Alumnes amb altes capacitats: "Es deia que atendre'ls era com donar doblers als rics"

PalmaA l’aula, no sempre qui més necessita ajuda és qui més crida l’atenció. Sovint passa el contrari. Entre alumnes amb dificultats visibles i un sistema educatiu tensionat, hi ha un col·lectiu que encara queda en segon pla: els estudiants amb altes capacitats. A les Balears, n’hi ha 3.128 d'identificats, una xifra molt inferior al que s’estima que hi pot haver. “Ha estat poc reconegut, poc entès i poc identificat”, explica Rosabel Rodríguez, directora del Programa d’Atenció a les Altes Capacitats Intel·lectuals (PACiS) de la UIB. Aquesta manca de reconeixement té conseqüències: “Se'ls dona una atenció educativa molt deficient en general. Moltes vegades, fins i tot, no existeix”.

Durant anys, han estat pràcticament absents del sistema educatiu. Als anys 90 i 2000, l’atenció era mínima i, sovint, mal vista. “Fins i tot, anava a centres on em deien que atendre’ls era ‘com donar doblers als rics’”, recorda Rodríguez. Amb el temps, el discurs ha canviat. Avui es reconeix que aquests infants i joves “tenen maneres diferents d’aprendre, amb un altre ritme, i que necessiten adaptacions”.

Però aquest canvi no sempre arriba a l’aula. “S’ha aconseguit més en la teoria que no en la pràctica”, adverteix Rodríguez. Encara avui, diu, “es fan adaptacions curriculars molt petites, escasses, i moltes vegades ni tan sols es fan”. La clau, segons defensa, és que la resposta educativa s’ha de donar dins l’aula, amb un currículum flexible, perquè “la resposta educativa no pot ser la mateixa per a tothom”. La detecció és un dels primers obstacles. A les Balears existeix un protocol des del 2015, però l'aplicació no és obligatòria. “És voluntari: els centres que volen l’apliquen i els que no, no”, assenyala Rodríguez. Això fa que molts alumnes no arribin ni tan sols a ser identificats.

Infradiagnòstic

Maria José Cordero, vicepresidenta d’ABSAC Mallorca i mare de dues filles amb altes capacitats, ho resumeix amb dades contundents: “Del 10% que hi hauria d’haver identificat, n'hi ha poc més de l’1%. N’hi hauria d’haver almenys uns 20.000”. Per a ella, el problema és clar: “Si no s’identifiquen els alumnes, el que passa és que són dins l’aula i tenen necessitats que no es coneixen”. El desconeixement també afecta els docents. “Els mestres no tenen eines i es necessita formació per fer aquesta feina de detecció”, afirma Cordero. I afegeix: “com puc fer la meva feina si no estic format?”. La manca de formació és una constant que es repeteix en tots els àmbits.

Francisco Tienda és el director de l’IES Quartó de Portmany i reconeix que encara hi ha molta feina per fer: “Cal formació en aquest àmbit”. També alerta d’un mite que encara pesa dins els centres: “Encara perdura la idea que ‘si són intel·ligents, s’espavilaran sols’”. Aquesta creença és una de les causes de la manca d’atenció.

Tot i això, hi ha centres que han començat a fer passos. Al seu institut fa anys que es fa detecció a primer d’ESO. Però no n'hi ha prou amb identificar-los. “El que s’ha de fer és escoltar-los i entendre què necessiten”, diu. Les necessitats són molt diverses. No tots els alumnes amb altes capacitats responen igual. Alguns necessiten més profunditat, altres més ritme, i d’altres prefereixen no destacar. Maria Sureda, pedagoga terapèutica (PT) a l’IES Manacor, ho explica així: “Hi ha alumnes que no volen ser diferents”. Per això, en alguns casos, s’ofereixen programes més discrets dins el mateix centre o a fora, per potenciar les seves habilitats i interessos.

Malgrat aquests esforços, el sistema encara es troba tensionat. “Hi ha centres que deixen de banda aquest alumnat, perquè es prioritzen altres necessitats més visibles”, assenyala Sureda. L’escola inclusiva ha ampliat la diversitat dins l’aula ordinària, però sovint amb els mateixos recursos, cosa que dificulta atendre tothom. Les conseqüències són clares. Lluny del mite que sempre triomfen, molts alumnes amb altes capacitats acaben desconnectant. “Hi ha molts casos d’altes capacitats darrere dels quals s’amaga fracàs escolar”, alerta Rodríguez. El problema no és la capacitat, sinó l’encaix. “Sovint els problemes venen quan l’educació no s’adapta a aquestes capacitats, cosa que pot generar avorriment”, afegeix.

L'avorriment pot derivar en desmotivació i baix rendiment. Tienda ho confirma: “hi ha alumnes identificats que acaben abandonant i no fan ni una FP bàsica”. També hi ha casos invisibles, d'alumnes amb fracàs escolar que mai no han estat identificats. La dimensió emocional és un altre factor clau. “Necessiten atenció emocional”, diu Tienda. Alguns alumnes poden sentir que no encaixen amb els seus companys, situació que pot provocar aïllament o rebuig envers l’escola.

Darrere hi ha molts fracassos escolars

El testimoni d’una família anònima posa rostre a la realitat. “Sent que no m'han donat gens de suport”, explica la mare d’un jove de 16 anys. El seu fill no va ser identificat fins a primer d’ESO, després d’anys de senyals que ningú no va saber interpretar. “A Primària ningú es va adonar de res”, recorda. Tot i obtenir el diagnòstic, la situació no va millorar. “Ara té reconeixement d’altes capacitats… però no ha canviat res, a l'institut”. Les dificultats es van acumulant: desorganització, manca d’hàbits i desmotivació. “El sistema ha fallat des de la Primària”, afirma. Avui, el seu fill suspèn assignatures, fins i tot Matemàtiques, l’àrea on té més capacitat. “Ho confien tot a la motivació”, diu la mare. Considera que el problema és que no s’han treballat amb ell aspectes com les estratègies d'estudi i la planificació.

Aquest cas no és excepcional. Resumeix moltes de les mancances del sistema: detecció tardana, manca d’adaptacions i absència d’acompanyament real. El repte, segons coincideixen totes les fonts, és passar del discurs a la pràctica. “No ens podem resignar només a parlar-ne”, adverteix Rodríguez. La qüestió va més enllà de les altes capacitats, perquè posa en dubte la capacitat del sistema per atendre la diversitat real. Perquè, com recorda Rodríguez, “no es pot atendre uns i oblidar els altres”. Durant massa temps, tot i que s'ha avançat, aquests alumnes han estat, precisament, els altres.