Educació limita els interins per garantir el català: les places de mestre no aniran al tràmit urgent

PalmaLa Conselleria d’Educació ha anunciat que les places de mestres i les anomenades places “per àmbits” no podran anar al procés urgent d’interins i que, a partir d’ara, només es tramitaran pel procediment ordinari setmanal. Segons va explicar el conseller Antoni Vera en comissió parlamentària, aquesta és “l’única manera” de garantir el control del requisit de català, ja que el sistema urgent no permet verificar la capacitació lingüística dels aspirants. "No es tornarà a donar una plaça de mestre o d’àmbit que no tingui el requisit de català", va afirmar el conseller. En paraules d'un representant sindical, el tràmit urgent "és un colador" de gent que no domina la llengua.

Les places “per àmbits” són aquelles en què el docent no imparteix una única assignatura, sinó diverses matèries agrupades dins un mateix bloc. És un model habitual sobretot a l’ESO i pot incloure, per exemple, l’àmbit cientificotecnològic (matemàtiques, física i química, biologia i tecnologia) o el sociolingüístic (català, castellà i geografia i història), amb l’objectiu de treballar de manera més integrada diferents disciplines.

La qüestió es va posar sobre la taula arran de la pregunta de la diputada de MÉS per Mallorca, Maria Ramon, al ple del Parlament de fa dues setmanes, que va denunciar casos de docents sense domini del català ocupant llocs de responsabilitat en centres educatius. Ramon va citar exemples com una substitució a Formentera d’un professor de català per un docent sense acreditació suficient, tutories a Eivissa i Formentera amb professionals sense coneixement de la llengua o orientadores d’institut que no poden treballar amb documentació en català.

En la seva resposta, el conseller d’Educació, Antoni Vera, va defensar que el cas exposat per l’oposició no corresponia a una plaça ordinària de català, sinó a una plaça reconfigurada per àmbits. Segons va defensar, aquest canvi va eliminar el requisit específic de filologia catalana d’acord amb la normativa vigent: “És que en aquella plaça la direcció del centre va canviar la configuració per àmbits, i quan és la configuració per àmbits (...) ja no té el requisit de filologia catalana”.

Vera va admetre posteriorment que el sistema havia de corregir-se i va anunciar instruccions als centres per evitar situacions similars. “Consider que va ser un error perquè, encara que sigui per àmbit, crec que ha de tenir un mínim de català”, va dir, i va afegir que les places de mestres i per àmbits només es podran adjudicar pel procediment ordinari setmanal per assegurar el compliment del requisit lingüístic.

Múltiples atacs a la llengua

Tot i que el PP ha reiterat durant tota la legislatura que no modificaria la Llei de normalització lingüística, l’acord tancat amb Vox dins la llei òmnibus permetrà, a la pràctica, que docents puguin accedir a la funció pública sense acreditar coneixements de català. La norma, aprovada amb els vots de populars i l'extrema dreta, eximeix del requisit lingüístic els professors que optin a places de molt difícil cobertura.

La mesura xoca directament amb l’article 23.2 de la Llei de normalització lingüística, que estableix que “els professors que imparteixen l’ensenyament dins l’àmbit de les Illes Balears han de posseir el domini oral i escrit dels dos idiomes oficials necessari en cada cas per a les funcions educatives i docents que han de realitzar”. Malgrat això, fonts del Govern insisteixen que la llei no es modificarà formalment. Tant MÉS per Mallorca com l’Obra Cultural Balear (OCB), però, alerten que la reforma en permetrà l’incompliment de facto. El president de l’OCB i jurista Toni Llabrés també considera que el pacte entre el PP i Vox podria vulnerar l’article 23.4 de la mateixa norma, que fixa que l’Administració ha de garantir que el professorat de nou ingrés disposi de competències lingüístiques tant en català com en castellà. Tot i això, admet que aquest apartat deixa més marge d’interpretació jurídica.

L’acord incorpora igualment una altra esmena perquè els alumnes desplaçats temporalment a les Illes quedin exempts d’avaluar-se de català. La Llei de normalització lingüística ja preveia excepcions semblants, però limitades a un màxim de tres anys de residència. Diversos experts consultats consideren que, en aquest cas, prevaldria la normativa lingüística vigent perquè és la que concreta amb més detall aquestes exempcions.

Un pla de segregació lingüística que només interessa la concertada

Les decisions esmentades se sumen a altres iniciatives impulsades pel Govern del PP i Vox que entitats educatives, sindicats i organitzacions en defensa de la llengua interpreten com una nova ofensiva contra el català a l’escola. Entre elles, destaca el Pla pilot de segregació lingüística, que aquest curs ja arriba a més de 5.800 alumnes de 20 centres concertats i que ha triplicat el pressupost públic destinat al programa, que passi d’1,1 a 3,7 milions d’euros.

Les primeres dades acadèmiques del pla indiquen que el nivell de català dels alumnes dels 11 centres adherits el curs 2024-2025 és baix i inferior al del castellà. Així ho recull un informe de la Conselleria d’Educació facilitat a l’STEI, que havia sol·licitat la documentació en el marc del procediment judicial contra el programa. Segons aquestes dades, a les proves de quart de Primària, el català va obtenir una mitjana de 38 punts sobre 100, mentre que el castellà va arribar als 58 punts, una diferència de 20 punts. El conseller Antoni Vera defensa, però, que els resultats són similars als de la resta de centres i que serà en l’avaluació final del pla, prevista per al curs vinent, quan es podrà analitzar l’evolució real de la competència lingüística dels alumnes.