Els darrers dies d’una escola que desapareix (i del director, que es jubila)

PalmaEl curs 2024-2025 ha estat el darrer del CEIP Felip Bauçà de Palma. El final de la seva història ha coincidit amb el 50 aniversari del centre i també amb la jubilació de qui n’ha estat el darrer director, Elies Allès. Després de 17 anys al capdavant de l’escola, set de cap d’estudis i cinc de secretari, ha decidit que era el moment indicat per jubilar-se i donar pas a un nou equip directiu. A partir del mes de setembre, el Felip Bauçà tancarà i el seu alumnat i professorat es traslladarà al nou CEIP Tramuntana, situat a prop del Conservatori. Passarà de ser un centre de dues línies a ser-ho de tres, i pràcticament duplicarà l’equip docent.

L’ARA Balears ha volgut conèixer quin és el llegat d’una escola amb mig segle a l’esquena que tanca i també com s’ha organitzat el trasllat. “Sempre s’ha dit que els mestres som un poquet Diògenes, perquè tot ho guardam: una fitxa, una fotocòpia, un llibre…”, explica Allès. “Un trasllat d’edifici és una bona ocasió per fer neteja, però, així i tot, costa”, diu entre rialles.

Aquests últims dies els passadissos i les aules són plens de caixes carregades de llibres, materials, pissarres i diferents objectes que els professors necessiten. A l’entrada, un potos verd i ben gran, que segurament quedarà a la que ha estat ca seva tota la vida. El trasllat de tots els estris es preveu per al 3 de juliol. “El mobiliari ens el posen nou. Ara bé, tenim armaris que es poden aprofitar i ens els enduim, perquè no en posen prou”, diu el director. Tot el que ha d’anar a l’escola nova està marcat amb un gomet. “A part, hi ha el que cada professor vulgui endur-se’n, amb la condició que la nova escola no sigui un magatzem”, afegeix.

El CEIP Felip Bauçà és un edifici amb molt de caràcter, però que presenta deficiències vinculades a l’edat que té. Els banys són molt antics, amb instal·lacions sanitàries obsoletes. El centre també és un forn quan fa calor, perquè li pega el sol tot el dia i l’aïllament és inexistent. Però té grans espais dels quals no disposen la majoria dels centres educatius de les Balears, ni els vells, ni els nous. Per exemple, un gimnàs enorme, tan gran que l’eco que s’hi produeix en xerrar fa quasi impossible entendre el que es diu. La sala, però, també té un problema: està per sota del nivell de terra i, quan plou, s’inunda.

Les classes tenen una dimensió generosa, en comparació a les que es fan ara. Té molts espais auxiliars que permeten fer desdoblaments, un laboratori –de quan al centre es feia l’EGB– i, fins i tot, té una aula específica per a les classes de religió. Recordarem que hi ha centres educatius que, a causa de l’arribada massiva d’alumnat nou, han necessitat suprimir espais comuns, com les aules de música i de reforç. Els edificis tenen aules ordinàries, i res més.

Tot i ser un centre amb espais grans, el Felip Bauçà té un pati reduït. “Durant molts d’anys ha estat un cavall de batalla, perquè per la part de darrere hi ha terrenys de la síquia reial, i per això no ens l’han deixat ampliar mai”, diu el director. Ara bé, amb un cop d’ull es pot veure com els veïns de la zona hi han fet el que han volgut. De fet, dins el terreny de la síquia hi ha una cistella de bàsquet. El pati és tan petit que, aprofitant la peatonalització del carrer que separa el Felip Bauçà del CEIP de Pràctiques que va fer l’Ajuntament de Palma després de la pandèmia, en els darrers cursos s’ha optat per fer-hi els patis amb una part dels alumnes. El CEIP Tramuntana té un espai exterior tres vegades més gran, però també rebrà més alumnes.

Projecte educatiu continuista

La nova escola permetrà solucionar les deficiències que té el Felip Bauçà, que ara es reformarà i allotjarà el cicle 0-6 del CEIP de Pràctiques, que passarà a ser un macrocentre de tres línies. A partir de setembre, l’actual cap d’estudis del Felip Bauçà, Laura Hernández, assumirà la direcció del Tramuntana. Canvia el nom i l’edifici, però l’essència pedagògica es mantindrà. “Ha estat un any intens de preparar el projecte de direcció, que hem enfocat en el que som ara i el que podem arribar a ser. Tot adequat a la nova realitat que tindrem, però en un projecte educatiu que serà continuista”, explica. El canvi de centre també ha provocat un tsunami de peticions de plaça. “Abans, al juny fèiem vuit matrícules, i després se’ns omplia la quota més endavant, però és que ara n’hem fet més de 40”, afegeix. La darrera setmana, la futura directora va de bòlit per resoldre qüestions burocràtiques perquè dia 1 de setembre tot estigui el més avançat possible.

Per la seva banda, el director Allès incideix en els canvis demogràfics. “Durant molts anys, malauradament, hem estat un centre gueto, amb molta vulnerabilitat, amb alumnes i famílies d’arreu del món molt agraïts, però amb grans dificultats”, exposa. El canvi al CEIP Tramuntana, que està a cinc minuts caminant de l’escola antiga, ho ha capgirat. “De les més de 40 sol·licituds de plaça que hem tingut a 3 anys, el 90% se’ns han dirigit en català, un fet que anys enrere era impensable. Ara tindrem un alumnat més divers i el professorat ho agrairà”, opina.

No només es canviarà d’edifici i d’escola, sinó que també hi haurà canvis entre el professorat. El Felip Bauçà té 35 mestres, i el curs que ve seran 50. Dels 35 actuals, una desena no tenen plaça definitiva. “Per tant, dos terços de la plantilla del Tramuntana seran nous”, explica Allès, que ja no començarà el nou curs escolar. Vol tancar el cicle a l’escola a la qual ha dedicat bona part de la seva vida laboral.

La decisió de la Conselleria d’Educació de traslladar el Felip Bauçà al Tramuntana ha rebut crítiques, perquè el nou centre té tres línies i només una serà de nova creació (225 places de 675), en un context en què a Palma falten places escolars públiques. El Felip Bauçà ha esquivat la polèmica i ha optat per concentrar-se en garantir que el seu projecte pedagògic s’executi en les millors condicions possibles i l’espai és clau. Es passarà de 380 alumnes a 675, de dues a tres línies, de 35 a 50 professors, i de tenir un sol edifici, a tenir-ne tres. Ara bé, hi ha coses que no canviaran. El Tramuntana també serà centre d’atenció preferent, arran de la vulnerabilitat dels seus alumnes, i amb la meta ferma que a poc a poc es pugui revertir aquesta situació. “Continuarem, com hem fet tots aquests anys, apostant per la diversitat”, sentencia.