Una família de Santa Maria rebutja anar a l'escola religiosa: "Volem la pública i laica"

PalmaEl cas de Ferreries, on s'ha donat plaça a l'escola concertada religiosa a 11 famílies que s'han plantat perquè volien anar a la pública, no ha estat l’únic pel que fa al procés de matriculació per al pròxim curs. A Santa Maria del Camí són quatre les famílies d’infants de 3 anys que han quedat fora del CEIP Melcior Rosselló i Simonet. Se’ls ha concedit plaça al col·legi Ramon Llull, un centre concertat de caràcter confessional cristià, regentat per les Germanes de la Caritat. "Volem dur el nostre fill a l'escola pública i laica del poble. A més, som una família formada per dues dones, fet que, lamentablement, ens fa sentir encara més vulnerables en aquest context”, explica Marta (nom fictici), mare d’una de les famílies que s'han vist afectades per la manca de places escolars públiques.

Un dels temes que preocupa a Marta, donada la seva tipologia de família, és l’ideari religiós que hi ha darrere les escoles catòliques. “En una de les seves darreres intervencions, el papa Lleó XIV va dir que a les parelles homoparentals no se’ns considerava famílies. No ens accepta, i a mi m’és impossible dur el meu fill a un lloc de base cristiana, quan la persona més important del cristianisme ha dit això”, diu.

La situació amb què s'ha trobat Maria és un exemple clar del conflicte moral amb què topen les famílies no-creients que es veuen obligades a escolaritzar els infants en centres catòlics. L'article 27 de la Constitució recull que "els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions". Històricament, l'Administració incompleix aquest dret constitucional. Es permet a les famílies indicar preferències, però si no hi ha places per a tothom, l'infant és assignat allà on en queden.

Les quatre famílies afectades lamenten no haver obtingut plaça a l’escola pública. Com ja van fer a Ferreries, han demanat a Educació que els permeti estar els infants en un centre públic, una petició que s’ha desestimada. “Ens genera una gran inquietud i un profund malestar, ja que entenem que l’escolarització als centres públics del municipi hauria d’estar garantida per a tots els infants residents”, exposen en una carta remesa a l’ARA Balears. “Ens preocupa especialment l’impacte emocional que això pot tenir en els infants, així com les dificultats logístiques i socials per a les famílies que es veuen forçades a portar els seus fills i filles fora del seu entorn de proximitat”, afegeixen.

Adeu a l'escola pública de proximitat

La família de Marta ha decidit dur el seu fill a l’escola de Santa Eugènia (CEIP Mestre Guillemet), a 15 minuts en cotxe. “Ens implicarà canvis en la logística familiar. Nosaltres ja vivíem a Pina i ens vàrem mudar a Santa Maria per estar en un poble més gran. Ara no ens mudarem, però teníem la idea de tenir una escola pública de proximitat i no serà possible”, lamenta. “Ell ha anat a l’escoleta del poble i tots els seus amics han entrat a l’escola pública de Santa Maria. Està trist per no poder anar amb ells. L’hem hagut d’animar”, explica la mare.

A Ferreries, les famílies que volien escolaritzar els seus fills a l'escola pública (CEIP Castell de Santa Àgueda), però que han acabat a l'escola concertada religiosa (CC Sant Francesc d’Assís) per manca de places –Educació les ha derivat allà–, no s'han rendit. Sis dels 11 alumnes han cedit i acceptat la plaça adjudicada, mentre que la resta esperarà al setembre per trobar una alternativa educativa que els satisfaci més. Fonts pròximes a les famílies afectades per la decisió asseguren que, de les que sí que han anat a la concertada religiosa, n’hi ha que acceptarien un canvi de centre si se’ls oferís.