Grups d’esplai i escoltes de les Illes lluiten per no aturar l’activitat

PalmaProblemes per accedir a espais, menys voluntaris i dificultats burocràtiques. Així és la realitat de molts de grups d’esplai i d’escoltes a les Balears que han experimentat, des de la pandèmia, moltes complicacions per dur a terme la seva tasca educativa. Així i tot, celebren que hi ha noves iniciatives que neixen, encara que d’altres tanquin, tot i que ara hi ha un 30% menys d’infants i monitors que fa cinc anys.

Als escoltes, actualment, tenen 670 infants i joves i 182 voluntaris, però abans de la pandèmia hi havia uns 300 nins i 100 monitors més, segons les dades del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (MEGM). La federació d’entitats de lleure educatiu Cruïlla vincula la davallada de voluntaris amb l’augment de la precarietat entre els joves i que determina que “de cada vegada les persones tinguin la necessitat d’entrar al món laboral amb rapidesa per trobar un suport econòmic fiable”, fet que delimita el temps que hi poden dedicar i, per tant, el compromís. Gerard March, membre de Cruïlla, assegura que ser voluntari a entitats de lleure educatiu implica “una gran responsabilitat” –a més de pensar i planificar activitats amb finalitat educativa, els voluntaris també s’encarreguen de tasques administratives i burocràtiques, com ara dur al dia la comptabilitat– i que és probable que aquestes persones ara triïn altres opcions de participació social.

La promotora del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) a Mallorca, Margalida Janer, considera que hi ha hagut un “canvi de consciència” després de la pandèmia, amb una mentalitat que ha passat de ser més comunitària a una forma més individual. Això ha suposat una baixada en el nombre de participants i monitors, però no veu la situació com una crisi total: “La gent que hi continua està molt compromesa”.

Diferències amb el sector privat

“El lleure educatiu durant anys i anys havia estat encapçalat per moviments sense lucre; ara hi ha moltes empreses privades que hi han vist un filó econòmic i en alguns casos han ampliat l’oferta d’activitats semblants a les nostres, però en realitat tenim diferències importants. No aportam una guarderia on aparcar els al·lots mentre ells fan les tasques”, assegura March. Els monitors i educadors voluntaris de les entitats com esplais i escoltes, en la majoria dels casos, són joves que han estat implicats al mateix espai durant la infància, un fet que segons March “genera diferències al costat de fer feina a una empresa privada”.

En la mateixa línia, Marga Vives, membre de la secretaria tècnica del MEGM, diferencia clarament els esplais de les empreses privades, perquè “l’esperit és distint”. Reconeix que aquestes empreses cobreixen necessitats que els esplais no poden assumir, però considera que el seu model és més superficial: “Ells cerquen un espai segur on els infants socialitzin”. Admet que moltes de les persones contractades per les entitats privades també fan de voluntàries als esplais, però creu que quan no hi ha doblers pel mig, “les coses es fan d’una altra manera” i no es poden posar “totes al mateix sac”.

Les diferències amb el sector privat, però, també es tradueixen en certes dificultats per dur a terme la seva activitat, com ara la manca d’instal·lacions per fer campaments i el cost elevat d’aquests espais: “Els esplais no som cap empresa i hi ha preus que no podem assumir”, explica Janer. En aquest sentit, Vives destaca que cada agrupament viu una realitat diferent segons la barriada o el poble. Alguns fan ús d’espais compartits sense conflictes, però d’altres pateixen mancances, a més que la burocràcia “ho complica tot”, opina. La gestió cau sobre voluntaris, i “la paperassa és inassumible”. Segons March, el fet que molts agrupaments es trobin en espais parroquials implica molta inseguretat: “El dia que la persona que ocupa la parròquia ja no creu en la forma de ser de l’esplai, ho posa difícil, i està passant”.

Pel que fa als espais naturals, March denuncia que les instal·lacions per fer activitats a la Serra o a altres llocs han disminuït –com l’alberg de la Victòria, tancat fa uns cinc anys– i que els refugis tenen preus “inassumibles” per a les entitats. Veu imprescindible tenir més facilitats per mantenir l’educació en contacte amb la natura: “Si ens hi sentim part, si hi hem viscut, jugat i l’hem conegut, serem capaços d’estimar-la i protegir-la”.

Tot i les dificultats, March rebutja una visió pessimista. “Els voluntaris que organitzen activitats amb una vocació educativa i de transformació social fan feina per aconseguir una Mallorca millor”. Janer celebra que es treballi per evitar que l’activitat s’aturi: “Ens hem de mantenir units per poder reivindicar el que som”, afirma. I reclama que les institucions posin per davant el lleure educatiu sense ànim de lucre.