Una docent de l'IES Guillem Sagrera boicoteja els treballs en català: "La gent li té por"

PalmaUna professora de l’IES Guillem Sagrera de Palma ha generat controvèrsia després de posar impediments perquè els alumnes lliurin els treballs en català i instar-los que ho facin en castellà. El projecte lingüístic del centre estableix de manera explícita: "El català, tal com recull la normativa legal vigent, és la llengua vehicular i d’aprenentatge del centre i s’utilitzarà en qualsevol de les activitats que s’hi organitzen. En conseqüència, aquest serà l’instrument d’ensenyament-aprenentatge i de relació regular en tots els àmbits interns i externs del centre, i en especial en les activitats amb l’alumnat". El document, però, no especifica en quin idioma s'ha de fer cap assignatura i es limita a dir que a principi de curs es demanarà a cada professora l'idioma d'impartició i que després tot es gestionarà perquè es compleixi la normativa vigent.

Segons diverses famílies que han parlat amb l’ARA Balears, aquesta situació genera un conflicte directe amb les normes del centre i amb la política educativa de promoció de la llengua catalana que, almenys sobre el paper, hi impera. Fonts docents del centre assenyalen que alguns alumnes s’han sentit pressionats per complir amb la demanda de la professora i han cedit. També asseguren que és una persona "certament problemàtica i a qui la gent té por". "Fa molt mala pinta", afegeixen. "Una professora va sentir converses d'alumnes en què es queixaven perquè no els deixava entregar un treball en català, perquè diu que no l'entén", denuncien. Per la seva banda, l’equip directiu del Guillem Sagrera ha declinat fer declaracions i remet qualsevol consulta al gabinet de premsa de la Conselleria d'Educació. La Conselleria està pendent d'un informe d'inspecció per esclarir els fets.

Alumnes que renuncien

"Les nines normalitzen la renúncia lingüística, perquè la professora és l'autoritat. En fan crítica amb els pares, però no va més enllà", diu un pare del centre, que lamenta el veto a la llengua pròpia. L'ARA Balears també ha rebut altres queixes per part de companys del claustre: la professora en qüestió va dir "Alí Babà" a un alumne àrab i es va referir a un d'una altra classe com a "deficient". Les famílies afectades esperen que es prenguin mesures perquè els alumnes puguin fer feina en la llengua establerta al projecte de centre sense patir conseqüències acadèmiques.

Aquest conflicte arriba en un moment en què la comunitat educativa de les Balears posa un gran èmfasi en la promoció i protecció del català a escoles i instituts, tot seguint les directrius de la legislació autonòmica vigent i els projectes lingüístics dels centres. Mentrestant, el Govern ha incorporat el Pla de segregació lingüística, ha introduït el castellà con a llengua vehicular a l’ensenyament i permetrà l’exempció de català als docents que es presentin a oposicions per places de molt difícil cobertura.

Si hi ha una idea que se sent a la comunitat educativa és el fet que hi ha molts centres educatius que no compleixen el Decret de mínims. El castellà és majoritari. Ara bé, damunt els papers tothom acata la norma. El problema és que, una vegada es tanca la porta de la classe, només professors i alumnes saben què hi passa. Hi ha docents que de manera totalment conscient incompleixen el projecte lingüístic i els objectius de normalització de la llengua pròpia que fixa.