar. En dir-li que no, arran de la limitació que ha impulsat la Conselleria, ho ha lamentat. “Oh”, ha exclamat. "Ell té ganes de tornar a l'escola, però també tenc ganes que torni”, ha respost la mare entre rialles.
Una vegada al pati, els alumnes s’han organitzat per nivells, perquè a partir d’ara cada cicle entrarà per una porta diferent. A través de megafonia s’informava d’aquesta novetat, que permetrà un accés més ordenat. “No hi ha color, ja des del moment que entres es respira una atmosfera diferent que fa més bon treballar", ha explicat la directora, Laura Hernández, que abans va ser la cap d’estudis del CEIP Felip Bauçà. "Després d'anys de passar calor, ara ja tenim aire condicionat”, ha remarcat.
Més línies i més docents
El Tramuntana és un centre de tres línies i amb 675 places, però comença a mig gas. Té 435 alumnes (64%), enfront dels 330 que hi havia al Felip Bauçà. La directora explica que, en ser un centre d’atenció preferent, té les ràtios limitades. “Tenim 20 alumnes per aula a Infantil i 22 a Primària”. A diferència d’altres centres de les Balears, que han notat una baixada de les matriculacions a 4t d’Infantil (3 anys), té els grups “al màxim”, una situació que es repeteix a cinquè i sisè de Primària. “Ens ha sorprès. La idea és que tots els grups es vagin omplint fins a arribar-ne a la capacitat màxima”, explica Hernández.
Més infants impliquen més docents. El claustre del Felip Bauçà s’ha traslladat majoritàriament al Tramuntana, però calen més efectius. S’han passat de 34 a 53, però la xifra encara creixerà més. “S’han tret la meitat de les places que necessitàvem als tràmits d’interins i l’any que ve se'n trauran la resta”, ha comentat Hernández. Amb el trasllat de centre, el claustre del Tramuntana aspira a aconseguir l’estabilitat a la plantilla, perquè en tres anys es va renovar la meitat de l’antic centre per jubilacions. “L’estabilitat és clau per aplicar un projecte educatiu que, en el nostre cas, és continuista amb el que teníem al Felip”, ha exposat.
Com el Felip Bauça, el Tramuntana és un centre vulnerable i amb una gran diversitat de nacionalitats, però també hi ha hagut un efecte crida. “Ens han arribat més famílies autòctones i catalanoparlants”, ha apuntat la directora, que aspira a tenir una Associació de Famílies (AFA) implicada. “Al Felip eren tres mares les que estiraven el carruatge, però a les reunions d’inici de curs d’enguany hi ha hagut moltes famílies interessades a formar-hi part, i això ens ajudarà a muntar més activitats”, exposa Hernández.
Les famílies, a favor de limitar les pantalles
Una de les novetats d’aquest curs és la prohibició de les pantalles digitals fins a tercer de Primària i la introducció gradual a partir de quart. “Em pareix bé que limitin les pantalles, perquè la meva neboda té cinc anys, comença primer i està massa connectada”, explica Mònica. “S’han d’acostumar a tenir un llibre a les mans, a fer activitats més creatives i manipulatives", afegeix. Els pares consultats comparteixen aquesta visió. Denís acompanya la seva filla, que comença segon de Primària. Acaben d’arribar de l’Argentina. Per a ells és nova escola, nova illa, nou país i, en definitiva, nova vida. Ell era professor d’institut a l’Argentina i considera essencial limitar les pantalles i prohibir els mòbils. “Al meu país estan permesos i els alumnes passen de tu”, diu.
Que a quart de Primària només es puguin emprar les pantalles una hora setmanal obre la porta a situacions curioses i divertides. Qualsevol professor pot necessitar projectar alguna cosa a la pantalla. És per això que l’hora disponible es divideix entre els docents que la necessitin. “Per exemple, deu minuts per a Anglès, cinc per a Matemàtiques...”, diu la directora, que considera que a l’educació s’havia arribat a fer un ús abusiu dels dispositius. Al Tramuntana les taules estan orientades cap a pissarres de guix, mentre que les digitals estan darrere els alumnes. No és casualitat. El centre ha creat una comissió d’Estètica, que vetllarà pel respecte, l'ordre i la distribució dels espais. “Ningú podrà penjar ni canviar res de lloc sense demanar permís”.
El 10 de setembre del 2025 quedarà en la memòria dels alumnes i docents que han inaugurat la nova escola. Cada passa que han fet pels passadissos i pel pati ha estat territori conquerit per primera vegada. Després de 20 anys, Palma estrena un nou CEIP en una de les barriades més denses i amb més perspectives de creixement de la ciutat. Just a l’altre costat del Tramuntana, nou i sense els grups plens, hi ha l’IES Joan Maria Thomàs, un centre vell i massificat amb barracons, que mostra un reflex més fidel del que són la majoria dels centres de les Balears.