Una docent canària que ha après català per fer feina a les Balears: "Tenc el C1 i ho dic ben orgullosa"

Palma“Em dic Lara, soc mestra a les Balears i tenc un C1 de català. Després de tres anys vivint aquí, de molt d’esforç, d’hores d’estudi, de molta paciència, de molts dies en què deia: ‘No entenc res! Què és això dels pronoms febles?’. Però finalment tenc el C1 de català i ho puc dir ben orgullosa. M’ha costat? Sí. Si algun dia vaig a viure fora, hauré perdut el temps? No. Exigir que els mestres coneguin la llengua del lloc on fan classe no és un obstacle: és una mostra de respecte cap a la cultura, cap a les famílies i cap als infants”, explica Lara, mestra a les Illes Balears que ha obtingut el certificat C1 després de tres anys d’esforç i d'immersió lingüística.

"No em penedesc de cap d'aquestes hores. La llengua no és un obstacle burocràtic, és la forma en què un lloc es reconeix. I aprendre-la no és una imposició", exposa.

La mestra ha fet un vídeo a les seves xarxes socials @soylaradelatorre en què explica la seva història com a resposta a l’acord entre el PP i Vox per modificar el requisit de català en determinades places docents considerades de difícil cobertura. Segons el pacte, aquest requisit es flexibilitzarà en les vacants on hi ha més dificultats per trobar professorat, especialment en determinades especialitats i centres de les Illes, i es permetrà l’accés inicial al funcionariat sense acreditació lingüística, amb la possibilitat d’obtenir-la una vegada incorporats. Mentre els docents no acreditin la plaça, no tindran destinació definitiva.

La mesura ha estat defensada pels partits impulsors com una resposta a la manca de docents en determinades zones i especialitats del sistema educatiu balear. Segons aquesta posició, la prioritat és garantir que totes les aules tinguin professorat, especialment en un context de dificultats per cobrir places en àrees concretes i en alguns territoris insulars.

L'escola en català, en perill

No obstant això, la decisió ha generat preocupació entre diversos sectors educatius, sindicals i socials, que consideren que relaxar el requisit lingüístic pot tenir conseqüències en la normalització del català dins l’escola. Aquests col·lectius defensen que el coneixement de la llengua pròpia del territori és una eina clau per a la cohesió educativa i per garantir la igualtat d’oportunitats dels alumnes en un entorn bilingüe.

En aquest context, testimonis com el de Lara prenen rellevància. La seva experiència posa l’accent en el procés d’adaptació lingüística que viuen molts docents que arriben de fora i decideixen incorporar-se al sistema educatiu balear. Un camí que, segons explica, requereix esforç, constància i implicació, però que també aporta integració i connexió amb l’entorn escolar. El debat sobre el requisit del català torna al centre de la política educativa balear, i situa sobre la taula dues visions que conviuen amb tensió: la necessitat de garantir places docents cobertes i la defensa del català com a eina de cohesió i identitat dins l’escola.